Diferència entre revisions de la pàgina «Txad»

120 bytes afegits ,  fa 6 anys
format de referències
m (Bot: enllaç no actiu)
(format de referències)
 
== Govern i política ==
La constitució estableix un fort poder executiu encapçalat per un president que domina el sistema polític. El president té el poder de nomenar al [[Primer Ministre]] i al [[gabinet (política)|gabinet]] i exerceix una influència considerable sobre el nomenament de jutges, generals, funcionaris provincials i dels caps de les empreses paraestatals. En cas d'amenaça greu i immediata, després de consultar a l'Assemblea Nacional, podrà declarar un [[estat d'emergència]]. El president és triat directament per vot popular per a un mandat de cinc anys, i el 2005 es van abolir de la constitució els límits de mandat.<ref>cita {{ref-web |url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/4118482.stm|títol= Africa - Txad votes to end two-termin limit|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= BBC|data= 2005|obra= BBC News.co.uk|idioma= anglès|cita=}}</ref> D'aquesta forma es va permetre al president romandre en el poder més de dos períodes de cinc anys. La majoria dels principals consellers de Déby són membres de la tribu zaghawa, encara que personalitats d'oposició del sud també estan representats al govern.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/37992.htm|títol= Txad (07/09)|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= O.S. Departament of State|data= 2009|obra= State.gov|idioma= anglès|cita=}}</ref><ref>cita {{ref-web |url= http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/un/unpan023258.pdf|títol= Republic of Txad - Public Administration Country Profile|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= DESA|data= 2004|obra= Un.org|idioma= anglès|cita=}}</ref> Al Txad la corrupció abunda en tots els nivells; en l'[[Índex de percepció de corrupció]] de 2005 elaborat per [[Transparència Internacional]], el Txad es va col·locar com el país més corrupte del món,<ref>cita {{ref-web |url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/4351076.stm|títol= Bussiness - Worst corruption offenders named|fechaacceso=4 de setembre de 2009 |autor= BBC|data= 2005|obra= BBC News.co.uk|idioma= anglès|cita= }}</ref> trobant-se en la part final de la llista en els anys següents.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.transparency.org/content/download/10825/92857/version/1/file/cpi_2006_presskit_eng.pdf|títol= Corruption Perceptions Index 2006|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Transparency International|data= 2006|obra= Transparency.org|idioma= anglès|cita=}}</ref> El 2007 va aconseguir només 1,8 de 10 punts possibles en l'índex de percepció de corrupció; només [[Tonga]], [[Uzbekistan]], [[Haití]], l'[[Iraq]], [[Birmània]] i [[Somàlia]] van tenir una puntuació més baixa que la marca del Txad.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.transparency.org/policy_research/surveys_indices/cpi/2007|títol= Corruptions Perceptions Index 2007|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Transparency International|data= 2007|obra= Transparency.org|idioma= anglès|cita= }}</ref> A més, existeixen moltes crítiques contra el president Déby que l'acusen d'[[endogàmia]] i [[tribalisme]].<ref>cita {{ref-web |url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/4907650.stm|títol= Africa - 'Isolated' Deby clings to power|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Stephanie Hancock|data= 2006|obra= BBC News.co.uk|idioma= anglès|cita=}}</ref>
 
El sistema legal del Txad es basa en el [[dret civil]] francès i en el [[dret consuetudinari]], on aquest últim no interfereix amb l'ordre públic o les garanties constitucionals d'igualtat. Malgrat la garantia de la constitució de la independència del poder judicial, el president nomena a la majoria dels funcionaris judicials. Les jurisdiccions més altes del sistema jurídic, la Suprema Cort de Justícia i el Consell Constitucional, s'han tornat plenament operatius des de l'any 2000. La Suprema Cort està formada per un cap de justícia, nomenat pel president, i quinze regidors, designats vitalicis pel president i l'Assemblea Nacional. El Tribunal Constitucional està encapçalat per nou jutges triats per a períodes de nou anys. Aquest tribunal s'encarrega d'examinar la legislació, els tractats i acords internacionals abans de la seva adopció.
L'Assemblea Nacional representa el poder legislatiu. Es troba integrada per 155 membres, triats per a períodes de quatre anys, que anualment es reuneixen en tres ocasions. L'assemblea sosté dues sessions ordinàries a l'any, a partir de març i octubre, i pot celebrar sessions especials només si el primer ministre els convoca. Els diputats trien a un president de l'assemblea cada dos anys, qui té la tasca de signar o rebutjar les lleis recentment aprovades dins d'un termini de quinze dies. L'Assemblea Nacional ha d'aprovar el projecte de llei del primer ministre, a més de que pot obligar-lo a dimitir a través d'un vot de majoria de no confiança. No obstant això, si l'Assemblea Nacional rebutja el projecte de llei del poder executiu més de dues vegades en un any, el president pot dissoldre l'assemblea i exigir noves eleccions legislatives. En la pràctica, el president exerceix una influència considerable en l'Assemblea Nacional a través del seu partit, el Moviment Patriòtic de Salvació (MPS), que posseeix la gran majoria dels seients.
 
