Guerra angloirlandesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Guerres d'independència usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 27:
Per l'octubre del [[1917]] se celebrà l'[[Ard Fheis]] (Congrés) del Sinn Féin, partit que va aixoplugar la majoria dels partidaris de la revolta, on es faran triomfar les teses de [[Michael Collins (líder irlandès)|Michael Collins]]: canvien la monarquia dual per la independència total i republicana d'Irlanda, i nomenaren Eamon de Valera president del partit. El març del 1918 Collins va reorganitzar l'IRA i en nomenà De Valera president i [[Richard Mulcahy]] cap d'estat major, reservant-se ell la direcció i organització i el reclutament. D'aquesta manera va organitzar la fuga de De Valera de la presó.
El desembre del 1918 se celebraren eleccions a Westminster. El [[Sinn Féin]] va obtenir 486.867 vots, el 47,7 % (61 % als comtats del Sud i el 23,9 % als sis del Nord) i 73 diputats dels 105 en joc (entre ells Collins, Griffith, De Valera i la comtessa Markiewicz), 292.722 vots i 26 escons els unionistes d'[[Edward Carson]] (el 60,1 % dels vots al Nord) i només 238.477 vots i 6 escons el partit de Redmont (amb el 23 % dels vots). Això provocarà la dimissió de Redmont el partit irlandès, substituït per [[John Dillon]], qui no podrà evitar la pràctica desaparició i absorció pel Sinn
El [[21 de gener]] del [[1919]] els diputats del Sinn Féin es constituïren en un [[Dáil Éireann]] (Parlament Irlandès) provisional i nomenaren un govern de 27 membres que signarà una declaració d'independència. [[Cathal Brugga]] serà nomenat president provisional i adoptarà un programa democràtic influït pels postulats de [[Fintan Lalor]]; [[Constance Markiewicz]] serà ministre de treball. Pel març nomenaren un govern nou on De Valera serà president, Brugga ministre de defensa, i Collins de finances i alhora secretari general de l'IRA (nom adoptat definitivament pels [[Voluntaris Irlandesos]]), qui aconseguirà que els seus membres jurin lleialtat a la República Irlandesa.
Línia 48:
* Les [[eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1921]] on es repartiren 52 escons, dels quals 40 foren pels unionistes i 12 pel [[Partit Nacionalista Irlandès]] de [[Joseph Devlin]], format per la coalició del [[Sinn Féin]] amb les restes del partit parlamentari irlandès. Els nacionalistes foren majoritaris al [[comtat de Tyrone]] i al [[comtat de Fermanagh]].
* Al [[eleccions al Dáil Éireann de 1921|Sud]], 129 escons, dels quals 124 foren pel Sinn
Malgrat la treva, el [[25 de maig]] del 1921 el Dail ordenà l'IRA atacar l'Oficina de Duanes de Dublín, provocant cinc morts i 80 detinguts. Tanmateix, l'IRA era delmat per la manca d'armes, i per això es dedicà a cremar propietats dels unionistes. Com a resposta, el 10 de juliol del 1921 a [[Belfast]] els [[B Specials]] atacaren 150 llars catòliques provocant 15 morts i 68 ferits. L'[[11 de juliol]] del [[1921]] es declarà definitivament una treva entre l'IRA i el govern britànic que conduirà finalment a la signatura del [[Tractat Angloirlandès]]. S'havia produït un total de 1.500 morts.
| |||