Bahariya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: prové de què els > prové del fet que els
m Corregit: al que dona el > al qual dóna el
Línia 19:
En el període cristià la tradició copta diu que fou cristianitzada per [[Sant Bartolomeu]], una dels apòstols de Jesús; Abu Salih diu que Bartolomeu fou martiritzat a l'oasi, però altres diuen que ho fou a la costa; Abu Salih també informa de moltes esglésies de la zona i n'inclou una anomenada Sant Bartolomeu. L'oasi fou seu d'un bisbe tot i que es creu que va romandre un centre de culte pagà almenys fins al segle VII. En aquest temps es va dir Al-Bahnasa.
 
El [[1921]] Dugald Campbell esmenta un monestir que encara romania a [[Al-Bawiti]], la principal ciutat de l'oasi, al quequal donadóna el nom des Dar al-Abras, El refugi dels Leprosos, i diu que tenia parets pintades, creus gravades i antigues inscripcions, i que els cristians li donaven el nom de Bahariya Mari Girgis (Sant Jordi de Bahariya). A més esmenta el descobriment d'alguns taüts d'època púnica que sembla que va portar al Caire i són avui al Museu d'Antiguitats ([[Museu d'Antiguitats Egípcies]] del [[El Caire|Caire]]).
 
Fou conquerit per Ibn al-As a la meitat del segle VII. Sota els musulmans fou conegut altre cop com Oasis del nord o Waha al-Khas. El [[943]]/[[944]] apareix sota domini d'un emir berber de nom Abd al-Malik ibn Marwan que era plenament independent. Després va caure en mans dels fatimites que hi van nomenar governador. Sota els mamelucs constituïa un feu; l'oasi va patir alguns atacsa dels beduïns i dels berbers. La comunitat cristiana va existir fins al [[segle XVI]] o potser el XVII. El cultiu del vi, degut a la prohibició del producte pels musulmans, es va acabar i l'economia va entrar en decadència; les olives i els datis foren sotmesos a taxes massa altes; molts camps van quedar coberts de sorra.