Msila: diferència entre les revisions

La ciutat fou fundada pel príncep [[fatimita]] d'Ifriquiya Abu l-Kasim Muhammada, el futur [[Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah]] 934-946) el [[927]] com a posició d'avantguarda per dominar el Zab, prop de l'antiga ''Zabi'' a l'oest de ''Lambaesis''. El príncep havia fet una expedició al Zab i [[Tahart]] especialment contra la turbulenta tribu dels Kamlan. Va encarregar la fundació al seu lloctinent Ali ibn Hamdun<ref> Que era fill d'Hamdun, de nom complertcomplet [[Abu Abd Allah Hamdun al-Andalusí]]</ref> que s'hi instal·laria amb les seves tropes (''adjisa'' i eslaus, i els kamlans sotmesos). El seu nom inicial fou Muhammadiyya, del nom del príncep, però de seguida fou coneguda com a Msila per la seva posició al costat d'un curs d'aigua, el uadi Sahr (modern oued Ksob). El districte de Msila fou així una marca fronterera occidental, destinada a frenar les incursions dels nòmades berbers (Birzal, Muzata, Kamlan i altres [[Huwwara]], del gran grup [[zeneta]]) en direcció a [[Kairuan]] controlant el congost d'al-Kantara<ref> La Boca del Sahara, ''Fam al-Sahra'' </ref> amb les valls del uadis [[Maskayana]] i [[Mellègue]] al nord-oest, que eren la via natural de penetració. Si els nòmades ja havien estat hostils als [[aglàbides|aglabites]] que eren sunnites, més ho eren ara als fatimites xiïtes que a més tenien com auxiliars als [[kutama|kutames]], els seus enemics tradicionals.