Diferència entre revisions de la pàgina «Dol en el judaisme»

L'honor i el respecte deguts fins i tot a un ésser humà sense vida (kibud Hamet), la preocupació per l'auxili mental, emocional i espiritual de les persones de dol, i la necessitat de consolar (nijum avelim).<ref name="jabadargentina"/>
 
*El mort ha de ser embolicat en un sudari blanc (tajrijim) després d'haver estat cuidosamente rentat i purificat.
 
*El mort, si es un home, és també embolicat en el seu tallit (mantell de pregària), les ([[tsitsit]]) s'invaliden, indicant simbòlicament que les exigències terrenals ja no li incumbeixen.
 
*Està prohibit l'embassament. La [[sang]] de la persona morta és part d'ella, que també ha enterrar i no rebutjar com una cosa supèrflua.
 
*Exposar el mort a l'exhibició en un fèretre obert va ser considerat tradicionalment com un deshonor per a ell. Els Savis van considerar que ser exposat, permetent no només als amics sinó també als enemics passar i observar amb menyspreu o burlar-se del cadàver, constitueix una falta de respecte per al mort. Encara que el propòsit d'aquesta pràctica en la cultura occidental és honorable, els valors jueus no la consideren acceptable.
 
*La cremació està prohibida; la sepultura s'ha de fer en la terra. L'observació bíblica: "Jà que pols ets i a la pols tornaràs" (Gènesi 3:19), és subratllada més encara per la Torà quan diu que "no deixaràs de enterrar" (Deuteronomi 21:23).
 
*Quan es porta a terme una cremació i les cendres no són enterrades a la terra sinó que es conserven en una urna sobre la terra o s'escampen al mar, no s'exigeix ​​que els parents de la persona morta observin el període de set dies de dol estricte (shiva).
 
*Autòpsies: El consell dels savis rabínics, va prohibir severament durant segles els exàmens post-mortem, considerant-los com una profanació del mort, no obstant això, ho va permetre quan existia la raonable expectativa que això podria contribuir a la salvació de la vida d'un altre pacient, també va ser permès en casos de malalties hereditàries, per salvaguardar la vida dels parents supervivents i quan ho va exigir la llei civil del país (en cas de sospita de violència, dol, etc). En tots els casos en què es fa una excepció a la prohibició general contra l'autòpsia, és de vital importància que s'adoptin diverses precaucions:
 
*S'han d'utilitzar només el mínim de teixits necessaris per als exàmens.
 
*Tots els membres extrets del cos han de ser retornats a ell per al seu enterrament, tots plegats.
 
*Llevat que ho exigeixi la llei, l'autòpsia no s'ha de fer sense el permís exprés de la família o el consentiment previ de la persona morta mentre va estar viva. Com que cada cas és diferent i les opinions de les autoritats rabíniques poden diferir sobre les condicions que s'han de reunir per atorgar el permís, se suggereix acudir a la guia del [[rabí]] de la pròpia comunitat.
 
*L'enterrament s'ha de fer el més aviat possible després de esdevinguda la mort. Dilatar l'enterrament més enllà de les vint hores està permès només per l'honor del mort, en casos com ara l'espera de l'arribada de parents pròxims procedents de llocs llunyans, o si es tracta d'un [[Sàbat]] o una festivitat.
 
*Està prohibit enterrar un mort en Sàbat. També està prohibit pels [[jueus]] participar en l'enterrament el primer dia de les festivitats. Es permet l'enterrament el segon dia de les festivitats, però només el fet en si de l'enterrament. No es permet cap altra violació de la festivitat. En les condicions actuals és preferible no realitzar un funeral en cap dels dos dies de la festivitat, per no profanar i per no deshonrar indirectament al mort.
 
*La cura del cos, la preparació per al sepeli i la seva vigilància, així com l'enterrament en si és una tasca religiosa de caràcter sagrat que només els membres més piadosos i meritoris de la comunitat estan cridats a realitzar. La societat comunitària organitzada que s'ocupa d'aquesta tasca s'anomena la "Societat Sagrada" (Jevrá Kadisha).
 
*Tallar una peça de roba que un està vestint (kriákrià), és una manera religiosa apropiada d'expressar l'angoixa pel mort. Aquest antic i tradicional signe de dolor entre els jueus es remunta a l'època bíblica. La peça esquinçada ha de seguir usant durant la setmana de dol (Shivá), excepte en Shabat. (El tall d'una cinta negra no és reconegut com a substitut religiós del esquinçament de la peça.) Quan s'estripa la peça, la persona dolguda pronuncia la següent benedicció:
 
''Baruj Ata, Adonai, Eloheinu, Melej Haolam, Dayán Emet.''
*Quan s'estripa la peça, la persona dolguda pronuncia la següent benedicció:
 
''Baruj Ata, Adonai Eloheinu, Melej Haolam, Dayán Emet.''
 
''Beneït sou Vos, Senyor, Déu nostre, Rei del Món, que sou el jutge veritable.''
60.818

modificacions