Rosari Monumental de Montserrat: diferència entre les revisions

El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Josep Puig i Cadafalch]] i de l'escultor [[Josep Llimona]] ([[1901]]). És una capelleta de forma neogòtica que tanca, amb una reixa de ferro forjat la representació ceràmica, voltada amb un marc de pedra. És un naixement de Jesús fet amb maiòliques de colors verd, groc, blau, marró, blanc, lila i alguns reflexes metàl·lics. St. Josep està a un costat, amb el cap de l'ase que li surt pel darrera; la Verge, al centre de la composició, agafa el nen en braços i tenen el bou al seu costat. Davant seu hi ha tres pastors adorant, un d'ells li ha portat com a ofrena un be. Al primer terme hi ha uns testos amb flors, les mateixes que decoren la part inferior. A la zona superior veiem una sèrie d'àngels a banda i banda que sostenen una fil·lactèlia amb lletres gòtiques.<ref name="patmapa-3g"/> És de destacar la riquesa de les vestidures, sobretot les de Josep, Maria i un dels pastors. Hi ha una gran riquesa de detalls, diversosndiversos tipus de figures, posicions. Ja com a remat, a la part superior, hi ha tot d'elements neogòtics de pedra amb motius florals i un pinacle superior coronat per una creu.<ref name="patmapa-3g"/> Fou innauguratinaugurat el 27 de maig de 1901.<ref name="patmapa-3g"/> És una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa-3g">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_18348 | títol=Tercer Misteri de Goig | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref><ref>{{coord|41.592359|N|1.839791|W|scale:1000}}</ref>

El cinquè misteri de dolor, o la [[Crucifixió de Jesús]] és obra de l'arquitecte [[Josep Puig i Cadafalch]] i de l'escultor [[Josep Llimona]] ([[1896]]). El ''Cinquè Misteri de Dolor''' és una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. És un dels pocs misteris que trobem situat a l'esquerra del camí, ubicat en un revol de la recta final que porta a la santa cova, destacant per sobre del conjunt. Representa la crucifixió i mort de Crist. La creu és força carregada d'ornaments, destacant el complex treball fet de ferro forjat. A una banda de la creu hi ha el Crist crucificat. A la part del darrera hi ha aplics decoratius fets en bronze: coronat el conjunt un cap d'àliga i als braços, un cap de lleó i un de brau. Als peus de la creu hi ha un cap d'àngel, es tracta del tetramorf, els animals dels evangelistes. El conjunt és envoltat a la part inferior d'una reixa de ferro.<ref name="patmapa-5d"/> El cinquè misteri de dolor del rosari monumental de Montserrat fou inaugurat l'11 d'octubre de 1896.<ref name="patmapa-5d">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_18349 | títol=Cinquè Misteri de Dolor | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>

L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Bonaventura Bassegoda i Amigó]] i de l'escultor [[Josep Reynés]] ([[1903]]). És una placa rectangular de marbre amb un relleu que representa l'ascensió de Jesús en un baix i mig relleu. De fet són dues lloses unides, la superior ha estat treballada en baix relleu i la inferior, en baix i mig relleu; totes dues estan envoltades per un marc motllurat amb tot de relleus com ara volutes, la senyera o motius florals. Aquest té algunes aplicacions de bronze amb el tetramorf i tres arcs neogòtics. Als angles de la part inferior hi ha éssers monstruosos i altres motius vegetals. A sota hi ha una placa de marbre amb inscripcions amb lletra neogòtica. Encara per sota d'aquesta, trobem graons i una barana amb cintes on hi ha gravat: Ofrena d'en Pere Grau Maristany y Oliver a la Santa Verge de Montserrat en l'any de 1903. La barana tanca l'accés i els canelobres que emmarquen el conjunt de ferro forjat.<ref name="patmapa-2g"/> Fou innauguradainaugurada el 27 de juliol de 1903, en època de l'abat Josep Deàs.<ref name="patmapa-2g"/> L'obra està inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa-2g">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_18347 | títol=Segon Misteri de Glòria | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref><ref>{{coord|41.592359|N|1.839791|W|scale:1000}}</ref>