Fins a la legalització dels partits d'oposició el 1992, el MPS va ser l'únic partit legal al Txad. Des de llavors, s'han registrat 78 [[partits polítics]] encara actius.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/hrrpt/2006/78726.htm|títol= Txad|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= O.S. Departament of State|data= 2007|obra= State.gov|idioma= anglès|cita=}}</ref> El 2005 els partits d'oposició i organitzacions de drets humans van recolzar el boicot del referèndum constitucional que permetia a Déby reelegir-se per a un tercer mandat<ref>cita {{ref-web |url= http://web.archive.org/web/20070208023239/http://web.amnesty.org/report2006/tcd-summary-eng|títol= Txad - Amnesty International|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= [[Amnistia Internacional]]|data= 2005|obra= Amnesty.org|idioma= anglès|urlarchivoarxiuurl= http://web.archive.org/web/20070208023239/http://web.amnesty.org/report2006/tcd-summary-eng|dataarxiuarxiudata= 2007|cita=}}</ref> enmig d'informes d'irregularitats en el registre de votants i la censura dels mitjans de comunicació per part del govern durant les campanyes.<ref>cita {{ref-web |url= http://web.archive.org/web/http://www.freedomhouse.org/inc/content/pubs/pfs/inc_country_detail.cfm?country=6939&year=2006&pf |títol= Freedom of the press - Txad|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Freedom House|data= 2006|obra= Freedom House.org|idioma= anglès|cita=}}</ref> Es va realitzar un judici corresponent a les eleccions presidencials de 2006 només com una formalitat, ja que l'oposició considerava que les eleccions van ser una farsa i havien estat boicotejades.<ref>cita {{ref-web |url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/4771383.stm|títol= Africa - Txad leader's victory confirmed|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= BBC|data= 2006|obra= BBC News.co.uk|idioma= anglès|cita=}}</ref>
 
Actualment, Déby enfronta l'oposició de grups armats que es troben profundament dividits per enfrontaments de lideratge, però units en la seva intenció d'enderrocar-lo.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.crisisgroup.org/library/documents/africa/horn_of_africa/111_tchad_vers_le_retour_de_la_guerre.pdf|títol= Tchad: vers li retour de la guerre?|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= International Crisi Group|data= 2006|obra= Crisi Group.org|idioma= francès|cita=}}</ref> Aquestes forces van irrompre a la capital el 13 d'abril de 2006, però van ser frenades en última instància. La influència estrangera amb major pes al Txad és França, que manté 1.000 tropes al país. Déby es recolza en els francesos per repel·lir als rebels, mentre França li brinda suport material a l'exèrcit del Txad, per temor a un col·lapse complet de l'estabilitat regional.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.pinr.com/report.php?ac=view_report&report_id=592&language_id=1|títol= PINR - Instability on the March in Suen, Txad and Central African Republic|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Adam Wolfe|data= 2006|obra= PINR|idioma= anglès|urlarxiu arxiuurl= http://web.archive.org/web/20070105160231/http://www.pinr.com/report.php?ac=view_report&report_id=592&language_id=1|dataarxiuarxiudata= 2007|cita=}}</ref> No obstant això, les relacions entre França i el Txad van empitjorar després de la concessió de drets a l'empresa petroliera nord-americana Exxon el 1999.<ref>cita {{ref-web |url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/4809420.stm|títol= Africa - Txad's vulnerable president|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= BBC|data= 2006|obra= BBC News.oc.uk|idioma= anglès|cita=}}</ref>
 
Els educadors enfronten reptes considerables a causa de la dispersió de la població del país i a un cert grau de renuència per part dels pares a enviar als seus fills a l'escola. Encara que l'assistència és obligatòria, només el 68% dels nens assisteixen a l'[[escola primària]] i més de la meitat de la població és [[analfabetisme|analfabeta]]. L'[[educació superior]] s'imparteix a la Universitat de Yamena.
El Txad té quatre zones climàtiques: unes extenses planes àrides al centre, el [[Sahel africà|Sahel]]; al nord, la part corresponent del desert del [[Sàhara]]; una àrida regió muntanyosa al nord-oest, el [[Tibesti]], la màxima elevació de la qual és l'[[Emi Koussi]], amb 3.415 m, i terres baixes tropicals al sud. Només el 3% del territori és cultivable, tot i que no hi ha conreus permanents en<!--sic-->lloc del país. A causa de la seva situació geogràfica és terra de perills ambientals com els vents anomenats ''harmattan'' de la regió nord, calents, secs i polsegosos; les sequeres periòdiques i les plagues de llagostes. El [[llac Txad]], compartit amb el Camerun i Nigèria, en una època va ser el segon més gran de l'Àfrica, però ha anat minvant dramàticament durant les últimes dècades i ara no arriba ni al 10% de la seva forma originària. L'únic curs d'aigua important és el riu [[Chari]], que desemboca al llac Txad, amb el seu afluent [[Logone]].
 
