Papa Marcel·lí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Sorenike ha mogut Marcel·lí I a Papa Marcel·lí: Aquest papa no duu numeració
m Corregit: junt a Claudi > junt amb Claudi
Línia 31:
'''Marcel·lí I''' fou escollit [[Papa]] el [[30 de juny]] de [[296]] i morí el [[25 d'octubre]] de [[304]]. El seu Papat fou marcat per les [[persecucions de Dioclecià]] que l'emperador romà perpetrà contra els [[cristià|cristians]] i la mateixa Església. Entre les víctimes de l'Emperador en aquesta època s'hi compten els noms de [[santa Llúcia]], [[santa Bibiana]], [[sant Sebastià]] i [[sant Llucià]]. Escrigué dues epístoles: Una sobre el misteri de la igualtat de les persones de la [[Santíssima Trinitat]] i l'altra dirigida als bisbes orientals exhortant-los a viure cristianament i exercitar-se en obres de misericòrdia.
 
Segons un martirologi no contemporani<ref>{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 = Palau | nom1 = José | títol =La leyenda de oro para cada día del año| url =http://books.google.es/books?id=rEJO2IgBtbkC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| data =1844 | consulta = 18 de abril de 2013| pàgines = pàg. 93 | volum = Tomo II | llengua =castellà }}</ref> era natural de Roma i fill de Profecte, i successor de Gai, essent emperadors [[Dioclecià]] i [[Maximià]], fou empresonat a Roma durant les persecucions de Dioclecià i dut a fer una ofrena als deus. Per por dels turments i les amenaces oferí encens als deus pagans. Fou d'aquesta manera alliberat. Penedit d'aquesta acció Marcel·lí que es reuní un concili de desenes de bisbes a [[Sinuessa]] per tractar aquest fet, Marcel·lí hi anà cobert de cendra i vestint un [[cilici]], sanglotant i plorant demanà perdó per la seva culpa i digué que no era digne de ser comptat entre els sacerdots ni de ser bisbe de Roma i el concili respongué que era ell el suprem jutge i vicari de Crist a la terra, qui havia de jutjar als altres i que ningú el podia jutjar; que ell mateix es jutgés i es donés sentència. Marcel·lí es dirigí a l'emperador reprenent-lo per la seva crueltat que usava contra els cristians i s'oferí a rebre els turments i suplicis que li volgués aplicar i que els rebria de bon grat i esborrar amb la seva sang aquella taca de culpa. L'emperador enfurismat per les paraules de Marcel·lí ordenà que fos degollat. Quan era dut cap per al martiri veié a [[Marcel I|Marcel]], el seu [[prevere]], que després el succeiria en el pontificat, que no obeís a l'emperador en allò relatiu a la religió i que no donés sepultura al seu cos, ja que havent ofert encens als deus falsos no mereixia ser sepultat. Fou executat per [[decapitació]], junt aamb Claudi, Cirí i Antoní. Els quatre cossos restaren sense ser enterrats durant trenta-sis dies per ordre de l'emperador, al final d'aquests Marcel els recollí i els enterraren a les [[catacumbes de Priscil·la]] a la [[Via Salària]].
 
== Referències==