Regnat d'Isabel II d'Espanya: diferència entre les revisions

Un cop O'Donnell nomenat President del Consell de Ministres, va restaurar la [[Constitució Espanyola de 1845]] amb una acta addicional amb la que va tractar d'atreure's sectors liberals. Les lluites entre les diferents faccions moderades i liberals, i entre elles mateixes, van continuar malgrat tot. Després dels successos de juliol, la debilitat d'O'Donnell va portar a la reina a canviar de nou de Govern amb Narváez el 12 octubre de [[1856]]. La inestabilitat es mantingué i la reina oferí la presidència a [[Juan Bravo Murillo]], que la va rebutjar, recaient finalment el càrrec en el general [[Francisco Armero Peñaranda]], durant menys de tres mesos. El 14 gener de [[1858]] el succeí [[Francisco Javier de Istúriz]]. El 30 juny de 1858 Leopoldo O'Donnell tornà a formar govern en el què es va reservar el Ministeri de la Guerra. El gabinet va durar quatre anys i mig fins al 17 gener de [[1863]] i va ser el govern més estable del període. Encara que amb canvis puntuals no va comptar amb més d'una dotzena de ministres. Les persones claus del nou executiu van ser el ministre d'Hisenda [[Pedro Salaverría]], encarregat de mantenir la recuperació econòmica, i el de Governació, [[José de Posada Herrera]], que va controlar des del poder les llistes electorals i qualsevol sortida de to dels membres del nou partit: la [[Unió Liberal]].

 

Les eleccions a Corts del 20 setembre de [[1858]] van atorgar a la Unió Liberal un absolut control del poder legislatiu. Les més destacades actuacions van ser les grans inversions en obres públiques, amb l'aprovació fins i tot de crèdits extraordinaris, que van permetre el desenvolupament del ferrocarril i la millora de l'exèrcit, es va continuar amb la política desamortitzadora, tot i que l'Estat va lliurar a canvi deute públic a l'Església i va reposar el [[Concordat de 1851]], es van aprovar diferents lleis que serien claus posteriorment i la vigència va arribar al segle XX: Llei Hipotecària (1861), reforma administrativa interna de l'Administració Central i dels municipis i primer Pla de Carreteres. Per contra el Govern no va aconseguir desterrar la corrupció política i econòmica generalitzada que arribava a tots els estaments del poder, no va aprovar l'anunciada llei de premsa i, a partir de 1861, va veure decaure el seu suport parlamentari. En 1860 es va produir el [[Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita]] dirigit pel pretendent al tron [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança]] en un intent per desembarcar des Balears prop de [[Tarragona]] l'equivalent a un regiment de fidels per iniciar una nova guerra carlina.