Amb 1.284.000 [[quilòmetre quadrat|km2]], el Txad és el 21è país més gran del món. És lleugerament més petit que el [[Perú]] i més gran que [[Sud-àfrica]].<ref>cita {{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cd.html|títol= CIA - The World Factbook -- Txad|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= [[CIA]]|data= 2009|obra= The World Factbook|idioma= anglès|cita=}}</ref><ref>cita {{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html|títol= CIA - The World Factbook -- Country Comparison::Area|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= CIA|data= 2009|obra= The World Factbook|idioma= anglès|cita=}}</ref> El Txad està situat en la part nord de l'[[Àfrica central]], entre els paral·lels 8è i 24è nord i els meridians 14è i 24è est. El Txad limita al nord amb Líbia, a l'est amb el Sudan, a l'oest amb Níger, Nigèria i Camerun i al sud amb la República Centreafricana. La capital del país està a 1.060 km del port més proper ([[Douala]] al Camerun).<ref>"Txad". ''Encyclopædia Britannica''. (2000). Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc.{{cita ref-web |url= http://www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/48f4be12f6c55e5a802565cd005d4e0e?opendocument|títol= United Nations Human Rights Website - Core Document - Txad|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= HRI|data= 1997|obra= Core Document Forming Part Of The Reports Of States Parties|idioma= anglès|cita=}}</ref> A causa d'aquesta distància del mar i al clima predominantment desèrtic del país, el Txad és sovint referit com el "cor mort d'Àfrica".<ref>Botha, D.J.J. (desembre de 1992); "S.H. Frankel: Reminiscences of an Economist", ''The South African Journal of Economics'' '''60''' (4): 246–255.</ref>
 
Les fronteres del Txad no coincideixen amb cap frontera natural, herència del seu període colonial. L'estructura física dominant és una conca àmplia limitada en el nord, est i sud per cadenes muntanyenques. El [[llac Txad]], del que el país va obtenir el seu nom, són les restes d'un immens llac que va ocupar més de 330.000 km² de la conca del Txad fa 7.000 anys.
[[Fitxer:ShrinkingLakeChad-1973-1997-EO.jpg|right|thumb|El [[llac Txad]] en una imatge de satèl·lit de 2001. A dalt es mostra el canvi que ha sofert el llac des de 1973 fins a 1997.]]
Encara que actualment només abasta 1.500 km² i la seva superfície està subjecta a fortes fluctuacions estacionals,<ref>cita {{ref-web | url=http://www.britannica.com/ebchecked/topic/104179/lake-chad | editorial=Encyclopædia Britannica |obra =Encyclopædia Britannica online | títol=Lake Char |dataaccés=19 de setembre de 2009 | idioma=anglès}}</ref> és el segon cos d'aigua més gran d'Àfrica. L'[[Emi Koussi]], un volcà inactiu a les muntanyes [[Tibesti]] aconsegueix els 3.414 [[msnm]], el punt més alt del Txad i del [[Sahara]].
 
Cada any un sistema climàtic tropical, conegut com la [[zona de convergència intertropical]], travessa el Txad de sud a nord, portant amb si una època de pluges que dura des de maig a octubre en el sud i des de juny a setembre en el Sahel. Les variacions en les precipitacions locals creen tres importants zones geogràfiques. El Sahara se situa en la part nord del país, aquí les precipitacions anuals són de menys de 50 mm; de fet, Borkou al Txad és la zona més àrida del [[Sahara]]. La vegetació d'aquesta zona és escassa; ocasionalment sobreviuen alguns palmerars, els únics que creixen al sud del [[Tròpic de càncer]]. El Sahara dóna pas al cinturó del [[Sahel]] en el centre del Txad, on les precipitacions varien de 300 mm a 600 mm a l'any. En el Sahel una estepa d'arbustos espinosos (en la seva majoria [[acàcies]]) gradualment es converteix en una [[sabana]] a la zona sud del Txad. Les precipitacions anuals en aquesta part del país són de més de 900 mm. Les pastures altes i els extensos pantans de la regió la converteixen en l'hàbitat ideal per a algunes aus, rèptils i mamífers grans. Els rius principals del Txad — el [[riu Chari|Chari]] i el [[Logone]] i els seus afluents — flueixen a través de les sabanes del sud des del sud-est del llac Txad.
{{AP|Economia del Txad}}
[[Fitxer:Maternity Ward Chad.jpg|thumb|Hospital de maternitat al Txad. Encara que ha millorat, la infraestructura del Txad segueix sent menys desenvolupada que la dels seus veïns del nord.]]
L'[[Índex de desenvolupament humà]] de l'ONU col·loca al Txad com el cinquè país més pobre del món, ja que el 80% de la població viu per sota del llindar de pobresa. El 2005 el [[PIB]] per càpita es va estimar en 1.500 [[Dòlar nord-americà|dòlars]].<ref>cita {{ref-web |url= http://mediaglobal.org/index.php/the-worlds-10-poorest-countries/|títol= MediaGlobal: The World's 10 Poorest Countries|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Mitjana for Global Development|data= 2006|obra= Mitjana Global.org|idioma= anglès|cita=}}</ref> El Txad forma part del Banc dels Estats d'Àfrica Central, de la Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central i de la Organització per a l'Harmonització del Dret Mercantil a l'Àfrica.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.ohada.com/index.php|títol= Ohada.com - Le protail du droit des affeires en Afrique|fechaacceso=4 de setembre de 2009 |autor= OHADA|any= 2009|obra= |idioma= francès|cita=}}</ref> La seva moneda és el [[franc CFA]]. La guerra civil va espantar als inversors estrangers, els qui van deixar el Txad entre 1979 i 1982, només recentment han començat a recuperar la confiança en el futur econòmic del país. Des de l'any 2000 la important inversió estrangera derivada del sector petrolier va començar, la qual cosa va impulsar les perspectives econòmiques.
 
