|
[[Fitxer:Dollshouse japan 1911.jpeg.jpg|thumb|Una presentació de l'obra al Japó, en 1911]]
'''Casa de nines''' és un drama que [[Henrik Ibsen]] va escriure entre [[Roma]] i [[Amalfi]] l'any [[1879]], va ser publicat en decembredesembre del mateix any i estrenat el gener de 1880 a [[Christiania]], actual [[Oslo]]. Protegida pel [[Programa Memòria del Món de la UNESCO]], és l'obra més traduïda i més representada del seu autor.<ref name=proleg>Henrik Ibsen, ''Casa de nines'', pròleg de Carles Batlle. Educaula. ISBN 9788492672967 {{ca}}</ref>
Va ser la primera obra d'Ibsen representada en [[català]]. La primera traducció, de Frederic Gomis, es va estrenar al Teatre Gran Via de Barcelona, el 1893, uns mesos després d'haver estrenat al Teatre Novetats de Barcelona ''Un enemigo del pueblo'', en castellà.<ref name=proleg/>
Com ocorre al posterior [[un enemic del poble (teatre)|Un enemic del poble]], es tracta d'un drama contemporani en el quequè l'[[individualisme]] dels personatges s'enfronta a la moral i a lesals costums establertesestablerts. Ambdues obres pertanyen a l'època de "drames moderns" o "drames domèstics" d'Ibsen.
==Argument==
[[Fitxer:Betty_Hennings_Nora_1.jpg|thumb|L'actriu Betty Hennings interpretant a Nora el 1979 ó 1880]]
Nora Helmer és desdedes de fa vuit anys l'esposa del banquer Torvald Helmer i mare de tres fills que porta la típica vida d'una dona al segle XIX. Com és habitual a la moral a la qual pertany, viu una vida superficial i d'imatge, ningú no s'interessa verdaderamentveritablement per ella i és tractada com una pertinença més del seu marit, que tampoc no la pren seriosament.
Torvald es posa malalt i hauria de viatjar a Itàlia per curar-se. El metge proposa a Nora que demani un prèstecpréstec, com si ho hagués fet el seu marit, per a poder pagar el viatge. A la tornada, ja curat, Torvald sse n'enteraassabenta i s'escandalitza perpel perjuri públic que significa. Després el prestamista renuncia a fer públic el deute i Torvald perdona la seva dona, en el quequè seria un típic final feliç [[victorià]] "ben fet". Tanmateix, Nora decideix que no vol tornar a ser tractada com una nina per ningú més.
==Estil==
L'obra va ser escrita en una època aen la quequè predominava el [[naturalisme]] teatral i començava a aparéixeraparèixer el [[simbolisme]]. Encara es considerava que una "obra ben feta" havia de tenir un començament, una trama i un desenllaç en el qual s'exposen les idees. Però el final de ''Casa de nines'' és expressament obert, Ibsen no mostra el moment en què el marit de Nora llegeix la carta que ella li ha escrit, amb la qual cosa el final és una pregunta oberta, una invitació a quequè l'espectador reflexioni, en comptes de ser moralitzat.<ref name=proleg/>
Altres elements innovadors són les accions interiors, la importància aldel que poden pensar o sentir els personatges i que no diuen, i la elipsil'el·lipsi o obscenitat, hi ha coses que ocorren fora d'escena, que l'espectador no veu i ha de reconstruir al cap amb les dades de quequè dispondisposa, no necesàriamentnecessàriament amb solució única, ni amb solució.<ref name=proleg/>
Manté també idees naturalistes, com el tractament de l'herència i l'especificació de l'ambient en el qual ha crescut Nora. El passat no està gaire descrit, per la qual cosa no pot haver molta contradicció interna amb ell. En canvi, es tracta definitivament de [[teatre d'idees]] que parla de la condició de les [[dones]], Nora és una persona que no es resigna a ser una "[[ninot|nina]]".<ref name=proleg/>
| 