Diferència entre revisions de la pàgina «Misteri d'Elx»

m
→‎Obra: Correccions ortogràfiques, substitutució 'd'Arxiprest' per 'Arxipreste' (DIEC2) i 'Maredéu' per 'Mare de Déu'.
(→‎Obra: format referències)
m (→‎Obra: Correccions ortogràfiques, substitutució 'd'Arxiprest' per 'Arxipreste' (DIEC2) i 'Maredéu' per 'Mare de Déu'.)
 
===Jornada Primera===
També anomenada " La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença amb Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'església. L'[[Arxiprest]]Arxipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una mena de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Passions i misteris |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b20ff62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
Una volta al cadafal, s'enfila dalt del llit i s'hi agenolla mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se amb el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on davalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en vuit gallons en el seu descens, a l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyinacompanyen en el moment de la mort. L'àngel trnatorna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.
 
[[Santa Paca Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristesa.
 
Pujant cap al cadafal, l'apòstol [[Sant Pere]], portant les claus del cel, es mostra sorprèssorprés pels esdeveniments. Arribat al llit de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aqueix moment, tres [[apòstol]]s (que entren a l'església per tres portes diferents) se saluden a l'andador i canten sorpresos per aquesta coincidència el cèlebre Ternari. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de [[Tomàs apòstol|Sant Tomàs]]) entonaran una [[Salve]] a la Mare de Déu.
 
Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta demana als seus fills que l'enterren a la [[Vall de Josafat]]. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant funeral.
 
Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') davallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, alhora que tornen a pujar entonant els mateixos càntics del començament. L'arxiprestarxipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de la imatge que representa el cos difunt de la MaredéuMare de Déu. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el ram daurat. D'aquesta manera es clou la primera jornada.
 
===Jornada Segona===
 
També anomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'ArxiprestArxipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la MaredéuMare de Déu. Els segueixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria JacobeJacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.
 
Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la MaredéuMare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, actetot seguit, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament.
 
Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el [[salm]] ''In exitu Israel d'Egipto'', propi de la litúrgia d'[[exèquies]]. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de [[jueu]]s apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tard.
El [[Rabí|Gran Rabí]], que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i comencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.
 
Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Baptisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la MaredéuMare de Déu. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de Maria.
 
L'orgue de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant l'ànima de la MaredéuMare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes surten fins a la porta de l'església per recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'[[Índia]], on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant perdó a l'Assumpta.
 
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], comença a baixar. Porta a les mans una corona daurada, la deixa caure amb una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrixcobreix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "Visca la Mare de Déu!".
 
La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Gloria Patri]]''.
143

modificacions