Revisió del 22:00, 23 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants ← Edició anterior		Revisió del 22:16, 21 set 2014 modifica desfés Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.061 edits m enllaç que funciona Edició següent →
Línia 1: S'anomena '' 'llibre de butxaca''' al tipus de d'[[edició (llibre)\|edició de llibres]] que es comercialitza amb un format especialment manejable (en [[Enquadernació en rústica \| tapa tova]], normalment) i amb un preu més assequible que el d'altres modalitats.<ref> Cf Ministeri de Cultura (Espanya), [http://ca.www.mcu.es/libro/docs/MC/CD/Librobolsillo2007.pdf ''El llibre de butxaca a Espanya''], juny de 2007. Altres definicions més subjectives de «llibre de butxaca» poden escoltar-se en [http://www.papelenblanco.com/animacion-a-la-lectura/que-es-para-ti-un-libro-de-bolsillo aquest reportatge], realitzat per l'editorial espanyola [[Punt de Lectura]]. </ref> L'edició de butxaca admet qualsevol tipus de gènere o matèria en el contingut dels llibres. == Característiques == El llibre de butxaca és un típic producte de la societat de masses, amb tot, amb ell es va iniciar històricament la transformació de la indústria editorial en una indústria important i molt planificada, i, en aquest sentit, la seva producció està comercialment diversificada per a atendre la demanda de grups concrets d'individus (joves, aficionats a ~~determindos~~determinats gèneres literaris, etc.), cosa que constitueix la clau de la seva popularitat. D'altra banda, a més de trencar determinades jerarquies culturals, en posar al mateix nivell material obres clàssiques i obres populars, les seves característiques físiques ho s'oposen també a cert tipus de llibre tradicional, car i de format robust, quan aquest es constitueix per alguns sectors socials en símbol de classe.<ref> Cf Adolfo Castañón, «Periolibros»], en'' La llengua espanyola i els mitjans de comunicació. Vol 1'', Segle XXI, Mèxic, 1998, pàg. 195 i ss. </ref> El seu èxit rau, a més, Línia 10: En un altre ordre de coses, es discuteix si l'extensió del llibre de butxaca ha generat algun tipus de canvi social (en el sentit d'augment de nombre de lectors) o, per contra, simplement ha facilitat l'accés a determinades obres al públic que ja era lector.<ref> Cf Fréderic Barbier i Catherine Bertho Lavenir, '' Història dels mitjans. De Diderot a internet''], Colihue, Buenos Aires, 2007, pàg. 341 i ss. </ref> La pressió del llibre electrònic ha portat a idear noves modalitats de llibre de butxaca, així, per exemple, el 2010 es va presentar el'' Dwarsligger'' («librino») danès, de format apaïsat i grandària molt reduïda.<ref> Cf. Paula Juan \| L. G., [http://www.elmundo.es/elmundo/2010/11/24/cultura/1290607204.html «Reinventant el llibre de butxaca: 145 grams que planten cara a l'e-book»], elmundo.es, 2010.11.24, consultat el 2011.03.07. </ref> La majoria de les editorials tenen col·leccions de butxaca. Normalment, publiquen les novetats en edicions [[Enquadernació cartoné \| en cartoné]], mentre que les reedicions dels títols més reeixits queden reservades a l'edició de butxaca, el que en moltes ocasions garanteix un augment considerable de les vendes i ingressos, respecte del que s'ha aconseguit amb l'altra edició. També, determinades col·leccions, per exemple, les de ''clàssics'' encaminats a la lectura escolar (universitària o no), se solen publicar directament en format de butxaca. En altres ocasions, tota la producció d'una editorial pot realitzar directament en aquest format.

Llibre de butxaca: diferència entre les revisions