Diferència entre revisions de la pàgina «Pau i Treva de Déu»

 
Alfons el Cast va obligar els barons i els castlans a ratificar els estatuts de la [[Fondarella]] que, en consonància amb els orígens eclesiàstics de la Pau i Treva, conferien als bisbes una important funció jurisdiccional: la potestat de convocar els caps de família per combatre els malfactors, sense dotar-los pas, tanmateix, de mitjans coercitius. Per això, el rei va crear les vegueries, districtes governats per un veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona; i així, va vertebrar-se la primera administració local de Catalunya.
 
L'oposició nobiliària a un poder monàrquic autoritari, però que no aporta territoris i botí als aristòcrates, ja que, ni en la seva actuació a Occitània ni en la seva intervenció a la península Ibèrica, Alfons el Cast no va aconseguir mai cap conquesta territorial comparable a la presa de Tortosa i Lleida per Ramon Berenguer IV, va traduir-se en un rebuig frontal als estatuts de Pau i Treva. El [[1176]], fou assassinat el vescomte [[Ramon Folc III de Cardona]], un dels partidaris de la Pau i Treva; tot seguit, als seus dominis s'hi donà tal caos que l'abat de [[Cardona]] no va poder assistir a un sínode a [[comtat d'Urgell|Urgell]]; també morí violentament, el [[1194]], l'[[arquebisbe de Tarragona]] [[Berenguer de Vilademuls]], defensor, igual que el vescomte de Cardona, de la Pau i Treva, l'aplicació de la qual a Urgell, el 1187 pel comte [[Ermengol VIII]] seguint el consell d'[[Alfons el Cast]], havia fracassat per l'oposició dels barons locals.
 
Usuari anònim