Mort accidental d'un anarquista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Estil |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
'''Mort accidental d'un anarquista''' és una obra de teatre de [[Dario Fo]] que va estrenar l'any 1970 a [[Varese]] amb el seu grup de teatre "La Comune".<ref name=fo>Dario Fo, ''Mort accidental d'un anarquista'', traducció de Guillem J. Graells Andreu. Editorial Proa. ISBN 9788482565460 {{ca}}</ref>
És l'obra més traduïda i més representada del seu actor, que l'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura perquè ''seguint la tradició dels bufons medievals manté la dignitat dels oprimits''. També de les més vistes, només a Itàlia va superar el milió d'espectadors als tres anys de la seva estrena.
En [[català]] va ser estrenada l'any 1981, a Barcelona, fent gira aquell mateix any a València, Palma i una seixantena més de municipis. La dirigia Pere Planell i la protagonitzava [[Josep Minguet]], en el paper de boig-inspector-jutge. Completaven el repartiment [[Jordi Bosch]] com a comisari, Carme Callol com a periodista i Carles Sales, Pep Muñoz i Enric Arredondo de policies. L'any següent el mateix equip la va estrenar en castellà per primer cop a Espanya, a la Sala Olimpia de Madrid. L'any 1992 [[Paco Morán]] protagonitzava una altra posada en escena d'aquesta obra, en castellà i dirigida per Ángel Alonso, que es va presentar al teatre Borràs de Barcelona.
Linha 17 ⟶ 19:
==Estil==
Es tracta d'una comèdia d'equívocs molt satírica i utilitza de vegades l'humor surrealista (per exemple, quan el comisari explica que va intentar salvar l'anarquista agafant-li un peu i que es va quedar amb una sabata, com el mort duia les dues sabates posades, proposen explicar que l'home tenia tres cames, que es posava un parell de sabates sobre l'altre, etc.). Utilitza recursos i tòpics de la [[Commedia dell'Arte]]. El personatge principal és un [[bufó]] clàssic del gènere del [[clown]] que per mitjà del travestisme adopta diferents papers. El seu estatus de "boig" li permet dir el que altres no dirien.
La forma de farsa es contraposa amb un tema sociopolític especialment en el seu moment de molta actualitat. Els arguments estan explicats de manera detallada, exacta, ordenada i organitzada.
| |||