Nóvgorod: diferència entre les revisions

|nom =Monuments històrics de NóvgorodNòvgorod i els voltants

|peu =El Kremlin de NóvgorodNòvgorod

|localització =[[Província de NóvgorodNòvgorod]] <br/> {{Banderes|Rússia}} [[Rússia]]

Cap ciutat de [[Rússia]] o [[Ucraïna]], exceptuant [[Abakan]], pot competir amb NóvgorodN&#242;vgorod, en la varietat i edat dels seus monuments medievals. La més destacada entre elles és la [[Catedral de Santa Sofia de NóvgorodN&#242;vgorod|Catedral de Santa Sofia]], construïda entre [[1045]] i [[1050]] sota el patrocini de Vladímir Iaroslàvitx, el fill de [[Iaroslav el Savi]] (Vladímir està enterrat a la catedral al costat de la seva mare, Anna). És la més ben conservada de les esglésies del [[segle XI]], probablement l'estructura més antiga encara en ús a [[Rússia]] i la primera per a representar les característiques originals de [[Rússia]] (arquitectura de murs de pedra austera, cinc cascs com cúpules). Els seus frescos van ser pintats al [[segle XII]] originalment per ordres del bisbe Nikita (mort el [[1108]]) (els "portals" o capelles laterals van ser pintats el [[1144]] per l'arquebisbe Nifont) i renovat diverses vegades durant els segles, la més recentment, al [[segle XIX]]. Les característiques de les famoses portes de bronze de la catedral, que ara penja a l'entrada oest, suposadament realitzat a [[Magdeburg]] el [[1156]] (altres fonts el veuen originaris de [[Plock]] a [[Polònia]]) i, segons sembla segrestats per novgorodensos de la ciutat sueca de [[Sigtuna]] el [[1187]]. Estudis més recents han determinat que les portes probablement van ser adquirides a mitjans del [[segle XV]], pel que sembla per ordre de l'arquebisbe Eufemi II ([[1429]]-[[1458]]), un amant de l'art i estils arquitectònics occidentals.

El [[Kremlin de NóvgorodN&#242;vgorod]], tradicionalment conegut com el ''Detinets'', conté també el palau més antic de [[Rússia]] (l'anomenada Sala de les Facetes de [[1433]]), que es feia servir com a sala de reunió principal dels arquebisbes; el campanar més antic de [[Rússia]] (de mitjan [[segle XV]]), i la torre del rellotge més antic de [[Rússia]] (1673). El Palau de les Facetes, el campanar i la torre del rellotge es van construir per ordre de l'arquebisbe Eufemi II, tot i que la torre es va enfonsar al [[segle XVII]] i va haver de ser reconstruïda i gran part del palau de Eufemi II ja no existeix. Entre les estructures posteriors, el més notable és un palau reial ([[1771]]) i un monument de bronze al Mil·lenni de [[Rússia]], en representació de les figures més importants de la història del país (presentat el [[1862]]).

[[Fitxer:St. Nicholas Cathedral, Novgorod.JPG|thumb|left| Catedral de Sant Nicolau, construïda per Mstislav I, a prop del seu palau a la Cort de Iaroslav, NóvgorodN&#242;vgorod; conté [[fresc]]s del [[segle XII]] que representen la seva il·lustre família]]

Fora dels murs del Kremlin, hi ha tres grans esglésies construïdes durant el regnat de [[Mstislav el Gran]] (1113-23), la [[catedral de Sant Nicolau]] que conté frescos de la família de Mstislav, gràcies a la Cort de Iaroslav (abans la plaça principal de NóvgorodN&#242;vgorod). El [[monestir de Iúriev]] (un dels més antics de [[Rússia]], [[1030]]) conté una catedral de tres cúpules altes del [[1119]] (construïda pel fill de Mstislav, Vsèvolod Kiúrik I, el cap del monestir). Similarment, amb tres cúpules, es troba el [[monestir d'Antóniev]] ([[1117]]), probablement dissenyat pels mateixos mestres, construït pels Antonians, fundadors d'aquest monestir.

En l'actualitat hi ha encara unes cinquanta esglésies medievals i modernes disperses per tota la ciutat i els voltants. Algunes d'elles van ser volades pels [[nazis]] i posteriorment restaurades. El model més antic està representat per les dedicades a Sant Pere i Sant Pau (a la muntanya de les Orenetes, [[1185]]-92), a l'[[Anunciació]] (a Miàtxino, 1179), a l'[[Assumpció]] (al camp de Vólotovo, 1180) i Santa Paraskeva-Piàtnitsa (a la Cort de Iaroslav, 1207). L'obra mestra inicial de l'arquitectura de NóvgorodN&#242;vgorod és l'església de Salvador a Nerèditsa (1198).

Durant el darrer segle de govern republicà, algunes noves esglésies van ser consagrades a Sant Pere i Sant Pau (a Slavna, [[1367]], a Kojèvniki, [[1406]]), del Naixement de Crist (al cementiri, 1387), a Sant Joan Apòstol (1384), els Dotze Apòstols (1455), a Sant Demetri (1467), a Sant Simeó (1462), i a altres sants. En general, no es creu tan innovadores com les esglésies de l'època anterior. Diversos altars del [[segle XII]] - (per exemple, a Ópoki) van ser demolits maó a maó i després reconstruïts tal com estaven, diversos d'ells de mitjans del [[segle XV]], de nou sota l'arquebisbe Eufemi II, potser un dels més importants mecenes de l'arquitectura al NóvgorodN&#242;vgorod medieval.

La conquesta de NóvgorodN&#242;vgorod per [[Ivan III de Rússia|Ivan III]] el [[1478]] va transformar el caràcter de l'arquitectura local, grans projectes a partir de llavors van ser executats per mestres que tenien com a model les catedrals del [[Kremlin de Moscou]]: per exemple, la Catedral del Salvador del [[monestir de Khutin]] ([[1515]]), la Catedral de la Mare de Déu del Senyal (1688), la Catedral de Sant Nicolau del monestir Viajistxi ([[1685]]). No obstant això, els estils d'algunes esglésies parroquials estaven d'acord amb les tradicions locals: per exemple, les esglésies de la dona, tenint mirra (1510) i dels Sants Borís i Gleb (1586).

A Vitoslàvlitsi, al llarg del [[riu Vólkhov]] i el llac Miàtxino, prop del [[monestir de Iúriev]], hi ha un museu de la pintoresca arquitectura de fusta, des del [[1964]]. Més de 20 edificis de fusta (esglésies, cases i fàbriques) que daten des del [[segle XIV]] fins al [[segle XIX]] van ser traslladats allà des de tota la [[província de NóvgorodN&#242;vgorod]].