Diferència entre revisions de la pàgina «Menorca sota domini britànic»

cap resum d'edició
m (Correcció: espais que falten darrere de punt)
== Menorca durant la Guerra de Successió Espanyola ==
=== L'alineament del Regne de Mallorca amb la causa austriacista (1706-1708) ===
El 27 de setembre de 1706 va tenir lloc la [[presa austriacista de Mallorca]] quan el ''Gran i General Consell'' del [[regne de Mallorca]] va decidir rendir-se davant la presència en el port de [[Palma de Mallorca|Palma]] d'una flota angloholandesa de la [[Gran Aliança]] que recolzava a l'[[Carles III|Arxiduc Carles]] en les seves pretensions a ocupar el tron de la [[Monarquia Hispànica]] enfront del [[Casa de Borbó|borbó]] [[Felip V d'Espanya|Felip V]], que havia estat designat com a successor un mes abans de morir per l'últim rei de la [[Casa d'Àustria]], Carles II. Amb l'alineament del regne de Mallorca a favor de la causa [[austriacista]] tots els estats de la [[Corona d'Aragó]] s'havien decantat per l'Arxiduc, mentre la [[Corona de Castella]] recolzava a Felip V. Una setmana abans havia capitulat [[Eivissa]].
 
Després de desembarcar a Mallorca, el comte de Savellà, ministre plenipotenciari de l'Arxiduc Carles, va reunir el ''Gran i General Consell'' que va aprovar les capitulacions, entre les quals figurava la confirmació de «''tots els privilegis, pragmàtiques, franqueses''» concedits a la Ciutat i al Regne en temps de Carles II. El 4 d'octubre de 1706 l'Arxiduc va ser proclamat rei de Mallorca amb el títol de Carles III.
Per aquestes mateixes dates Napoleó es feia amb el poder de la [[República Francesa]] després del cop d'estat del 18 de novembre de 1799. A l'any següent Napoleó obtenia enfront de l'[[Imperi Austríac]] dues ressonants victòries —[[batalla de Marengo]] i [[batalla de Hoenliden]]— el que va obligar a l'emperador a signar la [[Tractat de Luneville|Pau de Luneville]] al febrer de 1801. Llavors Napoleó li va proposar posar fi a la guerra a la Gran Bretanya, que s'havia quedat sola en la lluita contra la França revolucionària i que, com aquesta, estava esgotada després de deu anys de guerra. El [[Tractat d'Amiens|tractat de pau]] es va signar a l'ajuntament de la ciutat francesa d'[[Amiens]], el 27 de març de 1802. Segons l'estipulat en el Tractat la [[Monarquia d'Espanya]] de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]], aliada llavors de Napoleó, va recuperar la sobirania sobre Menorca, a canvi que l'illa [[Mar Carib|del Carib]] de [[Trinidad]], conquerida pels anglesos el 1797, passés a domini britànic.
 
Menorca en tornar a la sobirania espanyola va perdre les seves institucions d'autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma de Mallorca; el català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l'exempció de servir a l'Exèrcit i a la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l'amenaça dels pirates berbers del nord d'Àfrica. En la tasca de la castellanització va destacar el bisbe Juano, que va arribar a l'illa el 1803 amb la missió de recristianitzar als menorquins que estarien presumptament «contaminats» pel contacte amb els «heretges» anglesos.
 
== El llegat britànic a Menorca ==
29.263

modificacions