Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya: diferència entre les revisions

El [[cop d'estat del 18 de juliol]] no qualla a Barcelona ni a la resta de Catalunya gràcies a la victòria aconseguida sobre les tropes sublevades per part de les forces lleials al govern per una banda i la revolta obrera liderada per la [[CNT|CNT-FAI]] per l'altra. Aquests fets capgiren la distribució del poder a Catalunya: els [[Anarquisme|anarquistes]], fins feia poc relegats a la clandestinitat, emergeixen com la força principal després de véncer i controlar posicions estratègiques a la ciutat com la caserna d'artilleria de [[Sant Andreu de Palomar|Sant Andreu]]. Allà captura 30.000 fusells que distribueix entre els seus grups, avesats al que consideren l'inici de la revolució. El president [[Lluís Companys i Jover|Companys]] va convocar els representants anarquistes i aquests acudiren al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]] la tarda del [[20 de juliol]] armats, descamisats i bruts després de prop de dos dies de combat.<ref>{{Citació|El cap dels mossos d'Esquadra va sortir a trobar-nos a la porta principal de la Generalitat. Anàvem armats fins a les dents: fusells, metralladores i pistoles. Descamisats i bruts de pols i fum.<br />- Som els representants de la C.N.T. i de la F.A.I. que Companys ha cridat -li vam dir al cap-. I aquests que ens acompanyen són la nostra escolta.<br />(...) Companys ens va rebre dempeus, visiblement emocionat. Ens va encaixar la mà i ens hagués abraçat si la seva dignitat personal, afectada molt vivament pel que pensava dir-nos, no s'ho hagués impedit.|{{ref-llibre|cognom=Garcia Oliver|nom=Joan|títol=De Julio a Julio|pàgines=193|lloc=Barcelona|editorial=CNT|any=1937|consulta=18 setembre 2014|enllaçautor=Joan Garcia Oliver|coautors=i altres|capítol=Los organismos revolucionarios - El Comité Central de las Milicias Antifascistas de Cataluña|llengua=espanyol|mes=juliol}}}}</ref>}}