Jean Jaurès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
→‎Biografia: suport a l' esperanto
Línia 5:
Exercí com a professor de filosofia a la universitat de [[Tolosa]]. Després d'haver passat per les files del [[Socialisme humanista]], acceptà les teories del [[marxisme]], i concebí un [[Socialisme marxista]] d'arrel [[socialisme humanista|humanista]], amb finalitats essencialment ètiques. Cofundador del [[Partit Socialista Francès (1902)|Partit Socialista Francès]] (1901), en fou diputat per [[Caramaus]] des del [[1902]] fins que morí; també fou fundador del diari "[[L'Humanité]]" ([[18 d'abril]] del [[1904]]) i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit. El [[1905]] el [[Partit Socialista de França (1902-1905)|Partit Socialista de França]] de [[Jules Guesde]] i el [[Partit Socialista Francès (1902)|Partit Socialista Francès]] del mateix '''Jaurès''' es fusionaren per crear la [[Section Française de l'Internationale Ouvrière]] ([[SFIO]]).
 
No acceptà la [[dictadura del proletariat]] i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la [[Revolució Francesa]]. Definí el [[patois]] com "la llengua d'un poble vençut", i va defensar l'ensenyament de les llengües regionals a l'escola, tot i que sense gaire èxit. De les seves obres cal destacar l'''Histoire Socialiste de la Repúblique Française'' (1901-08), en tretze volums. A ''L'armée nouvelle'' (1911) defensava un exèrcit popular preparat per a la defensa nacional. Fou assassinat per un militant d'[[Action Française]] dies abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], per la seva negativa a donar suport a un govern de concentració nacional amb els partits [[burgesia|burgesos]] per fer front a la guerra contra les potències centrals. L'assassí de '''Jaurès''', que fou indultat, fou executat el [[1936]] a [[Eivissa (municipi)|Eivissa]], on residia, per elements [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]].
 
També va ser defensor de la [[llengua auxiliar]] internacional [[esperanto]]. Així en [[1907]] i en ocasió del 7è Congrés de la [[Segona Internacional]] a Stuttgart, va proposar, juntament amb un altre socialista francès, l'ús de l'esperanto en els documents oficials d'aquesta organització. La proposta va fracassar degut a l'oposició d'un socialdemòcrata alemany, fet que va provocar la protesta de figures com [[Edmond Privat]], el qual, destacava en una carta pública el contrast entre els principis dels socialistes internacionalistes i el seu comportament real.<ref>{{Ref-web|url = http://satenhispanio.eresmas.com/socialismo.htm|títol = El socialismo y la lengua universal|consulta = 23 de setembre de 2014|llengua = castellà|editor = SAT en Hispanio|data = |cognom = Fernández|nom = Alberto}}</ref>
 
De les seves obres cal destacar l'''Histoire Socialiste de la Repúblique Française'' (1901-08), en tretze volums. A ''L'armée nouvelle'' (1911) defensava un exèrcit popular preparat per a la defensa nacional. Fou assassinat per un militant d'[[Action Française]] dies abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], per la seva negativa a donar suport a un govern de concentració nacional amb els partits [[burgesia|burgesos]] per fer front a la guerra contra les potències centrals. L'assassí de '''Jaurès''', que fou indultat, fou executat el [[1936]] a [[Eivissa (municipi)|Eivissa]], on residia, per elements [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]].
==Frase cèlebre==
''Tradició no vol dir preservar la cendra, sinó mantenir una flama viva.''