Sincrotró: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 20:
Un altre dels primers grans sincrotrons, ara ja retirat, és el [[Bevatró]], acabat el [[1954]] al [[Laboratori Lawrence Berkeley]] ([[EUA]]). El nom d'aquest accelerador de protons procedeix de la seva energia, en el rang dels 6,3 GeV, abans anomenats BeV per bilió d'[[electrovolt]]s (els americans anomenen [[bilió]] al que els europeus anomenem 1.000 milions). El nom precedeix l'adopció del prefix [[Giga-|Giga]] pel [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]]. Un cert nombre d'elements pesats, inexistents a la naturalesa, van ser creats per primera vegada amb aquesta màquina. Aquest lloc va ser també un dels primers a tenir una [[cambra de bombolles]], un tipus de detector de partícules utilitzat per examinar els resultats de les col·lisions subatòmiques.
 
Un dels sincrotrons de més alta energia és el [[Tevatró]], al Laboratori Nacional d'Acceleradors Fermi ([[Fermilab]]) també als Estats Units. Accelera [[protons]] i [[Antiprotó|antiprotons]] a gairebé 1 [[TeV]] d'energia cinètica i els fa col·lidir entre ells.
 
Actualment, el sincrotró de més alta energia del món és el Gran Col·lisonador d'Hadrons ([[LHC]]) que va ser inaugurat el [[2008]] al Laboratori Europeu de Física d'Altes Energies ([[CERN]]). Té una energia de 7 TeV i es va construir en el túnel de 27 km que antigament contenia el Gran col·lisionador d'Electrons i Positrons ([[LEP]]), amb la qual cosa manté l'estatus de l'aparell científic més gran mai construït.