Concert econòmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 132:
Entre 1937 i 1980 el règim concertat va continuar reduït a la província d'Àlaba.
 
Les renovacions del Concert amb Àlaba, igual que en la fase anterior, van obeir a dues causes principals. La primera va ser la finalització del termini de vigència de l'acord (cas de 1952 i 1976) i la segona, la necessitat de modificar-holo per ajustar-holo als canvi de normativa de l'Estat (1940 o 1967).
 
Per Decret de 9 de maig de 1942 es van incorporar al Concert amb Àlaba les reformes fiscals de desembre de 1940 i d'octubre de 1941. En definitiva, s'incloïen en l'acord la recaptació de l'Impost de consums de luxe, la Contribució sobre usos i consums (un reviscolament dels Arbitris de consum eliminats en 1911) i la Contribució excepcional sobre beneficis extraordinaris. A més, es transferia a la Diputació alabesa la recaptació de l'[[Impost sobre la renda]], encara que amb la mateixa norma que en territori comú.
Línia 166:
Per arribar a aquesta xifra s'utilitza una fórmula més general que simplifica el seu càlcul. Es parteix d'una base que té en compte el que gasta l'Estat a Espanya en les competències no transferides, la qual cosa recapta per ingressos no concertats i, per evitar que el contingent suposi un esforç afegit al marge de la generació de recursos efectius de l'Estat, el dèficit. Ara bé, calia assignar una proporció al País Basc en aquestes despeses i ingressos. Per mitjà d'un calculo aproximat que té en compte el pes de la renda i el de la població en el total d'Espanya es va estipular que aquesta proporció era del 6,24%. El contingent té una periodicitat quinquennal, encara que anualment s'ajusta la quantitat sobre les xifres pressupostades i liquidades per l'Estat. Aquesta és una diferència essencial amb el disseny del contingent fins a aquest moment, puix que destaca el risc unilateral que suposa per al País Basc assumir una part de la despesa en competències no assumides que depenen exclusivament de l'Estat, independentment de com evolucioni la conjuntura al país o si la seva recaptació creixi o no.
 
A més d'aquests acords també es va establir la creació d'unes Comissions paritàries, una de Contingent, on es revisa anualment el contingent i quinquenalmentquinquennalment els ajustos de l'índex d'imputació (que no ha variat des de 1981), una Junta Arbitral i una Comissió Coordinadora (que no es van reunir mai).
 
L'evolució dels Contingents concertats ha tingut una lògica evolució en la mesura en què s'han augmentat els tributs concertats i s'han reduït les càrregues no assumides.
[[Fitxer:Cupos concertados 1981 2010.jpg|left|thumb|790px|Cupos concertats amb el País Basc. 1981-2010]]
 
De fet, en 1996 el contingent va descendir a nivells mínims, per la qual cosa va caldre introduir una reforma en el Concert Econòmic per concertar nous tributs (hidrocarburs, begudes alcohòliques) para així augmentar-holo.
 
Com es pot veure, el règim de Concert ha experimentat certs canvis en el seu contingut que, en general, li ha conferit una major amplitud, encara que per aquesta major amplitud també ha tingut problemes inherents al desenvolupament del marc europeu, alguna cosa inèditinèdita per als seus negociadors inicials, que ha determinat que recentment s'hagi vist, potser no tant el règim en si mateix com la seva aplicació concreta per part de les Diputacions Forals, sotmès a discussions i plets en la justícia.
 
Els canvis en l'acord de 1981 es van succeir en la mesura en què va caldre reformar-holo per adaptar-holo a noves situacions. Per Llei de 27 de desembre de 1985 es va haver d'adaptar a l'entrada en vigor de l'IVA, com a conseqüència de l'ingrés d'Espanya en la CEE. Després, mitjançant Lleis de 2 de juny de 1990, de 27 de desembre de 1990 i de 28 de desembre de 1988, es va adaptar la llei inicial per acomodar-se a disposicions reguladores d'Hisendes Locals, Taxes i [[Preu públic|Preus Públics]], donant lloc al Text actualitzat del Concert d'1 de gener de 1991. Altres reformes van tenir lloc en 1993 per adaptar el Concert als canvis de l'[[IVA]] i dels Impostos Especials; en 1997 per a la metodologia de determinació del Contingent per al quinquenni 1997-2001, i l'última de 4 d'agost de 1997 va incorporar altres impostos com els d'[[Hidrocarbur]]s i [[Tabac]] (abans subjectes a Monopolis fiscals i per tant no concertats) o el de Renda de no resident i va augmentar l'autonomia normativa en el cas dels impostos directes (I.R.P.F.IRPF i Societats).
 
Les Diputacions Forals recapten la gran majoria dels tributs, per tant, deixant aparti els municipals, per la qual cosa han de finançar al Govern Basc. Les relacions internes es regulen per mitjà de la [[Llei de Territoris Històrics]] (LTH) (Llei 27/1983, de 25 de novembre, de relacions entre les institucions comunes de la Comunitat Autònoma i els Òrgans Forals dels seus Territoris Històrics). El model de contingent amb l'Estat és mimetitzat en la seva essència puix que en el seu article 16 s'al·ludeix al fet que "els Territoris Històrics contribuiran al sosteniment de totes les càrregues generals del País Basc no assumides per ells, a la fi dels quals les Diputacions Forals efectuaran les seves aportacions a la Hisenda General del País Basc". En el seu article 20 s'estableix que els ingressos derivats de la gestió del Concert Econòmic, una vegada descomptat el contingent, es distribuiran entre la Hisenda General del País Basc i les Hisendes Forals, determinant-se les aportacions que aquestes últimes hagin de fer a la primera, quanties fixades pel Consell Basc de Finances, format per sis membres (tres del Govern Basc i una per cada Diputació). D'aquestes reunions s'han derivat diverses Lleis d'aportacions, la més recent Llei 2/2007; BOPB núm. 70, de 12 d'abril i BOPB núm. 80, de 26 d'abril.<ref>{{citar web|url=http://www.ogasun.ejgv.euskadi.net/r51-341/es/contenidos/informacion/7121/es_2336/adjuntos/Ley_2-2007.pdf|títol=Llei 2/2007 - BOPB<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
86

modificacions