Salvatore Quasimodo: diferència entre les revisions

'''Salvatore Quasimodo''' ( [[Modica]], [[Itàlia]] [[1901]] - [[Amalfi]] [[1968]] ) fou un [[poeta]] i [[periodista]] italià guardonat amb el [[Premi Nobel de Literatura]] l'any [[1959]], exponent del moviment literari [[Hermetisme (literatura)|hermètic]].

Va néixer el [[20 d'agost]] de [[1901]] a la ciutat de [[Modica]], població situada a l'illa de [[Sicília]]. El seu pare, ferroviari de professió, va ser traslladatdestinat a [[Messina]] l'anyel [[1908]], poc després del terratrèmol que va assolar aquesta ciutat el desembre del mateix any, per la qual cosa tota la família s'hi traslladàva traslladar. Enés en aquesta ciutat fou on va escriure els seus primers versos, amb només setze anys, en una petita revista literària que editaeditava al costat d'uns amics a l'institut tècnic on estudiaestudiava.

El [[1919]], la família es traslladàtrasllada a [[Roma]], on es matricula aen la carrera d'[[enginyeriaEnginyeria]] a la [[Universitat Politècnica de Roma]], però les dificultats econòmiques l'obliguen a realitzarfer diversosdiverses treballsfeines per poder pagar-se pagar els estudis universitaris, que, finalment, no arribariaarribarà a acabar. El [[1926]] es trasllada a [[Reggio de Calàbria]] adesprés ld'aconseguirhaver-hi allíaconseguit una plaça de funcionari aparellador. A partir dedel [[1934]] viu a [[Milà]], freqüentanton freqüenta els cercles literaris d'aquesta ciutat, i esdevenint l'any [[1938]] esdevé redactor de la revista ''"[[Il Tempo]]"'', en la qual, a part d'encarregar-se de la crítica teatral, se significa com a opositor al [[feixisme]].

Durant els últims anys de la seva vida va realitzardesplegar una activa tasca periodística, publicanti va publicar nombrosos articles d'opinió en elsquè quals criticacriticava àcidament el consumisme de la societat moderna. Mor a la ciutat d'[[Amalfi]], a prop de [[Nàpols]], el [[14 de juny]] de [[1968]], a causa d'una [[hemorràgia cerebral]], i foués enterrat al Cementiri Monumental de [[Milà]].

La seva primera publicació [[poesia|poètica]] fou l'any [[1930]] a la revista ''"[[Solaria]]"'', on apareix una col·lecció de poemes seus amb el títol ''Acque e terre'' ("Aigües i Terresterres"). Dos anys després publica ''Oboe sommerso'' ("Oboè submergit"), obra que desperta un gran interès entre els crítics literaris.

El [[1940]] publica ''Lirici greci'', obra en la qual reuneix les seves traduccions dels clàssics i que representarà una etapa important en la seva producció literària, en la qual mostra el seu interès en l'acostament entre la poesia clàssica i la contemporània. El [[1942]] publica ''Ed è subito sera'' ("I de cop i volta la nit"), obra amb la qualquè arribà a obtenir un gran èxit, i en la qual apareix recollida una antologia de la seva producció poètica fins a aquesta data. En aquestes obres, la seva poesia adquireix una forma concisa, gairebé minimalista, juntament amb un contingut fortament simbòlic. Aquest estil hermètic és compartit per altres poetes italians de la seva època, com [[Giuseppe Ungaretti]], [[Alfonso Gatto]] i [[Mario Luzi]], tots ells fortament influenciats pels poetes francesos [[Paul Valéry]] i [[Stéphane Mallarmé]], i amb els quals acabaria conformant el que ha estat denominat escola hermètica italiana.

A partir de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]] introdueix en els temes de la seva poesia continguts més socials, relacionats amb la situació política del seu país. Entre [[1949]] i [[1958]] intensifica la seva producció com a traductor, publicanti publica diverses traduccions del [[llatí]] ([[Càtul]]), del [[Grec antic|grec]] (l'[[Evangeli segons Joan]] i [[Sòfocles]]) i de l'[[anglès]] (''La tempestat'' de [[William Shakespeare]]). Una vegada acabada la guerra, alen desaparèixer la censura, els temes de la poesia de Quasimodo es bolquen en la problemàtica social, utilitzanti utilitza hàbilment l'analogia entre les esclavituds humanes actuals i els mites grecs;. abandonaAbandona llavors l'[[Hermetisme (literatura)|hermetisme]] i desenvolupa una poesia més clara i vital.