Diferència entre revisions de la pàgina «Pau i Treva de Déu»

→‎Evolució posterior: L'arquebisbat és establert al segle XX.
(→‎Evolució posterior: Millorament de l'edició)
(→‎Evolució posterior: L'arquebisbat és establert al segle XX.)
 
== Evolució posterior ==
El poder comtal va continuar utilitzant la Pau i Treva, limitadora de les prerrogatives dels clans nobiliaris a causa de la seva interdicció de la violència, per afirmar el seu poder, com ho féu [[Ramon Berenguer III]] a [[Olèrdola]] ([[1108]]) i al [[comtat de Cerdanya]] ([[1118]]), o [[Ramon Berenguer IV]] el [[1134]], quan, per garantir els privilegis atorgats als cavallers del Temple, presidí una assemblea de Pau i Treva juntament amb l'el [[arquebisbeArquebisbat de Barcelona|bisbe de Barcelona]] [[Oleguer de Barcelona|Oleguer]]. Així doncs, l'assemblea de la Fondarella (1173) convocada per [[Alfons el Cast|Alfons I]] (Alfons el Cast) no és sinó el final del procés de conversió de la Pau i Treva en un instrument del poder regi.
 
Alfons el Cast va obligar els barons i els castlans a ratificar els estatuts de la [[Fondarella]] que, en consonància amb els orígens eclesiàstics de la Pau i Treva, conferien als bisbes una important funció jurisdiccional: la potestat de convocar els caps de família per combatre els malfactors, sense dotar-los pas, tanmateix, de mitjans coercitius. Per això, el rei va crear les vegueries, districtes governats per un veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona; i així, va vertebrar-se la primera administració local de Catalunya.
Usuari anònim