Alfons XIII d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Trasllado part de la informació de la regència des de l'article de Maria Cristina d'Àustria
Línia 46:
 
La seva mare va procurar-li un rígid i extens pla d'estudis que Alfons va haver de complir al llarg de la seva minoria, que va condicionar el seu horari en el dia a dia:{{cita|''Se levantaba a las siete, tanto en verano como en invierno. Tras el baño venían unos ejercicios de gimnasia. Después del desayuno, clases de idiomas. A las diez de la mañana, una hora equitación en la Casa de Campo o en el Pardo. A continuación ejercicios de tiro al blanco, esgrima, billar o fútbol. A las doce, almuerzo y descanso. A la una se reanudaban las clases seguidas de equitación o paseos en bicicleta. Más clases hasta la hora de cenar y, a las ocho, a la cama.''|Extret de: Fisas, 2001, p. 276-277.|col2 = Es llevava a les set, tant a l'estiu com a l'hivern. Després del bany venien uns exercicis de gimnàstica. Després de l'esmorzar, classes d'idiomes. A les deu del matí, una hora d'equitació a la [[Casa de Campo]] o al [[Palau del Pardo|Pardo]]. A continuació exercicis de tir al blanc, esgrima, billar o futbol. A les dotze, dinar i descans. A la una tornaven a començar les classes seguides d'equitació i passeigs en bicicleta. Més classes fins l'hora de sopar i, a les vuit, al llit.|llengua1 = {{es}}|llengua2 = {{ca}}}}
 
== Regència de Maria Cristina ==
En morir Alfons XII l'any [[1885]], la reina Maria Cristina fou nomenada reina regent. La mort del rei obria una etapa d'inquietud política, car la reina encara estava embarassada i del sexe de la criatura depenia que fos el nou nat o [[Maria de la Mercè d'Espanya|Maria de la Mercè]] qui heretés el tron. L'obra de govern de Maria Cristina fou la d'aplicar i seguir el [[Pacte del Pardo]] de [[1879]] entre els líders dels partits dinàstics [[Antonio Cánovas del Castillo]] i [[Práxedes Mateo Sagasta]], per tal de garantir la continuïtat del sistema i evitar inestabilitats polítiques.{{sfn|Pericot García|any=1983|p=355}} Gràcies al pacte, que suposà l'abandó del govern conservador en favor del liberal, i l'actuació de Maria Cristina, Sagasta es convertí en l'home de la regència, que duria a terme les reformes i transformacions més importants de la [[Restauració borbònica|Restauració]].{{sfn|Pericot García|any=1983|p=356}}
 
Aquest període fou testimoni de la derrota davant els [[Estats Units]] i la pèrdua de les colònies de [[Cuba]], [[Puerto Rico]] i [[Filipines]] ([[Tractat de París (1898)|Tractat de París]], [[1898]]).
 
== Regnat ==
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 102-09411, Primo de Rivera und der König von Spanien.jpg|thumb|230px|Alfons XIII amb [[Miguel Primo de Rivera]] (1930)]]
DurantAlfons laXIII seua minoria d'edat sa mare exercí la Regència, en un període que veié la derrota davant els [[Estats Units]] i la pèrdua de les colònies de [[Cuba]], [[Puerto Rico]] i [[Filipines]] ([[Tractat de París (1898)|Tractat de París]], [[1898]]). Foufou declarat major d'edat als setze anys ([[1902]]) i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals (encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia) a més de la seva perillosa inclinació envers l'exèrcit. Irritat per la manca de docilitat de [[Antonio Maura|Maura]], el deixà caure davant la protesta contra la repressió de la [[Setmana Tràgica]] de Barcelona ([[1909]]), i confià el govern a [[José Canalejas]], que presidí la darrera etapa de govern estable fins que [[Atemptat contra José Canalejas|fou assassinat]] en [[1912]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Comín Colomer |nom=Eduardo |títol=El Anarquismo contra España: de "La Mano Negra" a la huelga de "La Canadiense" |url=http://books.google.es/books?id=WhwaAAAAIAAJ&q=Jos%C3%A9+Canalejas+atentado+noviembre+1912&dq=Jos%C3%A9+Canalejas+atentado+noviembre+1912&hl=ca&sa=X&ei=SSmpU7fOHMWd0AXfvIEg&ved=0CGEQ6AEwCQ |llengua=castellà |editorial=Publicaciones Españolas |data=1959 |pàgines= |isbn=}}</ref> Simultàniament es llançà a la guerra colonial, en consolidar-se el protectorat a la zona nord del [[Marroc]] pel tractat franco-espanyol del [[1912]].
 
El fraccionament dels partits, que practicà conscientment, culminà quan el [[1913]] cridà [[Eduardo Dato]] al poder, prescindint del cap del partit conservador, que era Maura, i escindint aquella organització política. Però, en acabar-se la [[Primera Guerra Mundial]] i iniciar-se una etapa d'inquietud política i social, es trobà desemparat dels mecanismes de defensa tradicionals, que no pogueren substituir els fugaços governs de concentració (govern nacional del [[1918]], etc.). La situació esdevingué greu en descobrir-se la seva intervenció directa en la guerra del [[Marroc]], prescindint de l'alt comandament militar i induint al general [[Manuel Fernández Silvestre|Silvestre]] a una acció que dugué al sagnant [[Desastre d'Annual]]. Per tal d'evitar la discussió de les responsabilitats, afavorí el cop d'estat militar del general [[Miguel Primo de Rivera]] (setembre del [[1923]]). S'iniciaren així sis anys llargs de dictadura, amb la repressió sistemàtica del catalanisme, al qual el rei (popularment conegut a Catalunya com "en Cametes", perquè tenia les cames molt primes) era ben hostil, malgrat les seves ambigüitats formals. Però en advertir que el règim dictatorial podia enfonsar la monarquia mateixa en el seu fracàs, es desféu de Primo de Rivera (gener del [[1930]]) i intentà un impossible retorn al constitucionalisme, després del parèntesi de la [[dictablanda del general Berenguer]]. La màquina del caciquisme estava rovellada i els millors dels vells polítics l'havien abandonada: les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals]] del 12 d'abril de 1931 mostraren que el país s'inclinava per la república, i el rei, temorós de possibles violències i abandonat per tothom, partí d'Espanya, esperant que un dia el tornarien a cridar. Lluny d'això, el suport de l'opinió pública minvaria amb els anys, malgrat la seua frustrada aproximació al [[carlisme]].
Linha 104 ⟶ 109:
* {{ref-llibre|cognom = Castillo-Puche|nom = J. L|títol = Diario íntimo de Alfonso XIII|lloc = Madrid|editorial = Editorial Biblioteca Nueva|any = 1960|isbn = |llengua = castellà}}
* {{ref-llibre|cognom = Fisas|nom = Carlos|títol = Las anécdotas de los Borbones. La gracia real|lloc = Barcelona|editorial = [[Editorial Planeta]]|any = 2001|isbn = 84-08-03990-3|llengua = castellà}}
* {{ref-llibre|cognom=Pericot García|nom=Luis (dir.)|títol=Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbón (Siglos XVIII a XX)|enllaçautor=Lluís Pericot i Garcia|lloc=Barcelona|editorial=Ediciones Océano & Instituto Gallach|any=1983|isbn=84-7505-725-X|coautors=[[Luis Ulloa|Ulloa Cisneros, Luis]];Camps Cazorla, Emilio|llengua=castellà}}
 
== Enllaços externs ==