Tabulàrium de Roma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: és -> es |
ampliació de contingut |
||
Línia 1:
[[File:map forum Roma repub.png|thumb|360px|<center>Localització del ''Tabularium'' respecte del fòrum romà</center>]]
'''Tabulàrium''' (''Tabularium'') fou el lloc on es guardaven els documents públics a l'[[imperi Romà]]. Aquestos documents incloïen [[senatusconsultum]], taules censòries, registres de naixements, de morts, de noms dels que assolien la toga viril. A Roma hi havia diversos tabulàrium, tots en temples: de [[Nimfis]], de [[Lucina]], de [[Juventa|Juventus]], de [[Libitina]], de [[Ceres (mitologia)|Ceres]] i el més important el temple de [[Saturn (mitologia)|Saturn]] on també hi havia el tresor públic. ▼
El '''Tabulàrium''' (en llatí: Tabularium) va ser el nom d'un edifici d'oficines que va existir a l'antiga ciutat de Roma. Actualment en queden poques restes ja que bona part de l'edifici va ser substituït per l'actual Palau Senatorial de la [[Plaça del Capitoli]].
==Localització==
El Tabulàrium estava als peus del turó [[capitolí]], de cara al [[fòrum Romà|fòrum màxim]]. L'emplaçament exacte va ser trobat per Signorili i Poggio,<ref name="Platner">Samuel B. Platner, p.507</ref> gràcies a unes inscripcions en pedra trobades al lloc on estaven les seves restes.<ref name="CIL Catul">Catàleg CIL: ''[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'', VI, 1314</ref>Aquesta inscripció trobada a l'edat mitjana va desaparèixer al s.XVI. Una inscripció semblant va ser trobada el 1845 per Luigi Canina.
==Orígens==
El ''Tabularium'' fou construït pels volts de l'any 78 aC, durant la dictadura de [[Luci Corneli Sul·la]] i continuat durant el consolat de [[Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC)|Marc Emili Lèpid]] i de [[Quint Lutaci Catul (cònsol 78 aC)|Quint Lutaci Catul ]]. Al mateix temps es duien a terme els treballs d'enderrocament de la [[Muralla Serviana]] (que s'havia malmès durant les guerres civils entre Sul·la i Mari) i la reconstrucció del [[temple de Júpiter Capitolí]] que s'havia incendiat l'any 83 aC. Les obres es van allargar fins almenys l'any 69 aC, acabant abans que les obres del temple.<ref name="CIL Catul"/>
Un epitafi trobat a la Via Prenestina va identificar el nom de l'arquitecte: Lucius Cornelius, de la [[tribus romanes|tribu Voturia]] .<ref>Catàleg CIL: ''[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'', VI, 40910</ref>
==Funcions==
[[File:Tabularium.jpg|thumb|200px|Reconstrucció imaginària del ''Tabularium''.]]
▲
El ''Tabularium'' va ser concebut com una ampliació de l'[[Erari]]. També va servir d'oficines públiques perquè els funcionaris de l'administració pública poguessin preparar la seva feina i atendre els ciutadans. Aquests funcionaris eren els [[Censor romà|censors]] i els [[qüestor]]s, als quals l'any 16 l'emperador [[Tiberi]] va reemplaçar per [[curadors]]<ref>François Jacques, John Scheid, "Rome et l'intégration de l'Empire (44 av. J.-C.260 ap. J.-C.)", volum 1, ed. PUF, col. « Nouvelle Clio, l'histoire et ses problèmes », 2010, ISBN 9782130448822, p.60</ref> i que [[Neró]] va substituir per [[pretor]]s l'any 56. Altres treballadors que col·laboraven en les tasques d'arxivament eren els escribes, que podien ser esclaus o lliberts.<ref name="Dic">{{ref-llibre|cognom=C. Daremberg, E. Saglio|títol="Dictionnaire des antiquités grecques et romaines"|pàgines=14|lloc=Paris|any=1877|url=http://dagr.univ-tlse2.fr/sdx/dagr/feuilleter.xsp?tome=5&partie=1&numPage=24&nomEntree=TABULARIUM&vue=image}}</ref>
La informació que prèviament arribava escrita en taules de fusta (''tabulae''), es numeraven i s'ajuntaven per formar ''codex'', reculls de textos legals que es classificaven cronològicament i dels quals es feia una còpia en papir certificada per set testimonis i se'ls arxivava amb un llom de fusta per facilitar la seva manipulació. Els documents es podien consultar però no emportar, llevat d'alguns casos si ho autoritzava la persona responsable.<ref name="Dic"/>Durant l'imperi la seva importància va decaure per la construcció dels arxius imperials.
Una altra funció que tenia l'edifici era la de servir de connexió segura entre el fòrum i el temple de Saturn i la zona de l'arx on es fabricaven les monedes, a través d'un passadís amb finestres.
==Característiques arquitectòniques==
[[File:Tabularium interieur.jpg|thumb|200px|Aspecte actual del ''substructionem''.]]
