Sant Pere de Camprodon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació de patmapa
m Corregit: fins els anys > fins als anys
Línia 21:
El monestir, que aviat conegué una forta expansió religiosa i patrimonial, fou unit el 1078 a l'abadia provençal de Moissac, filial de Cluny, de la qual no se separà fins al segle XV (1461), moment en què ja havia iniciat el seu declivi.<ref name="patmapa"/>
 
La seva església, bastida sobre un temple anterior que havia estat consagrat el 904 pel bisbe Servusdei de Girona, fou novament consagrada el 1169. El seu claustre, coetani, s'arruïnà a causa dels terratrèmols del 1428 i ja no fou reconstruït. Abandonat des de l'exclaustració de 1835, la restauració del monestir fou empresa a partir del 1897 per l'arquitecte Antoni Serrallach, al mateix temps que [[Elies Rogent i Amat|Elies Rogent]] i [[Francesc de Paula Villar]] elaboraven un projecte de restauració. La restauració definitiva, tanmateix, no tingué lloc fins elsals anys 1928-32, sota la direcció de l'arquitecte [[Jeroni Martorell]]. L'edifici monàstic i alguna altra dependència annexa foren enderrocats aleshores, a causa del seu estat ruïnós.<ref name="patmapa"/>
 
== Església ==