Venus (mitologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a les rodalies de > a la rodalia de
m Corregit: pel cònsul [[Quint > pel cònsol [[Quint
Línia 26:
==Els temples i el seu culte==
Al llarg del temps la deessa apareix lligada a la política i al poder, en el sentit que al començament els governants li edificaven temples en agraïment pels triomfs aconseguits i més endavant es va convertir en una arma política: qui més devot demostrava ser edificant-li el temple més bonic, era qui aconseguia més popularitat i, per tant, major suport polític.
El rimer temple del què es té coneixement tenia la inscripció de ''Venus Obsequens'', que es podria traduir per "l'obedient" o "la complidora", va ser una promesa feta pel cònsulcònsol [[Quint Fabi Màxim Gurges]] en agraïment per la victòria contra els [[samnites]]. Va ser edificat l'any 295 aC, en un lloc al turó de l'[[Aventí]] i suposadament va ser finançat amb les multes imposades als ciutadans per faltes sexuals. Els ritus estaven influïts pels de la deessa Afrodita, ja coneguts a les terres del sud (Magna Graeca). La data de la celebració coincideix amb el festival de la ''Vinalia rustica''.<ref>{{Harvnb|Eden, P.T|pp=}}</ref><ref> Schilling, R.:''"La Religion romaine de Venus"'', BEFAR, Paris, 1954, pàg.87</ref>
 
L'any 217 aC, en les primeres etapes de la [[Segona Guerra Púnica]] contra [[Cartago]], Roma va ser derrotada a la [[batalla del llac Trasimè]]. Van consultar [[Llibre sibil·lí|l'oracle de la Sibil·la]] la qual va suggerir que prenguessin a la deessa ''Venus Erycina'', venerada pels sicilians que eren aliats dels cartaginesos, perquè canviés el seu patronatge i passés a protegir els romans. Els romans van fer un setge a la ciutat d'Eryx, van prendre la imatge de la deessa que allà hi havia i li van construir un temple magnífic a Roma, al turó del [[capitolí]] al costat dels altres deus importants. D'aquesta manera aquesta deessa estrangera, un cop despullada de les seves característiques cartagineses,<ref>{{Harvnb|Beard, M.| pp. 80, 83}}</ref><ref> [[Livi]] ''Ab Urbe Condita'' 23.31</ref> es va convertir en ''Venus Genetrix'' ("La mare Venus"),<ref>Orlin, Eric (2007), en Rüpke, J, ed. "A Companion to Roman Religion", Blackwell publishing, p. 62.</ref> Segons la llegenda, narrada a l'[[Eneida]], Venus havia estat la protectora dels avantpassats troians dels romans i amb aquesta victòria contra els cartaginesos quedava confirmat el vincle de bona voluntat de la deessa cap al poble romà .<ref>Mary Beard:''"The Roman Triumph"'', The Belknap Press, 2007, pàg. 23</ref>