Ibèric: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en boga a > en voga a |
m Corregit: entre sí de > entre si de |
||
Línia 52:
A banda dels termes que tenen un significat prou segur a partir de l’anàlisi intern dels textos, una possible font de termes ibèrics serien els préstecs de la llengua ibèrica (no indoeuropeus) al llatí regional (Vidal 2013); en el cas català s’han proposat substantius com: ''nabiu ''(correspon al basc ''ahabi''), ''samarra'' (basc ''zamar''), ''llastó'' ‘fenc’ (basc ''lasto'' ‘palla’), ''sarró'' (basc ''zorro''), ''sàrria'' (basc ''zare''), ''barzer'' (basc ''barza''), ''maduixa'' (basc ''martuza'' ‘mòra’), ''sargantana'' (basc ''sagundila''), etc.
=== Antroponímia ===
Un dels aspectes més ben coneguts de la llengua ibèrica és l'[[antroponímia]], gràcies en gran part al bronze d'[[Ascoli]] una placa de bronze en [[llatí]] que va aparèixer a [[Roma]] en la que estan inscrits els noms dels trenta cavallers [[ibers]] que formaven la Tvrma Sallvitana, una unitat de [[cavalleria]] auxiliar de l'[[exèrcit romà]], als que [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] concedeix la ciutadania romana per mèrits en combat en el setge d'[[Ascoli]] ([[Asculum]]) el 89 aC durant la [[guerra social]]. Els antropònims ibèrics presenten molt majoritàriament una estructura bimembre en què els elements que els formen combinen entre
=== Numerals ===
| |||