Wi-Fi: diferència entre les revisions

'''Wi-Fi''', sovint escrit com '''Wi-fi,WLAN''', '''WiFi''', '''Wifi''' i '''wifi''' es una tecnologia de xarxa local sense fils que permet a un dispositiu electrònic intercanviar dades o connectar amb internet ja sigui a 2.4 GHz o 5 GHz. El nom es una marca registrada, i significa "Wired Fidelity" (fidelitat de cable). La aliança Wi-Fi ho descriu com qualsevol "producte wifi de xarxa local basat en l'estandardestàndard 802.11a/b/g/n/ac de la IEEE". Hi ha molts dispositius habilitats per utilitzar comunicació Wi-Fi: ordinadors, impresoresimpressores, videoconsoles, smartphones, camerascàmeres digitals, tablets i reproductors digitals multimediamultimèdia. Aquests es poden connectar a un recurs de xarxa com internet via un punt d'accèsaccés wifi. Aquest punt d'accèsaccés wifi te un 20 metres en interior fins a alguns centenars en camp obert. La cobertura pot ser dins d'una habitació amb parets i obstacles que bloquejenbloquegen el senyal, fins a varis kilometreskilòmetres utilitzant punts d'accesaccés intermedis amb antenes direccionals.

Wi-Fi pot ser menys segur que les connexions per cable (Ethernet) ja que l'atacant no necessita ser fisicamentfísicament connectat. Les pàgines web que utilitzen SSL son segures peroperò l'accesaccés wifi sense encriptació es fàcilment detectat pels atacants. Degut a aixo les xarxes sense fils han desenvolupat tecniquestècniques d'encriptació. El primer estandardestàndard d'encriptació, conegut com a WEP, actualment es troba obsolet degut a que es extremadament dèbil. Protocols d'encriptació de més alta qualitat,WPA i WPA2 van aparèixer mes tard com a sol·luciosolució a WEP. Una funcionalitat especial introduida al 2007 coneguda com a Wi-Fi Protected Setup (WPS), tenia com a funció permetre connectar dispositius a un punt d'accesaccés amb WPA o WPA-2 pementprement un boto, WPS te una vulnerabilitat que permet a un atacant obtenir la clau WPA/WPA-2 sense coneixerconèixer el pin de configuracioconfiguració WPS, es aconsellable deshabilitar WPS.{{TCP/IP}}

802.11a: estàndard que funciona en el rang de [[freqüència]] de 5 [[GHz]], a una velocitat de dades màxima teoricadeteòrica de 54 [[Mbps]].

802.11b: estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, amb un ample de banda màxim teoricteòric de 11 [[Mbps]]. Alta debilitat de cara a interferències, peroperò també el que te un radi efectiu major degut a la baixa velocitat.

802.11g: estàndard que funciona en el rang de [[freqüència]] de 2,4 [[GHz]], a una velocitat de dades màxima teoricateòrica de 54 [[Mbps]]. Es el successor de 802.11b.

802.11n: estàndard que funciona en el rang de [[freqüència]] de 5 [[GHz]], a una velocitat de dades màxima teoricateòrica de 300 [[Mbps]]. Es el successor dels tres estandardsestàndards anteriors.

La freqüència de 2.4GHz te una distancia de treball major, degut a que les ones tenen un major poder de penetració. Tot i així, es una freqüència utilitzada per molts aparells, per tant hi ha mes probabilitat d'interferenciainterferència. Exemples d'interferència serien: dispositius bluetooth, microones, telefonstelèfons DECT, altres punts d'accèsaccés...

La teconologiatecnologia 802.11 té l'origen en una llei de 1985 de la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units que va llançar la banda ISM per al seu ús sense llicència. El 1991, NCR Corporation amb AT & T Corporation va inventar el precursor de 802.11 destinats a ser utilitzats en els sistemes de gerència. Els primers productes sense fils estaven sota el nom WaveLAN.

El ràdio-astrònom australià John O'Sullivan ha desenvolupat una patent clau utilitzada en el Wi-Fi com un subproducte en un projecte d'investigació CSIRO, "un experiment fallit per detectar l'explosió de mini forats negres de la mida d'una partícula atòmica". El 1992 i 1996, l'organització australiana CSIRO (Australian Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation) van obtenir patents per a un mètode més utilitzat en Wi-Fi per "unsmear"utilitzar el senyal.