[[Fitxer:Mao Women.jpg|thumb|right|Dones a Mao, on l'aigua és administrada per una torre d'aigua. L'accés a l'aigua potable és sovint un problema al Txad.]]
Més del 80% de població del Txad viu de l'agricultura de subsistència i de la ramaderia per la seva sustentació. Els cultius i la ubicació dels ramats és determinat pel clima local. A la zona més austral del territori es troben el 10% de les terres agrícoles més fèrtils del país, amb rics cultius de [[sorgo]] i [[mill]]. En el Sahel creixen només les varietats més dures de mill, encara que en menor quantitat que en el sud. D'altra banda, el Sahel és ideal per al pasturatge de grans ramats com [[cabres]], [[ovelles]], [[ruc]]s i [[cavall]]s. Els [[oasis]] dispersos pel desert de Sahara només produeixen [[dàtil]]s i algunes [[llegum]]s. Abans del desenvolupament de l'indústria del petroli, la indústria del cotó dominava el mercat de treball i representava aproximadament el 80% dels guanys de les exportacions. El [[cotó]] segueix sent la principal exportació del país, encara que no es disposa de xifres exactes. La rehabilitació de Cotontchad, la companyia de cotó més important del país que va sofrir un declivi en els preus del cotó a nivell mundial, és finançada per [[França]], els [[Països Baixos]], la [[Unió Europea]] i el Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF), per la qual cosa s'espera que l'empresa paraestatal passi al sector privat.
 
[[ExxonMobil]] lidera un consorci entre [[Chevron Corporation|Chevron]] i [[Petronas]] que ha invertit 3,7 milions de [[Dòlar nord-americà|dòlars]] per a l'explotació de les reserves de petroli del sud del Txad, estimades en mil milions de barrils. La producció de petroli va començar el 2003 amb la realització d'un [[oleoducte]] (finançat en part pel [[Banc Mundial]]) que uneix els jaciments del sud a terminals de la costa atlàntica del Camerun. Com a condició per a la seva assistència, el Banc Mundial va insistir que el 80% dels ingressos del petroli es gastessin en projectes de desenvolupament humà. Al gener de 2006, el Banc Mundial va suspendre el seu projecte de préstec quan el govern del Txad va aprovar lleis per reduir els diners invertits en aquests programes. El 14 de juliol de 2006, el Banc Mundial i el Txad van signar un memoràndum d'enteniment en virtut del qual el govern del Txad es compromet a atorgar el 70% dels seus ingressos a programes de reducció de pobresa.<ref>cita {{ref-web |url= http://web.archive.org/web/20071012184831/http://web.worldbank.org/wbsite/external/news/0,,contentmdk:20994138~pagePK:34370~piPK:34424~theSitePK:4607,00.html|títol= News & Broadcast - World Bank, Govt. of Txad Sign Memorandum of Understanding on Poverty Reduction|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Banc Mundial|data= 2006|obra= World Bank.org|idioma= anglès|cita=}}</ref>
 
[[Fitxer:Rebuilt bridge on Bragoto River.jpg|thumb|260px|Un pont sobre el riu Bragoto.]]
 
