Viquipèdia

Hiperrealisme: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
informacio
informacio
Línia 1:
{{Polisèmia|Realisme (desambiguació)}}
[[Eduardo Naranjo|Naranjo]].
L''''Hiperrealisme''' o és un moviment [[art]]ístic sorgit als [[Estats Units]] als anys [[1970]]. Es caracteritza pel retorn a l'art figuratiu i a la representació de la realitat, en contraposició a l'[[art abstracte]] i [[art conceptual|conceptual]] de moda en aquell temps.
 
Les arrels del Hiperrealisme es troben al [[Art popular|pop-art]], del que prenen la banalitat temàtica, en escenes quotidianes i intranscendents. Els hiperrealistes eliminen el rastre del propi artista a l'obra, amb una tècnica depurada i preciosista. S'inspiren habitualment en la [[fotografia]], que moltes vegades utilitzen com a suport, pintant els quadres damunt de projeccions fotogràfiques. També utilitzen la retícula per a traspassar les imatges al quadre amb la màxima fidelitat. Solen treballar en formats grans, cobrint la pintura amb pinzell o pistola.
 
Com a pintors hiperrealistes destaquen [[Chuck Close]], [[Robert Cottingham]], [[Richard Estes]], [[Don Eddy]], [[John Salt]], [[Ralph Goings]], [[John Kacere]], [[Ben Schonzeit]] i [[Audrey Flack]], als Estats Units; a [[França]], [[Jean-Olivier Hucleux]]; a [[Alemanya]], [[Gerhard Richter]]; al [[Regne Unit]], [[Malcolm Morley]]; a [[Itàlia]], [[Domenico Gnoli]]; i a [[Espanya]], [[Antonio López García]].
 
HOLA MAX DE PART DEL LUPI :)
 
== Història ==
L'hiperrealisme té un origen en la tradició pictòrica nord-americana, favorable a la literalitat del ''[[trompe-l'oeil]]'', com mostren els quadres de finals del [[segle XIX]] de [[William Harnett]] o [[John Haberle]]. A la dècada dels [[anys 1920|1920]], els pintors del [[precisionisme]] ja van treballar amb l'ajuda de [[fotografia|fotografies]] fidelment reproduïdes (com en el cas de [[Charles Sheela]], pintor i fotògraf al mateix temps). Però és innegable que el [[pop art]] fou el precursor immediat de l'hiperrealisme, ja que pren la [[iconografia]] de la quotidianitat, es manté fidel a la distància del seu enfocament i produeix les mateixes imatges neutres i estàtiques.
 
Els hiperrealistes mai es van constituir en grup, però sí van fer exposicions que els van presentar com un estil: ''La Imatge fotogràfica'' i ''22 Realistes'', ambdues en [[Nova York]], a mitjans dels anys seixanta. En aquesta època l'[[arta abstracte|abstracció]] era la tendència dominant i el [[realisme]] estava mal vist, es considerava un art que copiava de fotografies o de la realitat i sense cap interès. No obstant això, artistes com [[Chuck Close]], [[Malcolm Morley]] o [[Richard Estes]], van desenvolupar tècniques totalment noves de representació de la realitat, aconseguint resultats a vegades sorprenents.
 
[[Chuck Close]] utilitza la fotografia com a mitjà per fer els seus retrats, que s'aparten totalment del retrat tradicional i s'acosten més cap al cartellístic i suggestiu principi cinematogràfic del [[primer pla]] en superpantalles, cap a la no-distància de la tècnica de la instantànies i cap al gest objectivat de les fotografies clíniques i policials. En la seva obra tracta problemes com la percepció de l'espectador i la focalitat. Close no part de la realitat sinó que l'aborda indirectament a través de la fotografia que projecta sobre el llenç.
 
Com tots els fotorealistes, no hi ha empremtes de pinzellades i l'artista sembla estar absent, els quadres es cobreixen amb una fina capa de pintura, aplicada amb pistola i pinzell, sent raspada si cal, amb una fulla perquè no quedi cap relleu, cap matèria.
 
[[Richard Estes]], conegut pels seus quadres d'aparadors i escenes urbanes, utilitza diverses diapositives d'aquest objecte, de manera que en els seus quadres es veu no només l'aparador sinó també el que hi ha dins de la botiga i el que es reflecteix a la plataforma. Els seus llocs públics estan deserts, en una manera d'abstreure la funcionalitat del representat que és típica del fotorealisme.
 
[[Don Eddy]] pinta cotxes i [[David Parrish]] motos. El francès [[Jean Olivier Hucleux]] pinta cementiris de persones i cementiris de cotxes, en un realisme que és una repetició de la realitat. [[Ed Ruscha]], a cavall entre el [[pop art]] i l'hiperrealisme, pinta benzineres, quadres de paraules i fa llibres de fotografies.
 
Altres característiques de l'hiperrealisme són l'exactitud en els detalls, contrastada amb la irrealitat de l'efecte espacial i la capacitat de convertir en temes pictòrics els detalls visuals de la realitat. Aquests pintors exerceixen un alt grau de conceptualisme en representar la diferència entre l'objecte real i la seva imatge pintada: la realitat, traslladat a la tela per mitjà de la càmera fotogràfica, fotografiat mitjançant recursos pictòrics. En utilitzar la fotografia en el procés de la realitat al quadre, la realitat queda trencada i manipulada dues vegades, en el quadre i en la fotografia, d'aquí l'aspecte d'irrealitat que diferencia l'hiperrealsime del realisme tradicional.
 
Altres artistes nord-americans d'aquesta tendència són [[Robert Cottingham]], [[John Kacere]], [[Paül Staiger]], [[Robert Bechtle]], [[Richard McLean]] i [[Malcolm Morley]] i [[John de Andrea]].
 
Alguns artistes que, sense ser específicament hiperrealistes, han utilitzat la fotografia com a mitjà d'expressar la realitat són el francès [[Christian Boltanski]], qui utilitza fotografies d'àlbums familiars d'altres persones que segons les seves pròpies paraules, serien, després d'haver mort, la prova de la seva existència, l'alemany [[Gerhard Richter]], que utilitza fotografies des de [[1962]] de manera continuada, encara que el seu treball ha explorat pràcticament tots els possibles terrenys de la pintura i no és per tant un hiperrealista pur com els anteriors. L'americà [[Richard Artschwager]] porta fotografies d'interiors a una superfície de [[celotex]] amb un granulat fi al qual aplica un lleugera mà de pintura blanca i negra.
 
Pel que fa a l'escultura hiperrealista americana cal destacar [[Duane Hanson]], que reprodueix a mida natural personatges trets de les classes treballadores, i a Segal que utilitza la mateixa tècnica que Hanson: buidatge de [[guix]] dels models, farcit dels motlles amb [[fibra de vidre]] i [[polièster]], acoblament de les parts i pintat en color carn, la peça acaba vestint amb robes usades. [[John de Andrea]] esculpeix nus d'un hiperrealisme tan acusat que semblen persones reals, com [[Nancy Graves]] fa amb les seves escultures de [[camell]]s.
 
En el cas espanyol, algunes de les figures més rellevants de l'hiperrealisme serien els pintors [[Antonio López García]] i [[Eduardo Naranjo]].
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Hiperrealisme»