Banias: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: llibre de història per > llibre d'història per |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
En aquest temps fou cedida en feu als cavallers [[Hospitalers]], però aquestos van caure en una emboscada musulmana de la que els va salvat l'ajut de [[Balduí III de Jerusalem]], i van renunciar al feu que va passar a Humphrey II de [[Toron]]. Aquest fou assetjat també a la ciutat pels musulmans, però va rebre el suport de Balduí III ([[1157]]) que al seu torn va caure en un parany (juny) però va rebre suport des del [[principat d'Antioquia]] i el [[comtat de Trípoli]]. Fou inclosa llavors a la senyoria de [[Beirut]] però fou conquerida per [[Nur al-Din]] el [[18 de novembre]] de [[1164]]. Els croats es van retirar al castell de Margaliot (Hunin) construït el [[1107]]. El maig [[1174]] al morir Nur al-Din, el rei [[Amaury I de Jerusalem]] va assetjar Baniyas però la mort del rei (el mateix [[1174]], el juliol) va fer fracassar l'operació; el [[1177]] el rei [[Balduí IV de Jerusalem]] la va assetjar però es va retirar després de rebre tribut del seu governador Samsam al-Din Adjuk.
Va estar en mans de [[Saladí]] (des de [[1179]]) i després del seu fill al-Afdal, i va seguir en mans de prínceps [[aiúbides]]. El [[1187]] Saladí va ordenar a al-Afdal, que era a Baniyas, d'anar a altres posicions, passant per terrenys del comte de Trípoli; el comte [[Ramon III de Trípoli]] va haver d'acceptar el pas lliure dels musulmans pels seus dominis de [[Galilea]] i [[Tiberíades]]; la força dirigida per Afdal (set mil homes) va trobar pel camí un contingent de templaris (150 homes) dirigits pel gran mestre Gerard de Ridefort als que va aniquilar. Llavors Saladí
Al començament del segle XIII Baniyas fou destruïda per un terratrèmol. La fortalesa fou reconstruïda per l'amir local Djaharkas el [[1204]]; el amir Khutluba va haver de renunciar a la fortalesa el [[1219]] que va quedar sota domini directe d'al-[[Adil I]] i del seu fill Muazzam. El [[1229]] un tractat va retornar Baniyas, Safed i Toron als francs, just dos anys després de la mort de Muazzam ([[11 de novembre]] de [[1227]]), domini que no va durar més de deu anys. Sota els mamelucs fou una ''wilaya'' de la ''niyaba'' de l'''Adjlun'' al sud de Damasc, i va començar una ràpida decadència. Un anys després era un llogaret.
| |||