La guerra civil va frenar el desenvolupament de la infraestructura de transport; el 1987 al Txad hi havia només 30 [[quilòmetre]]s de carreteres asfaltades. Posteriors projectes de rehabilitació de carreteres van ampliar la xarxa<ref>{{ref-web |url= http://www-wds.worldbank.org/servlet/wdscontentserver/wdsp/ib/1997/10/21/000009265_3971229180948/rendered/pdf/multi_page.pdf|títol= Txad Poverty Assessment: Constraints to Rural Development|dataaccés=desembre de 2009 |autor= Human Development|data= 1997|obra= World Bank.org|idioma= anglès|cita=}} </ref> a 550 quilòmetres el 2004.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.deltcd.ec.europa.eu/fr/item2_info_docs/lettre3_a4x10p.pdf|títol= Lettre d'information|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Délégation de la Comission Européenne au Tchad|data= 2004|obra= |iiomaidioma= anglès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20071024234020/http://www.deltcd.ec.europa.eu/fr/item2_info_docs/lettre3_a4x10p.pdf|dataarxiu= 2007|cita=}}</ref> No obstant això, la xarxa de carreteres és limitada, ja que sovint no es pot utilitzar durant diversos mesos de l'any. Sense cap ferrocarril de la seva propietat, el Txad depèn fortament del sistema de ferrocarril del Camerun per al transport de les exportacions del país i les importacions cap a i des del port de [[Douala]].<ref>cita {{ref-web |url= http://www0.un.org/special-rep/ohrlls/ohrlls/unohrlls/new/userfiles/file/publications/lldc/05-33151_geography_sm.pdf|títol= Geography Against Develpoment|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= A. Chowdhury i S. Erdenbileg|data= 2006|obra= Un.org|idioma= anglès|cita=}} </ref> Existeix un aeroport internacional a la capital, el qual ofereix vols directes regulars a [[París]] i a diverses ciutats africanes. El sistema de telecomunicacions és senzill i costós, el servei de telefonia fixa ho proporciona la companyia de telèfon d'estat SotelTchad. Existeixen només 14.000 línies telefòniques fixes al Txad, un dels més baixos índexs de densitat de línies telefòniques del món. El sector d'energia del Txad ha sofert d'anys de mala gestió de la paraestatal Societat d'Electricitat i Aigua del Txad (STEE), que proporciona energia pel 15% dels ciutadans de la capital i cobreix només la demanda de l'1,5% de la població nacional,<ref>cita {{ref-web |url= http://strategis.ic.gc.ca/epic/site/imr-ri.nsf/en/gr126314e.html|títol= Txad Country Commercial Guide -- FY 2005|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Spera, Vincent|data= 2005|obra= |idioma= anglès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20071015073734/http://strategis.ic.gc.ca/epic/site/imr-ri.nsf/en/gr126314e.html|dataarxiu= 2007|cita=}} </ref> el que obliga a molts txadians a utilitzar combustibles com el fem animal i la fusta.<ref>cita {{ref-web |url= http://web.archive.org/web/20070103005844/http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/chad_cameroon/full.html|títol= Txad and Cameroon|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Energy Information Administration|data= 2007|obra= Country Analisis Brief|idioma= anglès|cita=}} </ref> Les ciutats del Txad enfronten greus dificultats quant a la infraestructura municipal: només el 48% dels residents urbans tenen accés a aigua potable i només el 2% a condicions de sanejament bàsic.
La guerra civil va frenar el desenvolupament de l'infraestructura de transport; el 1987 al Txad hi havia només 30 [[quilòmetre]]s de carreteres asfaltades. Posteriors projectes de rehabilitació de carreteres van ampliar la xarxa<ref>cita web |url= http://www-wds.worldbank.org/servlet/wdscontentserver/wdsp/ib/1997/10/21/000009265_3971229180948/rendered/pdf/multi_page.pdf|títol= Txad Poverty Assessment: Constraints to Rural Development|dataaccés=
desembre de 2009 |autor= Human Development|data= 1997|obra= World Bank.org|idioma= anglès|cita= </ref> a 550 quilòmetres el 2004.<ref>cita web |url= http://www.deltcd.ec.europa.eu/fr/item2_info_docs/lettre3_a4x10p.pdf|títol= Lettre d'information|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Délégation de la Comission Européenne au Tchad|data= 2004|obra= |iioma= anglès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20071024234020/http://www.deltcd.ec.europa.eu/fr/item2_info_docs/lettre3_a4x10p.pdf|dataarxiu= 2007|cita=</ref> No obstant això, la xarxa de carreteres és limitada, ja que sovint no es pot utilitzar durant diversos mesos de l'any. Sense cap ferrocarril de la seva propietat, el Txad depèn fortament del sistema de ferrocarril del Camerun per al transport de les exportacions del país i les importacions cap a i des del port de [[Douala]].<ref>cita web |url= http://www0.un.org/special-rep/ohrlls/ohrlls/unohrlls/new/userfiles/file/publications/lldc/05-33151_geography_sm.pdf|títol= Geography Against Develpoment|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= A. Chowdhury i S. Erdenbileg|data= 2006|obra= Un.org|idioma= anglès|cita= </ref> Existeix un aeroport internacional a la capital, el qual ofereix vols directes regulars a [[París]] i a diverses ciutats africanes. El sistema de telecomunicacions és senzill i costós, el servei de telefonia fixa ho proporciona la companyia de telèfon d'estat SotelTchad. Existeixen només 14.000 línies telefòniques fixes al Txad, un dels més baixos índexs de densitat de línies telefòniques del món. El sector d'energia del Txad ha sofert d'anys de mala gestió de la paraestatal Societat d'Electricitat i Aigua del Txad (STEE), que proporciona energia pel 15% dels ciutadans de la capital i cobreix només la demanda de l'1,5% de la població nacional,<ref>cita web |url= http://strategis.ic.gc.ca/epic/site/imr-ri.nsf/en/gr126314e.html|títol= Txad Country Commercial Guide -- FY 2005|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Spera, Vincent|data= 2005|obra= |idioma= anglès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20071015073734/http://strategis.ic.gc.ca/epic/site/imr-ri.nsf/en/gr126314e.html|dataarxiu= 2007|cita= </ref> el que obliga a molts txadians a utilitzar combustibles com el fem animal i la fusta.<ref>cita web |url= http://web.archive.org/web/20070103005844/http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/chad_cameroon/full.html|títol= Txad and Cameroon|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Energy Information Administration|data= 2007|obra= Country Analisis Brief|idioma= anglès|cita= </ref> Les ciutats del Txad enfronten greus dificultats quant a la infraestructura municipal: només el 48% dels residents urbans tenen accés a aigua potable i només el 2% a condicions de sanejament bàsic.
 
