Cúria Hostília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m tag ref |
||
Línia 16:
Té una planta de 18 per 21 metres i fa 21 m d'alçada. El gruix relativament feble dels murs, amb l'excepció dels contraforts als angles de l'edifici, permeten excloure la hipòtesi d'una antiga cobertura en forma de volta i es creu que sempre va tenir una teulada que reposava sobre un entramat de fusta. Darrere d'aquesta sala hi havia una segona sala, probablement destinada a reunions privades i una tercera sala anomenada el ''chalcidicum'' o ''Atrium Minervae'',que va ser un afegit de Domicià. La façana de maons estava recoberta de marbre i d'[[estuc]] i anava precedida d'un [[pòrtic]]. Les portes eren de bronze i van ser traslladades a la [[Basílica de Sant Joan del Laterà]] a meitat del segle XVII.<ref>Pierre Grimal, p.224</ref>
[[File:Bronze doors San Giovanni in Laterano 2006-09-07.jpg|thumb|200p|Les portes originals de la cúria Júlia.]]
A l'interior, el terra estava pavimentat amb marbres polícroms, amb el mètode de l{{'}}''opus sectile''.<ref group="nota">L'oppus sectile era una mena de mosaic que es feia encaixant retalls de marbre, pedres de colors i de vegades vidre formant dibuixos.</ref> Les parets interiors també estaven cobertes amb marbre i decorades amb tres [[fornícula|fornícules]] envoltades de columnes decoratives d'[[alabastre (mineral)|alabastre]]. Els senadors s'asseien a una banda i l'altra a les ''[[Cadira curul|Sella curulis]]'' que estaven sobre tres nivells. Al fons hi havia un petit podi, que es creu que servia de base a una estàtua de la [[Victòria (mitologia)|Victòria]], que l'emperador August havia fet portar des de [[Tàrent]]. Dues portes menaven a un petit pati envoltat de columnes. Allà es va trobar una estàtua de [[pòrfir]] representant un home vestit amb la toga, però sense cap ni braç els quals devien estar fets amb una peça de pedra afegida que s'ha perdut. La qualitat de l'execució i la riquesa de la pedra fan suposar que devia ser l'estàtua d'un emperador, potser [[Trajà]] o [[Adrià]]. En aquest pati també es va descobrir una base que portava una inscripció en honor d'[[Aeci]].<ref>Pietro Romanelli, "Le Forum Romain" 1967, ed.Istituto poligrafico dello stato, Ministero della pubblica istruzione, Roma</ref><ref>Filippo Coarelli,p.67</ref>
==Notes==
| |||