Parlar de transició: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Substrat (lingüística)| |
Català tarragoní| |
||
Línia 9:
D'exemples de llengües de transició o llengües pont entre les [[llengües romàniques]] n'hi ha molts. Per exemple, l'[[asturià|asturlleonès]], que transita entre l'espanyol i el [[galaico-portuguès]]; l'aragonés i el panotxo, que transiten entre l'espanyol i el [[català]]; el català, entre l'aragonès i l'[[occità]]; etc.
Són exemples de dialectes de transició dins el català, el [[català septentrional de transició]] entre el [[rossellonès|català septentrional]] i el [[català central|central]]; el [[parlar xipella]] i el [[Català tarragoní|tarragoní]], entre el central i el nord-occidental; el [[tortosí]], entre el català nord-occidental i el [[català valencià]]. En el català hi ha també un parlar de transició amb l'occità, l'anomenat [[parlar capcinès]] –al [[Capcir]]–, i un de transició amb l'aragonès, l'anomenat benasquès (a la vall de [[Benasc]], parlar que hi ha qui diu que també fa de transició amb el l'[[gascó|occità gascó]]). A banda d'aquests parlars de transició, el subdialecte ribagorçà del català nord-occidental comparteix característiques amb l'aragonès.
==Enllaços externs==
| |||