Revisió del 00:04, 22 set 2014 modifica Rotget (discussió \| contribucions) Autopatrullats 24.593 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 00:08, 22 set 2014 modifica desfés Rotget (discussió \| contribucions) Autopatrullats 24.593 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 21: La '''Revolta de les Germanies''' va ser una rebel·lió armada que es va produir en el [[Regne de València]] i a les [[Illes Balears]] ben entrat el [[segle XVI]], durant el regnat de [[Carles I de Castella\|Carles I]]. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a [[Catalunya]]), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià. La revolta s'emmarca dins d'una sèrie de convulsions europees que marquen la primera crisi del sistema feudal: les [[Jacquerie\| jacqueries]] [[França\|franceses]], la insurrecció [[Anglaterra\|anglesa]] de [[1381]], els [[ciompi]] [[Itàlia\|italians]], els [[irmandinho]]s [[Galicia\|gallecs]], les [[Comunitats de Castella]], i les [[Guerra dels camperols\|guerres camperoles]] [[Alemanya\|alemanyes]], derrotades el [[1525]] a la [[Batalla de Frankenhausen]]. Els analistes històrics moderns mostren discrepàncies sobre si la Revolta de les Germanies fou una "primera revolució moderna" o un alçament retardatari i feudalitzant a l'europeisme modernitzador de Carles V. De fet la complexitat de l'anàlisi es deriva en què la Revolta de les Germanies contingué diverses lluites paral·leles: la dels menestrals i poble menut contra l'oligarquia urbana; la dels camperols contra els senyors; i la de l'uniformisme cristià contra la singularitat musulmana. Com a '''Germanies''' també es coneix una altra revolta que es desenvolupà a [[Mallorca]], al començament del segle XVI (vegeu [[Germanies de Mallorca]]); la '''[[Segona Germania]]''' fou altre moviment armat desenvolupat en [[1693]] majoritàriament en les [[comarques Centrals del País Valencià\|comarques centrals del Regne de València]]. Línia 33: == L'alçament popular == Amb tots aquests antecedents, els agermanats començaren a exhibir el poder dels oficis a través de diverses desfilades militars<ref name=catedral>Catedral de Valencia, ''[http://books.google.cat/books?id=DHrFPpjgrM8C&pg=PA22&dq=revolta+de+les+germanies&hl=ca&ei=rCQdTOvsCsb54AaR38WHDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDYQ6AEwAw#v=onepage&q=revolta%20de%20les%20germanies&f=false El libre de antiquitats de la seu de València]'', p.22-23</ref> i la constitució el [[25 de novembre]]<ref>Joaquim Escrig, ''[http://books.google.cat/books?id=-L_Iq0T7m5AC&pg=PA40&dq=revolta+de+les+germanies&hl=ca&ei=rCQdTOvsCsb54AaR38WHDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=revolta%20de%20les%20germanies&f=false Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies]'', p.40</ref> d'un comitè executiu format per tretze [[Síndic ~~personer~~(administració territorial)\|~~síndic~~síndics]]s: la [[Junta dels Tretze]], formada per un representant de cada gremi, per a regir la [[Ciutat de València]].<ref name=Soldevila/> El rei, per aquell temps, estava en [[Aquisgrà]] concentrat en la seua coronació com emperador, i les úniques mesures que prengué davant la revolta foren la prohibició de l'ús d'armes i l'eliminació d'algunes de les seues concessions, prohibicions que ningú no tingué en compte. La Germania és revocada pel rei en gener de [[1520]] i la tensió augmentà amb el nomenament de [[Diego Hurtado de Mendoza y Lemos\|Diego Hurtado de Mendoza]] com a virrei, a l'abril de [[1520]]; per la seua condició d'''estranger'', i perquè llavors els agermanats feren un ''cop d'estat'' municipal, amb el qual aconseguiren imposar representants populars en diferents jurats, magistratures i comissions de govern municipal sense arribar mai al control total. Conforme anaven sumant-se viles a la revolta, aquesta anava radicalitzant-se ì adquirí el rang de [[guerra civil]] i s'estengué per tot el Regne de València, amb la creació d'altres juntes dels tretze controlades per la de València, amb l'excepció de [[Xèrica]], [[Segorb]] i [[Onda]], on hi hagué cert moviment a favor i [[Morella]], que estava obertament en contra.<ref>{{es}} [[Vicent Boix i Ricarte]], ''[http://books.google.cat/books?id=kpJHAAAAYAAJ&pg=RA2-PA68&dq=almenara+1521&hl=ca&ei=5d0bTLeDMeiS4gbtu5jcCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=almenara%201521&f=false Cronica de la provincia de Valencia]'', p.66</ref>

Revolta de les Germanies: diferència entre les revisions