Revolta d'Ankl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des el Caucas > des del Caucas |
m Corregit: aillat > aïllat |
||
Línia 3:
El [[449]] un edicte general de persecució fou emes pel rei de Pèrsia, on s'exigia als armenis convertir-se al [[mazdaisme]]. Els ''nakharars'' i el patriarca Hovsep van rebutjar la conversió. Es va exigir als ''nakharars'' unes plegaries en direcció al sol dirigides als principals deus del panteó mazdaista: Zurvan, Ohmard, Mihr (el sol), Adhur (el foc) i Bedukht (Den mazdayasr, és a dir la religió mazdaista en forma humana) i els ''nakharars'' van haver d'accedir, assistits pels clergues mazdaistes maghan (mags) i mobadhs (prelats) que els acompanyarien de tornada per convertir al poble. Però al cap de poc d'arribar a Armènia i començar les predicacions i les construccions de temples, el poble es va aixecar a [[Ankl]] instigat pels bisbes (finals del [[449]]) i la revolta es va estendre a altres districtes però no fou general.
El nét de l'antic patriarca Sant Sahak, [[Vardan Mamikonian]], va anar a Bizanci, però quan estava de camí [[Vasak de Siunia]], príncep hereditari de [[Siunia]] i marzban d'Armènia ([[442]]-[[452]]) el va fer cridar. Vahan Amatuni li demanava al marzban que agafes la direcció de la revolta, que Vasak no podia agafar perquè tenia dos fills com hostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (o Àngel) on va decidir encapçalar la revolta. Les forces dels nakharars que es van unir a la revolta es van concentrar a Shahapivan. El governador Vasak va quedar sorprès per l'amplada de la revolta, i es va veure forçat a unir-se als revoltats per no quedar
Els perses van reaccionar i un exèrcit que estava a la regió de [[Derbent]] lluitant contra els huns es va desplaçar cap Armènia i es va acantonar a [[Aghuània]], a la frontera amb terres armènies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marcià acabava de succeir a Teodosi II. Però Marcià, sota consell del cap de la milícia d'orient, Anatol, i del ''comites'' d'orient (amb seu a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]]) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).
| |||