L'audiència televisiva del país es limita a Yamena. L'única estació de televisió que posseeix el govern és TeleTchad. La ràdio té un abast molt major, amb tretze estacions de ràdio privada. Els periòdics estan limitats en quantitat i distribució i les xifres de circulació són petites a causa dels costos de transport, les taxes d'alfabetització baixes i la pobresa. Mentre la constitució defensa la llibertat d'expressió, el govern ha restringit regularment aquest dret i a la fi de 2006 va començar a promulgar un sistema de censura prèvia sobre els mitjans de comunicació.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.freemedia.at/cms/ipi/freedom_detail.html?country=/kw0001/kw0004/kw0090/&year=2006|títol= World Press Fredom Review 2006 - Txad|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= IPI|data= 2006|obra= Free Media.at|idioma= anglès|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20070929091646/http://www.freemedia.at/cms/ipi/freedom_detail.html?country=/kw0001/kw0004/kw0090/&year=2006|dataarxiu= 2007|cita= }}</ref>
 
== Demografia ==
Estimacions de l'any 2005 calculen la població del Txad en 10.146.000 habitants; dels quals el 25,8% viu en zones urbanes i el 74,8% a les zones rurals.<ref>cita {{ref-web |url= http://esa.un.org/unpp/|títol= World Population Prospects: The 2008 Revision Population Database|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= ONU|data= 2009|obra= Un.org|idioma= anglès|cita=}} </ref> La població del país és jove: s'estima que 47,3% de la població és menor de 15 anys. La [[taxa de natalitat]] és de 42,35 naixements per cada mil persones, mentre la [[taxa de mortalitat]] és de 16,69. L'[[esperança de vida]] aconsegueix els 47,2 anys.
 
[[Fitxer:Ouaddaian girl from Chad.jpg|thumb|175px|right|Una nena ouaddaiana.]]
 
La població del Txad està distribuïda de manera irregular. La [[densitat de població]] és de 0,1 hab/km² a la regió desèrtica de Borkou-Ennedi-Tibesti, però en la regió de Logone Occidental aconsegueix els 52,4 hab/km². A la capital, és fins i tot major: prop de la meitat de la població del país viu en el sud del seu territori, la qual cosa la converteix a la regió més densament poblada.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.fews.net/livelihoods/files/td/profiling.pdf|títol= Txad Livelihoods Profile|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= |data= 2005|obra= Fews.net|idioma= anglès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20051218234917/http://www.fews.net/livelihoods/files/td/profiling.pdf|dataarxiu= 2005|cita= }}</ref> La vida urbana es troba pràcticament restringida a la capital, la població de la qual es dedica principalment al comerç. Les altres grans ciutats del país són [[Sarh]], [[Moundou]], [[Abéché]] i [[Doba]], encara que es troben menys urbanitzades, estan creixent ràpidament i s'uneixen a la capital com a centres decisius per al creixement econòmic. Des de l'any 2003, 230.000 refugiats sudanesos han fugit al Txad oriental des de Darfur afligits per la guerra. El desplaçament de més de 172.000 txadians<ref>cita {{ref-web |url= http://www.reliefweb.int/rw/rwfiles2007.nsf/filesbyrwdocunidfilename/ammf-76tjs4-rapport_complet.pdf/$File/Rapport_complet.pdf|títol= Déplacés internis au Tchad|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= UNHCR|data= 2007|obra= Relief Web.int|idioma= anglès|cita= }}</ref> per la guerra civil en la part oriental, ha generat majors tensions entre les comunitats de la regió.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.reliefweb.int/rw/fullmaps_af.nsf/lufullmap/387875a9df1816a78525725f005d5397/$File/chad_final.pdf?OpenElement|títol= Txad: Humanitarian Profile - 2006/2007|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= |data= 2007|obra= Relief Web.int|idioma= anglès|cita= }}</ref>
 
