La '''separació de poders''' és un concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
La idea que els estats que les diferents funcions han de ser atribuïdes a les diferents institucions es va utilitzar per primera vegada a l'[[antiga Grècia]], i en els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], el concepte va ser refinat per [[James Harrington]] i [[John Locke]]. L'obra més influent, però, va ser la de [[Montesquieu]]. Els seus escrits i crítiques sobre la monarquia francesa d'aleshores el van dur a elaborar el concepte de separació de poders, el qual ha estat invocat pels escriptors de la majoria de les [[constitució|constitucions]] fins ara. Les seves teories estaven basades en un estudi sobre els escrits de Locke i en un coneixement imperfecte de la constitució anglesa del [[segle XVIII]]. Montesquieu pensava que per prevenir l'abús del poder i per preservar la llibertat política, era necessari que el govern estigués regulat per diferents poders que s'observassin l'un a l'altre.
Montesquieu, en la seva obra ''[[L'Esprit des Lois]]'' (L'Esperit de les Lleis), publicat el [[1748]], va crear el concepte de la divisió de poders en tres branques, ''tria política''. Aquestes branques són:
* La [[poder legislatiu|branca legislativa]], responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents.
* La [[poder executiu|branca executiva]], responsable d'assegurar-se que les lleis es portin a terme; inclou la creació de polítiques i l'elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen.
* La [[poder judicial|branca judicial]], responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions específiques.
