El Padrí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat) |
|||
Línia 135:
Part de l'atractiu visual i estilístic de l'obra consisteixi en la interpretació de la figura de [[Michael Corleone]]. En la seqüència inicial de la pel·lícula Michael se'ns presenta amb rostre angelical, fins i tot Coppola empra filtres especials que reduïxen les seves arrugues i combinats amb la il·luminació i el maquillatge ens ensenyen un Michael molt més jove, tot just abandonada l'[[adolescència]]. El brutal canvi que s'opera en la seva ànima quan assumeix l'herència de sang dels Corleone es reflecteix també en el seu rostre, que en l'última escena és ja la d'un home madur, complex, que mira directament als ulls i menteix amb tot el seu [[cor]].
Per acabar, m'agradaria mencionar l'estelar paper que sembla interpretar (sinó no m'ho explic) il capo del Penyafort (Tià), les seves magistrals estratègies per aconseguir grans fortunes com són: 50 cèntims, "un quinto, una pinta, o sopars entre d'altres". La seva estratègia consisteix en realitzar unes apostes màgiques on "la banca nunca gana" guanya es padrino. Entre les frases més mítiques destaquen: "año nuevo, vida nueva", "mos hi jugam un sopar", "avui ningú fa res perquè jo no puc" o "fulano fas es anys? supos que cunvides a rondeta....",
== Repartiment ==
| |||