Integral de moviment: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu blancs del tag
m minúscula al tag
Línia 1:
Una ''' integral de l'moviment ''' o ''' constant del moviment ''' d'un problema mecànic és una funció de la posició i les velocitats (o equivalentment de les [[coordenades generalitzades]] i les seves [[moment conjugat|moments conjugats]]) que és constant a al llarg d'una trajectòria del sistema al llarg de les fases.
 
En la teoria d'equacions diferencials ordinàries es generalitza el concepte d{{'}}'''integral primera '''. Una integral primera depèn de les variables de l'equació diferencial i les seves derivades i resulta constant quan s'introdueix en ella la dependència respecte al "temps" o variable dependent.
Línia 7:
{{Equació|
<math> C (x_i, y_i) \ \mbox{integral de moviment}\quad \iff \ \quad
\tilde{C}(t): = C (q_i (t), \dot{q}_i (t)) = \mbox{cte.}</Mathmath>
||Left}}
A continuació es presenten algunes integrals de moviment per a sistemes físics d'interès com l'[[oscil·lador harmònic]] i el [[Problema dels dos cossos|problema de Kepler]], en les seves versions newtonianes.
Línia 22:
<math> C_1 (q, \dot{q}) = \frac{1}{2}(\dot{q}^2+\omega^2 q^2), \qquad
C_2 (q, \dot{q}, t) = \arctan \left (\frac{\omega q}{\dot{q}}\right) - \omega t
</Mathmath>
||Left}}
Per veure-ho n'hi ha prou de considerar la derivada total respecte al temps i substituir-hi les equacions del moviment:
Línia 32:
\frac{- \omega q \ddot{q}}{\dot{q}^2+\omega^2q^2}+\frac{\omega \dot{q}^2}{\dot{q}^2+\omega^2q^2}- \omega = & \omega \frac{\omega^2q^2+\dot{q}^2}{\dot{q}^2+\omega^2q^2}- \omega = 0 \\
\end{matrix}
</Mathmath>
||Left}}
 
=== Problema de Kepler ===
{{AP|Problema dels dos cossos}}
En el problema de dos cossos soemtidossotmesos al seu mútua atracció gravitatòria, conegut com a problema de Kepler o problema dels dos cossos, hi ha diverses quantitats conservades independents del temps, l'[[energia mecànica|energia]] <math> E_m \; </math>, les tres components del [[moment angular]] <math> \mathbf{L}</math> i les tres components del [[vector de Runge-Lenz]] <math> \mathbf{A}</math> (i combinacions d'aquestes constants entre si). Però, pot provar-se que no hi ha més de 5 integrals del moviment que no depenguin explícitament del temps i que siguin funcionalment independents, de fet hi ha les següents relacions entre les set quantitats conservades esmentades:<ref> Fernández Rañada, 2005, p. 562. </ref>
{{Equació|
<math> \mathbf{L}\cdot \mathbf{A}= L_xA_x+L_yA_y+L_zA_z, \qquad
E_m = - \frac{\mu^2 (1 - \|\mathbf{A}\|^2)}{2 \|\mathbf{L}\|^2}
</Mathmath>
||Left}}
 
Línia 69:
 
== Integrals de moviment en mecànica quàntica ==
Els conceptes anteriors poden estendre's a la [[mecànica quàntica]], on una integral o constant de moviment és un [[observable]] del sistema. En un sistema conservatiu, qualsevol observable que no depengui explícitament del temps i el [[Commutador de dos operadors|commutador]] amb el [[hamiltonianohamiltonià quàntic|hamiltonià]] sigui nul, és una integral del moviment.
 
== Referències ==