Diferència entre revisions de la pàgina «Fets del Palau de la Música»

cap resum d'edició
Els '''fets del Palau de la Música''' es van produir al [[Palau de la Música Catalana]] de [[Barcelona]] el [[19 de maig]] de [[1960]] durant l'homenatge del centenari del naixement del [[poeta]] [[Catalunya|català]] [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]] organitzat per l'[[Orfeó Català]] amb presència de [[ministre]]s de [[Francisco Franco|Franco]]. Són considerats com l'inici del renaixement del [[catalanisme polític]] després de la [[Guerra Civil Espanyola]] i l'inici de la carrera política de [[Jordi Pujol]], futur president de la [[Generalitat de Catalunya]].
 
L'homenatge va tenir no solament ressò musical, sinó també cívic, a causa dels [[aldarull]]s produïts arran de la [[Persecució del català|prohibició governativa]] d'interpretar ''[[El cant de la Senyera]]'', inicialment previst al programa però exclosa uns dies abans pel Governador Civil de Barcelona [[Felipe Acedo Colunga]].<ref name="elpais">{{cite web| title = Quins 'pebrots', al Palau!| author = Carles Geli| publisher = ''El País''| url = http://www.elpais.com/articulo/cultura/Quins/pebrots/Palau/elpepucul/20100520elpepucul_1/Tes| language = castellà| date=20-05-2010 | accessdate = 18-08-2010}}</ref> Aquest dia l'Orfeó no va interpretar ''El cant de la Senyera'', però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi havia el futur [[president de la Generalitat de Catalunya]] [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]], que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta, i que va ser sotmès a un [[consell de guerra]] per raó del qual anà a la presó.
 
== Història ==
La [[dictadura de Francisco Franco]] havia planejat una sèrie de concessions, patrocinades per l'alcalde barceloní [[Josep Maria de Porcioles]], per congraciar-se amb certs sectors de l'opinió pública catalana. Amb tal finalitat, havia anunciat la concessió d'una carta municipal a [[Barcelona]] (cosa que permetria certa autonomia municipal), la cessió del [[castell de Montjuïc]] al municipi, la compilació del [[codi civil català]] i la celebració oficial del centenari del poeta [[Joan Maragall]], tot això en el marc d'una visita del mateix [[Francisco Franco|Franco]] a Barcelona.
 
No obstant això, aquests gestos d'aparent obertura van ser posats en evidència quan es prohibí, en un concert que anava donar al Palau de la Música l'[[Orfeó Català]], la interpretació del ''[[Cant de la Senyera]]'', obra del mateix Maragall, amb el qual tradicionalment s'havien finalitzat les audicions corals; inicialment estava, previst al programa però fou exclosa uns dies abans pel governador civil de Barcelona [[Felipe Acedo Colunga]].<ref name="elpais" /> El sector més activista de l'organització [[Cristians Catalans]], moviment cultural catalanista sorgit el 1954, que havia dirigit un reeixit [[cas Galinsoga|boicot]] contra el director del diari ''[[La Vanguardia]]'' uns mesos abans, va organitzar una manifestació per a aquest concert que s'anava a celebrar el 19 de maig de 1960.
 
Tan sols iniciar-se l'acte, un grup de joves es va aixecar per entonar el ''Cant de la Senyera'' i llançà unes octavetes titulades ''Us presentem al general Franco'' el text del qual havia escrit [[Jordi Pujol]]. Immediatament van començar les detencions. Jordi Pujol, de trenta anys, el qual no era present a l'acte, va ser alertat a les dues del matí perquè s'ocultés; tanmateix, la seva esposa [[Marta Ferrusola]] l'empenyé a no fer-ho: «ara és el moment de quedar-se. Quan ens casem em vas dir que Catalunya podia passar per davant de nosaltres. Doncs bé, ara és el moment. Jo estaré al teu costat en tot, però ara és quan hem de donar el do de pit», li va dir. Pujol va ser sotmès a un consell de guerra que el va condemnar a set anys de presó, dels quals en va complir tres.<ref name=juliana>{{cita libro |apellido=Juliana |nombre=Enric|enlaceautor=Enric Juliana |título=España en el diván. De la euforia a la desorientación, retrato de una década decisiva (2004-2014) |año=2014 |editorial=RBA |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-9006-690-4|capítulo= |páginas=73 |cita=}}</ref>