Fernão de Magalhães: diferència entre les revisions

En aquella època, [[Europa]] havia desenvolupat un gust per les [[espècia|espècies]] exòtiques que va impulsar encara més els interessos de [[Geografia|geògrafs]], exploradors i comerciants.<ref>«És difícil ara imaginar la importància econòmica de les espècies al principi dels temps moderns. [...] No obstant això, hem de donar al luxe un paper preponderant en l'expansió occidental.»{{Harvnb|ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 15 }}</ref ><ref>[[Stefan Zweig]] va escriure al començament de la seva biografia sobre Magalhães: «Al principi eren les espècies. Des del dia en què els romans durant les seves expedicions i les seves guerres varen provar els ingredients picants o els estupafaents, picants o excitants d'Orient, Occident ja no ha volgut ni ha pogut ignorar les "espiceries" o els condiments indis a la cuina.»{{Harvnb|ref = Zweig|Stefan Zweig|1938|p = 17}} </ref> Magalhães estava convençut que les [[Moluques]] eren a la meitat del globus que havia de passar al tron d'Espanya segons el [[Tractat de Tordesillas]], que dividia el món entre castellans i portuguesos des de 1494. Va pensar que podria arribar per l'oest a les illes de les Espècies, que havia abordat durant la seva visita a [[Malacca]], el 1511-1512. Fins i tot abans d'endinsar-se en el seu viatge a les Moluques, d'on era originari el [[clau d'espècia]], Magalhães havia rebut cartes exclusives d'un dels seus amics personals, el portuguès [[Francisco Serrão]], que hi era des del 1512. Seria aquest projecte d'unir les illes occidentals de les espècies, finalment amb el suport de la Corona espanyola, el que va portar la seva flota a fer la volta al món, tot i no ser aquest el projecte original. L'esdeveniment va tenir un impacte considerable a Europa. Després de poc més d'un quart de segle, es va dur a terme el projecte original de [[Cristòfor Colom]] i, com ha assenyalat [[Pierre Chaunu]], «el món mai ha estat tan gran com després del viatge de Magalhães».<ref> [[Pierre Chaunu]], ''Conquesta i explotació dels nous mons'', PUF, Nouvelle Clio, 1969, p. 267. </ref>