La [[poligàmia]] és comuna i el 39% de les dones viuen en aquest tipus d'unió. La poligàmia està regulada per la llei, que la permet automàticament tret que les cònjuges creguin que és alguna cosa inacceptable en el seu matrimoni.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.reproductiverights.org/pdf/chad.pdf|títol= Txad|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Reproductive Rights|data= 2003|obra= Women of the World: Laws and Policies Affecting Their Reproductive Lives - Francophone Africa|idioma= anglès|cita= }}</ref> Encara que es prohibeix la violència contra la dona, la violència domèstica és comuna. A més, la mutilació genital femenina està prohibida, però la pràctica està profundament arrelada en les tradicions: 45% de les dones del Txad se sotmeten al procediment, amb les taxes més altes entre els [[àrabs]], els hadjarai i els ouaddaians (90% o més). Es van registrar percentatges inferiors entre els sara (38%) i els [[tubu]] (2%). Les dones manquen d'igualtat d'oportunitats en educació i formació, la qual cosa dificulta que competeixin pels relativament pocs llocs de treball formal del sector. Encara que les lleis de propietat i herència basades en el codi francès no discriminen a la dona, els líders locals jutgen la majoria dels casos d'herències a favor dels homes, segons la pràctica tradicional.
 
[[Fitxer:Chadian delegation.jpg|thumb|right|Una delegació tribal.]]
== Religió ==
[[Fitxer:Church in Fort Lamy, Chad.jpg|thumb|175px|right|Catedral [[catòlica]] de la ciutat de [[Djamena]].]]
El Txad és un país religiosament divers. El cens de 1993 va trobar que el 54% dels txadians eren [[Islam|musulmans]], el 20% [[Església catòlica|catòlics]], el 14% [[protestants]], el 10% [[animistes]] i el 3% [[Ateisme|ateus]]. L'animisme inclou una varietat de religions ancestrals. L'[[islam]], que es caracteritza per un conjunt ortodox de creences i celebracions, s'expressa en diverses formes. El [[cristianisme]] va arribar al Txad amb els francesos; com amb l'islam del Txad, [[Sincretisme|es va barrejar]] amb diversos aspectes de les creences dels antics pobladors del territori. Els musulmans es concentren a la part septentrional i oriental del Txad, mentre que els animistes i els cristians viuen en el sud del Txad i a Guéra. La constitució estableix un estat [[Estat laic|laic]] i garanteix la llibertat religiosa; generalment les diferents comunitats religioses coexisteixen sense problemes.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2006/71293.htm|títol= Txad|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= O.S. Departament of State|data= 2006|obra= State.gov|idioma= anglès|cita=}} </ref>
 
La gran majoria dels musulmans del país són seguidors d'una branca moderada de l'islam místic ([[sufisme]]) coneguda localment com Tijaniyah, que incorpora alguns elements religiosos africans locals. Una petita minoria dels musulmans del país manté pràctiques més fonamentalistes, que, en alguns casos, poden estar associades amb sistemes de creences saudites com el [[wahhabisme]] o el [[salafisme]].
A causa de la seva gran varietat d'idiomes i pobles, el Txad posseeix un ric patrimoni cultural. El govern del Txad ha promogut activament la cultura i les tradicions nacionals obrint el Museu Nacional del Txad i el Centre Cultural del Txad. Al llarg de l'any els txadians celebren sis festes nacionals i dues festes movibles que inclouen la festivitat cristiana del [[dilluns de Pasqua]] i les festivitats musulmanes d'[[Eid ul-Fitr]], [[Eid al-Adha]] i [[Mawlid|Eid Milad Nnabi]].
 
Quant a la [[música]], els txadians toquen instruments com el ''kinde'', un tipus d'[[arpa]] d'arc; la ''kakaki'', una banya llarga fet d'estany; i el ''hu hu'', un instrument de cordes que utilitza porongos com a altaveus. Altres instruments i les seves combinacions estan més vinculats a grups ètnics específics: els sara prefereixen xiulades, balafones, arpes i tambors ''kodjo''; mentre els [[Kanembu]] combinen els sons dels tambors amb els d'[[instruments de vent]].<ref>{{ref-web |url= http://www.cp-pc.ca/english/chad/chad_eng.pdf|títol= Txad: A Cultural Profile|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Usha George|data= 2001|obra= |idioma= anglès|cita=}} </ref>
 