El ''Tabularium'' reposava directament sobre la pedra de [[tuf]] del turó [[Capitolí]]. Tenia planta trapezoidal i dues façanes principals: una de cara al fòrum i l'altra de cara al turó. Aquestes façanes eren murs de 80 i 85m de per de 4m, mentre que els costats curts feien 45m cadascun. Per la seva construcció es van fer servir blocs de ''peperino''<ref>Samuel B. Platner, p.508</ref><ref group="nota">''Peperino'' és la paraula italiana que designa un tipus de roca d'origen volcànic de color gris o marronós, que conté fragment de [[basalt]] i [[pedra calcària]] amb cristalls disseminats d'[[augita]], [[mica]], [[magnetita]], [[leucita]] i altres minerals semblants. Generalment s'extreia el Mont Albà, per la qual cosa també se l'anomena ''lapis albanus'' i es feia servir com a material de construcció.</ref>de 1'10m o 1'15m de llargada per 0'50m o 0'55m d'alçada . La disposició interior era irregular ja que tenia en compte les vies d'accés preexistents (cap al [[temple de la Concòrdia]], pòrtic dels ''[[Dii Consentes]]'', el carrer anomenat ''Clivus Capitolinus''), i s'adaptava al desnivell de 24m existent entre una banda i l'altra, de manera que tenia tres nivells. Les restes que hi han a l'actualitat fan 70m d'alçada.
===Primer nivell===
Es tractava d'una zona de ''substructionem'', de compensació del desnivell en el terreny. A aquest pis es podia accedir des del nord est pel temple de la Concòrdia o per nord oest pel [[Pòrtic dels Dii Consentes]]. Era un passadís de murs gruixuts amb sis petites finestres, construït amb blocs que seguien la tècnica de l'[[opus quadratum]].
===Segon nivell===
Per damunt del passadís abans descrit hi havia onze [[arcada|arcades]] [[Arc de mig punt|de mig punt]] de 7'5m d'alçada i 3'7m d'amplada, suportades per dotze [[Pilar (arquitectura)|pilars]] gruixuts, decorats en la part exterior per [[Columna|columnes]] [[Dòric|d'ordre dòric]]. La part de dalt estava coberta per una [[volta d'aresta]]. El material emprat a l'interior era marbre travertí. Des d'aquest pis s'accedia a través d'unes escales a l'[[arx]].
===Tercer nivell===
Estava construït a imitació del segon nivell amb tretze arcades, però aquestes eren d'[[ordre corinti]]. Es tractava de la part principal de l'edifici. El 1850 es van trobar les restes d'una escala de 67 graons que comunicava amb el fòrum.
==Posteriors remodelacions==
[[File:4701 - Roma - Fori - Tabularium - Foto Giovanni Dall'Orto - 18-Mar-2008.jpg|thumb|300px|Aspecte exterior del ''Tabularium'', que actualment és la part baixa del Palau Senatorial]]
El ''Tabularium'' fou reconstruït l'any 46, en temps de l'emperador [[Claudi]] i un cop més després de l'incendi de l'any 80, especialment el tercer nivell, probablement en temps de [[Domicià]]. Però també en aquesta època, amb la construcció del [[Temple de Vespasià]] va quedar barrat el pas per una de les seves portes.<ref name="Platner"/>
A l'edat mitjana l'edifici es va fer servir de presó el nivell inferior i emmagatzematge de sal els pisos superiors. Durant el papat de [[Bonifaci VIII]] (1235-1303) es va afegir una torre a l'extrem nord per convertir el conjunt en palau senatorial. Cap al 1560, se li va encomanar a [[Michelangelo Buonarroti]] una ampliació d'aquest [[Palau senatorial]], que va constituir el que avui es coneix amb el nom de [[Palau dels Conservadors]].<ref name="Platner"/>
==Notes==
<references group="nota"/>
==Referències==
{{Referències|2}}
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom=A. Claridge|títol="Rome"|pàgines=67-68|lloc=Londres|editorial=ed.Oxford Archaeological Guides|any=1998|isbn=019288003-9}}
*{{ref-llibre|cognom=Filippo Coarelli|títol="Guida archeologica di Roma"|lloc=Verona|editorial=ed. Arnoldo Mondadori|any=1984}}
*{{ref-llibre|cognom=Samuel Ball Platner, Thomas Ashby|títol="A Topographical Dictionary of Ancient Rome"|editorial=ed. Oxford University Press|any=1929}}
*{{ref-llibre|cognom=Pierre Gros|títol="L'architecture romaines: vol.1, les monuments publics"|lloc=París|any=1996}}
*{{ref-llibre|cognom=Jean Leclant|títol="Dictionnaire de l'Antiquité"|lloc=París|editorial=ed. PUF, Quadrige|any=2005|isbn=2-13-055018-5}}
*{{ref-llibre|cognom=Y. Perrin|títol=" Rome, ville et Capitale. Paysage urbain et histoire (IIe siècle av. J.-C. - IIe siècle ap. J.-C.)"|lloc=París|editorial=ed. Hachette|any=2001}}
*{{ref-llibre|cognom=E. Rodocanachi|títol="Le Capitole romain antique et moderne"|lloc=París|editorial=ed. Hachette|any=1905}}
*{{ref-llibre|cognom=J.-P. Thuillier (dir.)|títol="Dictionnaire de l'antiquité grecque et romaine", col. Dictionnaires, Carré Histoire|lloc=París|editorial=ed. Hachette|any=2002}}
==Enllaços externs==
*[http://www.archeoroma.com/foro_romano.htm Mapa i informació del Tabularium]
{{ORDENA:Tabularium}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Antiga Roma]]
[[Categoria:Dret romà]]
| |||