Revisió del 22:19, 16 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: de só idèntic > de so idèntic ← Edició anterior		Revisió del 10:46, 18 set 2014 modifica desfés 158.109.206.106 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: '''Pollencí''' és el parlar de [[Pollença]] (Nord de [[Mallorca]]), que té com a característica més peculiar que és l'única població de [[Balears]] on no es fa servir l'[[article salat]], derivat del llatí ''ipse'', sinó que s'hi utilitza exclusivament l'article estàndard, derivat d'''ille''. En l'ús oral el pollencí presenta ununa diferenciació respecte de les formes comunes de l'[[Article definit]] masculí singular i plural. Quan va seguit de consonant, no es pronuncia "el" o "els" sinó que amb una aplicació extrema de la [[vocalització]] de la "l", típica del [[mallorquí]] (''Alcanada'' > ''Aucanada''), va evolucionar en "eu" i "eus". En les darreres dècades la forma singular "eu" ha donat pas a "u", possiblement a causa d'una confusió sintàctica quan s'aglutina amb la [[proposició]] "a", en que la "e" s'[[elisió\|elideix]]: ''vaig a[e]u Moll'' i en ''conseqüència'' ''venc d'[e]u Moll''; aquesta solució es reforça perquè en mallorquí tant la "a" de la proposició com la "e" d'"eu" són neutres i per tant de so idèntic. Quan l'article masculí va seguit de [[vocal]] o [[H\|hac]] la forma és l'ortodoxa: "l'hort", "l'orgue", "l'animal".

Pollencí (parlar): diferència entre les revisions