Qazvín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ancestres del historiador al > ancestres de l'historiador al |
m Corregit: 300 soldats el que dona idea > 300 soldats, cosa que dóna idea |
||
Línia 45:
El [[1596]]/[[1597]] [[Abbas I el Gran]] va decidir traslladar la capital a Isfahan, però el desembre de [[1598]] una delegació britànica dirigida per Sir Anthony Sherley encara va estar a Qazvín on romania la capital; el seu germà Robert Sherley hi va morir el [[1627]] amb Sir Dodmore Cotton. El pare carmelita Paul Simon va estar a Qazvín el [[1607]] quan ja no era capital, i diu que era tan gran com Isfahan; Pietro della Valle el [[1618]] ja no hi va trobar res que li fes pensar en una capital, però en canvi Sir Thomas Herbert el [[1627]] diu que igualava en grandària qualsevol altra ciutat de l'imperi menys Isfahan, i calcula la població en 200.000 habitants; deu anys més tard Oleaurius la va calcular en cent mil habitants.
Quan va deixar de ser capital, Qazvín no va esdevenir província separada sinó que va quedar sota administració d'un ''wazir'', un ''darugha'', un ''[[kalantar]]'' i un ''mustawfi''. Sota domini safàvida dues famílies o faccions es van enfrontar pel poder local; els Haydaris i els Nimatis. El [[1635]]/[[1636]] va patir una epidèmia de pesta (''taun''). El [[1674]] Chardin diu que les muralles estaven en ruïnes i que la vila havia perdut els trets d'una gran capital, i calcula els seus habitants en cent mil. Cap al final del regnat de [[Sultan Husayn I]] (1694-1722) la ciutat havia perdut força població i la regió es va constituir en província sota un ''beglerbegi'', el primer dels quals fou el ''ghulam'' Tahmasp, el qual rebia una remuneració amb càrrec als impostos (''wudjuhat'') recaptats als districtes de la rodalia, i amb el seu import havia de mantenir només 300 soldats,
El [[1722]] fou ocupada per Aman Allah Khan amb 6000 homes, sota ordes de l'afganès [[Mahmud Khan]]. El gener de [[1723]] la població es va revoltar dirigida pels ''kalantars'' de la ciutat i els afganesos es van retirar a Isfahan després de perdre dos mil homes. El [[1726]] la ciutat es va entregar als otomans amb la condició que el governador otomà establert no tingués tropes a la ciutat, però l'acord no es va respectar i Ali Pasha va entrar a la ciutat amb 12000 homes. Algun temps després en foren expulsats i la ciutat es va declarar per Nadir Khan (després [[Nadir Shah]]). El [[1744]] un comerciant local va informar a Hanway que la ciutat només tenia uns 10.000 habitants.
| |||