Bisbat de Gubbio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: arrassar |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 59:
}}
El '''bisbat de Gubbio''' ([[italià]]: ''diocesi di Gubbio''; [[llatí]]: ''Dioecesis Eugubina'') és una [[bisbat|seu]] [[sufragània]] de l'[[Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve]] de l'[[Església catòlica]] que pertany a la [[regió eclesiàstica Umbria]].
== Territori ==
Línia 71:
== Història ==
Mitjançant els escrits de [[sant Jeroni]] tenim la certesa de l'existència d'una diòcesi a Gubbio
Vers a la segona meitat del [[segle V]] va tenir lloc el martiri del soldat Verecondo, sobre la tomba del qual sorgí una abadia [[orde de Sant Benet|benedictina]]. Cap a finals del segle V les restes de set [[màrtir cristià|màrtirs]] africans Secondo, Secondino, Agapito, Emiliano, Antonio, Tertulla, [[Mariano i Giacomo]]) van ser portats a Gubbio: per a dos d'aquests màrtirs (Giacomo i Mariano) [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]] havia pronunciat dos sermons. Al voltant del culte a aquests dos sants es consolidà la identitat eclesial de la ciutat i molts bisbes de Gubbio de l'època van ser citats com a ''Episcopus Sancti Mariani''.
Línia 81:
La invasió dels [[magiar]]s i dels [[àvars eurasiàtics|àvars]] del 917 va causar un dany irreparable a la ciutat i al territori i arrasà el que quedava de l'antic esplendor. El renaixement eclesiàstic i territorial es deu principalment a l'atracció de nombrosos monestirs a finals del [[segle X]] i inicis de l'[[segle XI|XI]] (San Donat de Pulpiano, fundat per monjos irlandesos, [[Santa Maria di Sitria]] i [[Fonte Avellana]] [[Orde Camaldulès|camaldulesos]], esdevingueren centres d'atracció cultural gràcies a [[Pere Damià]]).
Al bisbe [[Ubaldo Baldassini]] ([[1129]]-[[1160]]) se li deu la reconstrucció urbana i la de la catedral (destruïda per un incendi
A la primera meitat del [[segle XV]], durant gairebé un segle, Gubbio va ser la primera ciutat del [[duc]]at dels [[Da Montefeltro|Montefeltro]] i [[Della Rovere]], i la seu va ser ocupada per una sèrie de bisbes [[cardenal]]s de primer nivell en la història de l'Església ([[Girolamo Della Rovere|Girolamo]] i [[Francesco Della Rovere]], [[Antonio Ferrero]], [[Federico Fregoso]], [[Pietro Bembo]], [[Giacomo Savelli]] o Marcello Cervini, elegit [[Papa]] sota el nom de [[Marcel II]]).
Línia 87:
El bisbe [[Marcel II|Marcello Cervini]] ([[1544]]-[[1555]]) i el seu successor [[Giacomo Savelli]] ([[1555]]-[[1560]]) van marcar un renaixement per a la vida eclesiàstica: van formar el capítol catedralici i la cúria episcopal, van crear l'arxiu i el seminari diocesans, van reorganitzar la xarxa parroquial, van aplicar les noves [[ritu tridentí|disciplines litúrgiques]], van reformar la disciplina clerical i van començar les seves visites pastorals.
Amb l'extinció de la dinastia dels [[della Rovere]] i el retorn a Gubbio a la dependència directa de Roma, s'inicià el declivi de la ciutat que esdevingué un petit centre de província: la diòcesi passà d'estar [[diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu|immediatament subjecta]] a la [[Santa Seu]] a ser [[sufragània]] del [[metropolità]] d'[[arquebisbat de Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado|Urbino]] (4 de juny de [[1563]]). No obstant això, els bisbes de Gubbio no van acceptar de bon grat aquesta situació, considerant-se sempre com a subjectes a la Santa Seu. Els desacords entre el metropolità d'Urbino i el bisbe de Gubbio es van perllongar fins
Entre els bisbes posteriors de Gubbio cal destacar [[Alessandro Sperelli]] ([[1644]]-[[1671]]) qui va fer restaurar la catedral (reconsagrada el 22 de setembre de [[1652]]) i erigí la capella de la Mare de Déu, funda el primer nucli de la biblioteca Sperelliana i celebrà un important [[sínode]]; i [[Giuseppe Pecci (1776-1855)|Giuseppe Pecci]] ([[1841]]-[[1855]]), que va rebre el [[capel|capel cardenalici]] i va tenir una part considerable en la redacció del document mitjançant el qual [[Pius IX]] proclamà el [[dogma]] de la [[Immaculada Concepció]] i l'elaboració del [[Sillabo]].
Amb l'erecció de la [[bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola|diòcesi de Pergola]]
El 15 d'agost de [[1972]] la diòcesi passà a formar part de la [[província eclesiàstica]] de l'[[Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve|arquebisbat de Perusa]].
Línia 108:
* Domenico † (mencionat al [[861]])
* Giovanni † (mencionat al [[968]])
* Giuliano † (mencionat
* Guido † (mencionat
* Rodolfo † (mencionat
* Pietro † (mencionat
* [[Rodolfo Gabrielli|Rodolfo]], [[Orde de Sant Benet |O.S.B.]] † ([[1061]] vers - d'octubre de [[1066]] mort)
* Mainardo † (mencionat
* Ugo † ([[1070]] - [[1074]] cmort)
* Domenico, O.S.B. † ([[1075]] - ?)
Línia 123:
* Teobaldo Balbi, O.S.B. † ([[1160]] - [[1179]] nomenat arquebisbe de [[arquebisbat de Zara|Zara]])
* Offredo, O.S.B. † ([[1179]] - finals de [[1184]])
* Bentivoglio † (mencionat
* Marco, O.S.B. † (dopo de juny de [[1195]] - 26 de gener de [[1200]] mort)
* Alberto † ([[1200]] - [[1206]] mort)
Línia 130:
* Benvenuto, O.F.M. † (5 de juny de [[1278]] - vers [[1294]] mort)
* Ventura † (28 de març de [[1295]] - de novembre de [[1302]] mort)
* Giovanni Bervaldi, [[Orde de Predicadors|O.P.]] † (mencionat
* Francesco † (inicis de [[1313]] - finals de [[1325]] mort)
* Pietro de' Gabrielli † (8 d'agost de [[1327]] - [[1344]] ? mort)
| |||