Obre el menú principal

Canvis

==Enric Granados-Acadèmia Granados==
{{AP|Enric Granados i Campiña}}
Enric Granados va ser un dels grans i més destacats deixebles de Joan Baptista Pujol. Per bé que nascut a Lleida, va estudiar a la barcelonina Acadèmia Pujol, on va perfeccionar la seva tècnica musical i, amb només 15 anys, en va guanyar un primer premi a un dels concursos que s'hi feien. Granados va tornar a Barcelona el 1889 i es va convertir en una figura clau per la creació del Teatre líric català. Però el veritable èxit el va tenir amb la presentació del primer àlbum de l'obra ''Goyescas, o los majos enamorados''. Tot i això, la seva gran aportació al món de la musica va ser la fundació de l{{'}}''Acadèmia Granados'' l'any [[1901]].<ref name="M">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.36|isbn=84-88158-21-1}}</ref> Durant els primers anys, l'acadèmia va estar situada al primer pis del número 14 del carrer de Fontanella; més tard, es va traslladar al carrer de Girona, primer al número 89, xamfrà Aragó, i al final al [[Casa Antoni Roger|número 20]], cantonada Casp, on avui en dia encara es pot veure una placa de marbre en record als dies d'or de l'Acadèmia.<ref name="M"/> Granados mai no va deixar d'ensenyar, i això l'impulsà a crear una institució educativa, que difongués el seu amor per la música. [[Felip Pedrell]] l'ajudà en la fundació de la institució, i també s'inspirà en el record de la tècnica apresa amb el gran mestre Pujol i perfeccionada a França amb [[Charles-Auguste de Bériot|De Bériot]].<ref name="M"/> L'Acadèmia Granados va néixer com una empresa sòlida i amb futur, i amb el pas del temps se'n va reforçar el perfil artístic i rigorós. El mestre [[Domènec Mas i Serracant]], gran compositor i organista, va ser durant els primer anys el sotsdirector de la nova acadèmia.<ref name="M"/> Ja al mateix any que es va fundar l'acadèmia, Enric Granados en va presentar alguns alumnes en un concert a la Sala Chassaigne, el 22 de març del 1902, on hi havia les joves pianistes Jordà, Sostres, [[Emília Ycart i Prat|Emília Ycart]] i en [[Ferran Via i Freixas|Ferran Via]]. Algun d'aquests formaria part, en el futur, del professorat de la institució.<ref name="M03">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.38|isbn=84-88158-21-1}}</ref>
 
Cal indicar que l'acadèmia tingué un consell de protectors que contribuïen amb una quota lliure al finançament de l'escola, com el mateix alcalde de Barcelona, [[Carles Pi i Sunyer]], o les famílies Miralles. Per ingressar a l'acadèmia calia passar per un examen que determinava el grau de l'examinat. El curs començava el dia 15 de setembre i acabava el dia 24 de juny. Els diferents cursos es distribuïen en grups d'alumnes i les classes duraven una hora.<ref name="M03"/> L'acadèmia també organitzava audicions musicals, les quals podien ser privades o publiques, i s'oferien als protectors de l'acadèmia. A les audicions privades es comptava amb els alumnes del curs elemental o del mitjà, i els cursos superiors organitzaven concerts públics en els quals també hi participava Enric Granados. Segons les normes de l'acadèmia, a les classes hi podien assistir oients, que pagaven una quota molt baixa ([[#pages|Pagès ''Acadèmia...'']], p. 40). L'acadèmia va anar avançant any rere any gràcies a la gran empenta artística del seu fundador i, a mesura que passaven els anys, el nombre d'alumnes augmentava i la fama de la moderna escola pianística es va estendre arreu del país. Per concloure, a l'entorn d'Enric Granados hi havia diverses personalitats del món artístic que compartien amb ell les activitats musicals que s'organitzaven a l'acadèmia, era quelcom habitual pels deixebles. L'acadèmia d'aquesta manera es va convertir en un nexe d'unió entre compositors, deixebles i intèrprets, amb la finalitat de servir a la musica. Els alumnes tenien l'oportunitat d'enfrontar-se per primera vegada a la interpretació de tot un recital en públic amb un auditori selecte i rigorós.
16.352

modificacions