[[Fitxer:Tailor in Chad.jpg|right|thumb|Comerç txadià de vestits típics.]]
El 1964 es va formar el grup musical Chari Jazz amb el que es va donar inici a l'escena de la música moderna al Txad. Més tard, grups amb més renom com African Melody i International Challal van intentar barrejar la modernitat i la tradició en la seva música. Grups populars, com Tibesti, s'han aferrat amb major rapidesa a la seva herència cultural en interpretar música ''sai'', un estil tradicional del sud del Txad. El poble del Txad ha menyspreat habitualment la música moderna. No obstant això, des de 1995 s'ha despertat un major interès en ella i s'ha fomentat la distribució de [[CD]] i cassets d'àudio d'artistes txadians. La [[pirateria]] i la falta de garanties jurídiques per als drets dels artistes segueixen sent problemes per al desenvolupament de la indústria de la música al Txad.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.cefod.org/tchad%20et%20Culture/Tc214/art%20tchadien%201.htm|títol= La musiqui recherche són identité|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Laoro Gondjé|data= 2003|obra= Cefod.org|idioma= francès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20030518154037/http://www.cefod.org/tchad+et+Culture/Tc214/art+tchadien+1.htm|fechaarchivo= 2003|cita= }}</ref>
 
El [[mill]] és el menjar típic al llarg del Txad. S'utilitza per fer boles de pasta que se submergeixen en diverses salses. En el nord aquest plat és conegut com ''alysh'' i en el sud, com ''biya''. El peix també és popular, encara que generalment està preparat i venut com ''salanga'' (''[[Hydrocynus]]'' i ''[[Alestes]]'' assecats al sol i lleugerament fumats) o com a ''banda'' (peixos més grans i fumats).<ref>cita {{ref-web |url= http://www.fao.org/docrep/005/d7238e/d7238e03.htm|títol= Symposium on the evaluation of fishery resources in the development and management of inland fisheries|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= FAO|data= 1972|obra= Fao.org|idioma= anglès|cita= }}</ref> El ''carcadé'' és una beguda dolça molt popular al país, extreta de fulles d'hibisc. No obstant això, les begudes alcohòliques, absents en el nord, són molt populars en el sud, on les persones beuen cervesa de mill, coneguda com ''billi-billi'' quan s'elabora de mill vermell i com ''coshate'' quan es prepara amb mill blanc.
 
Com en altres països del Sahel, la literatura al Txad ha patit una sequera econòmica, política i espiritual que ha afectat als seus escriptors més coneguts. Els autors del Txad s'han vist obligats a escriure des de l'exili, contribuint amb obres molt lligades a temes com l'opressió política i el discurs històric. Des de 1962, vint autors txadians han escrit més de seixanta obres de [[ciència ficció]]. Entre els escriptors més reconeguts internacionalment es troben Joseph Brahim Seïd, Bava Moustapha, Antoine Bangui i Koulsy Lamko. El 2003, l'únic crític literari del Txad, Ahmat Taboye, va publicar el seu llibre ''Anthologie de la littérature tchadienne'' per brindar un major coneixement de la literatura del Txad a nivell mundial i entre els joves; i per compensar la falta d'editorials i de campanyes de promoció de la lectura al Txad.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.cefod.org/tchad%20et%20Culture/Tc214/art%20tchadien%206.htm|títol= Littérature tchadienne : Jeune mais riche|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Nestor H. Dolent|data= 2003|obra= Cefod.org|idioma= francès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20030518154200/http://www.cefod.org/tchad+et+Culture/Tc214/art+tchadien+6.htm|dataarxiu= 2003|cita= D. Boyd-Buggs & J. Hope Scott, ''Camel Tracks'', 12, 132, 135}}</ref>
 
El desenvolupament de la indústria cinematogràfica al Txad ha sofert els efectes devastadors de la guerra civil i la falta de cinemes a tot el país. El primer [[llargmetratge]] rodat al Txad va ser el [[docudrama]] ''Bye Bye Àfrica'', realitzat el 1999 per Mahamat Saleh Haroun. La seva pel·lícula posterior, ''Abouna'' va ser ben rebuda per la crítica, i la seva obra ''Daratt'' va guanyar el gran premi especial del jurat en el [[Mostra de Venècia|63è Festival de cinema internacional de Venècia]]. Issa Serge Coelo va dirigir altres dues pel·lícules al Txad: ''Daresalam'' i ''DP75: ciutat de Tartina''.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.cefod.org/tchad%20et%20Culture/Tc256/fespaco6.htm|títol= Tchad: eduaction physique|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Naygotimi Bambé|data= 2007|obra= Cefod.org|idioma= francès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20070915060949/http://www.cefod.org/tchad+et+Culture/Tc256/fespaco6.htm|dataarxiu= 2007|cita=}} </ref>
 
El [[futbol]] és l'esport més popular al Txad.<ref>cita {{ref-web |url= http://www.fifa.com/associations/association=cha/goalprogramme/index.html|títol= Fifa.com - Txad: FIFA Goal Programme|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= FIFA|data= 2006|obra= Fifa.com|idioma= anglès|cita= }}</ref> La selecció nacional del país és seguida a prop durant les competicions internacionals, fins i tot alguns futbolistes del Txad han jugat en equips de la lliga francesa. El bàsquet i la lluita lliure són uns altres dels esports més practicats al país.
 
== Llengües ==
58.173

modificacions