Venus (mitologia): diferència entre les revisions

==Els temples i el seu culte==

Al llarg del temps la deessa apareix lligada a la política i al poder, en el sentit que al començament els governants li edificaven temples en agraïment pels triomfs aconseguits i més endavant es va convertir en una arma política: qui més devot demostrava ser edificant-li el temple més bonic, era qui aconseguia més popularitat i, per tant, major suport polític.

 

L'any 217 aC, en les primeres etapes de la [[Segona Guerra Púnica]] contra [[Cartago]], Roma va ser derrotada a la [[batalla del llac Trasimè]]. Van consultar [[Llibre sibil·lí|l'oracle de la Sibil·la]] la qual va suggerir que prenguessin a la deessa ''Venus Erycina'', venerada pels sicilians que eren aliats dels cartaginesos, perquè canviés el seu patronatge i passés a protegir els romans. Els romans van fer un setge a la ciutat d'Eryx, van prendre la imatge de la deessa que allà hi havia i li van construir un temple magnífic a Roma, al turó del [[capitolí]] al costat dels altres deus importants. D'aquesta manera aquesta deessa estrangera, un cop despullada de les seves característiques cartagineses,<ref>{{Harvnb|Beard, M.| pp. 80, 83}}</ref><ref> [[Livi]] ''Ab Urbe Condita'' 23.31</ref> es va convertir en ''Venus Genetrix'' ("La mare Venus"),<ref>Orlin, Eric (2007), en Rüpke, J, ed. "A Companion to Roman Religion", Blackwell publishing, p. 62.</ref> Segons la llegenda, narrada a l'[[Eneida]], Venus havia estat la protectora dels avantpassats troians dels romans i amb aquesta victòria contra els cartaginesos quedava confirmat el vincle de bona voluntat de la deessa cap al poble romà .<ref>Mary Beard:''"The Roman Triumph"'', The Belknap Press, 2007, pàg. 23</ref>