Matrillinatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Matrillinatge''' és un sistema de llinatge en el qual l'adscripció de l'individu es realitza per via materna, per la qual cosa els ancestres fami...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 27:
|Matrilineal|| 53 (7,05%)|| 62 (8,24%)|| 30 (3,99%)|| 19 (2,52%)|| 164 (21,68%)
|}
S'observa que una mica més d'una cinquena part de les societats tenen un règim de filiació matrilineal, en el qual els individus reben el nom familiar, l'herència i el prestigi de la seva branca materna, sent els béns, l'estatus social, etc. heretats generalment pels fills de la germana materna o pels germans materns del mort. En general en les societats matrilineals les dones tenen un estatus social més alt que en societats patrilineals. Encara que difícilment pot dir-se que la majoria de societats matrilineals siguin genuïns matriarcats, ja que en la majoria de societats matrilineals moltes de les més altes responsabilitats polítiques i legislatives també estan en mans dels homes.
=== Causes de la matrilinealitat ===
S'observen correlacions més o menys clares entre els avantatges de l'organització matrilineal i certes l'organització socioeconòmica d'una societat. Així alguns factors que semblen haver afavorit o influït la preferència de la matrilinealitat en algunes societats són:
* Necessitat d'absències perllongades dels membres masculins en guerres, caceres o empreses comercials. En aquest cas les dones queden al càrrec de la producció d'aliments i altres tasques bàsiques amb la qual cosa un grup de dones emparentades administra la casa familiar. En la mateixa situació en una societat patrilineal la llar del clan quedaria a càrrec d'un grup de dones no emparentades genèticament: sogres, cunyades, etc.
* Presencia de pobles veïns també matrilineals. Òbviament si una petita població és segueix el model matrilocal, i els seus veïns són llogarets o grups patrilocals, en absència dels homes del primer llogaret és previsible que els llogarets veïns aprofitin per atacar. De fet, en la majoria de societats matrilocals les expedicions d'homes estan formades per homes de diversos llogarets i sense parentiu entre si (ja que en elles el nom familiar s'hereta de la mare). Un bon exemple de societat matrilocal van ser els iroquesos d'Amèrica del Nord, o certs pobles "molt bel·ligerants" de l'Amazones que van estendre els seus dominis sobre tribus llunyanes.
== Exemples ==
=== Societat iroquesa ===
Els indígenes [[Confederació iroquesa|iroquesos]] del nord d'Amèrica del Nord són un dels exemples millor coneguts de societat matrilineal. En els iroquesos la mare era la [[cap de la família]] i la [[descendència]] es traçava a través d'ella, això de demostra que quan les filles aconseguien la [[pubertat]] i es casaven, portaven als seus esposos a viure a casa de les seves mares, en canvi, els fills s'anaven a les cases de les seves esposes.
Per l'anterior, moltes generacions d'una [[família]] vivien juntes i arribaven a ser una "gran família". Un conjunt d'aquestes grans famílies, donava origen a un [[clan]], i al seu torn l'agrupació de 10 o 12 clans formava una [[vila]].
Una dona de cada clan, escollia una [[matrona]] per representar-la en els assumptes de la "vila". Les matrones s'encarregaven d'organitzar les labors agrícoles i de la llar. Els homes es dedicaven a caçar i pescar, però era la dona qui controlava el menjar, una vegada que aquesta estava dins de la seva gran casa.
Finalment, si una dona volia el [[divorci]], aquesta deixava les pertinences del seu espòs en la porta de la seva casa. En cas de [[Separació matrimonial|separació]] era ella qui mantenia als seus fills i disposava els seus matrimonis.
=== Societats protohistòriques d'Europa ===
Algunes societats de la protohistòria europea presenten clars trets d'organització matrilineal:<ref>M. Harris, ''Caníbales y Reyes'', 1997, p. 84-124</ref>
* Els '''[[pobles germànics]]''' presentaven avunculocalitat, tal com explica [[Tàcit]], «els fills d'una germana tenen la mateixa pel que fa al seu oncle que al seu pare, alguns fins i tot consideraven al germà de la mare com el vincle més fort».
*A l''''[[antiga Grècia]]''', els antics cretencs [[civilització minoica|minoics]] reverenciaven preferentment deïtats femenines, atorgaven a la dona una paper destacat en la vida pública i practicaven la matrilocalitat. En la Grècia clàssica els [[Esparta|espartans]] tenien matrimoni matrilocal, ja que els marits anaven a viure amb les seves esposes a casa de la mare d'aquesta, tal com ho explica [[Plutarc]]. Est és un exemple de com una societat bel·licosa que requereix l'absència perllongada dels homes per la guerra té organització matrilineal. També [[Homer]] esmenta que entre els micènics (eolio-jònics) «els fills homes es marxaven a llogarets estrangers per servir i casar-se amb les dones que posseïen allí la terra» (ja que algunes societats matrilineals dicten la successió femenina ).
* '''[[Lídia]]'''. [[Heròdot]] esmenta que els lidis «tenen el singular costum que els diferencia de totes les altres nacions del món: que porten el nom de les seves mares, no el dels seus pares», la qual cosa és una clara mostra de nom familiar heretat per via materna.
* '''[[Etruscs]]''' i romans primitius. Un cert nombre d'indicis suggereixen que els etruscs van poder posseir una organització matrilineal. Aquesta influència es reflecteix en el llatí, si bé en època posterior els romans tenien una organització patrilineal en llatí existien paraules diferents per a oncle matern (''avunculus'') i oncle patern (''patruus''), així com per a tia paterna (''amita'') i tia materna (''matertera''). El fet que de la paraula per a oncle matern sigui un diminutiu d' ''avus'' 'avantpassat' suggereix que els romans primitius van poder haver tingut una organització matrilineal amb avunculocalitat.
* Els '''[[àsturs]]''' són un altre exemple adduït de societat amb organització matrilineal, donat l'esmentat per historiadors romans [[Plini el Vell]] i [[Estrabó]]. Segons ells, els àsturs practicaven el costum de la [[covada]] en la qual l'home fingia els dolors del part. La Casa Reial asturiana i la família reial del [[Regne de Lleó]] en l'Edat Mitjana semblen haver seguit una successió matrilineal segons els estudis de la professora de la Universitat de Lleó, Margarita Torres.
No obstant això, aquest període d'organització matrilineal detectat en algunes societats durant la protohistòria, sembla haver donat pas sense excepció a sistemes d'organització patrilineal, amb la consolidació de les estructures estatals estables de major complexitat, com les oposades a la fi de l'alta Edat Mitjana en tota Europa meridional i central.
== Genètica ==
En termes biològics, tots els descendents d'una dona, siguin homes o dones hereten d'ella les seves [[mitocondri]]s. L'explicació es deu al fet que l'[[espermatozoide]] en fecundar al [[òvul]] es desprèn del seu [[Flagel eucariota|flagel]] i amb això de tot el seu material cel·lular a excepció del [[nucli cel·lular|nucli]], el qual es fusiona amb el de l'òvul. És per això pel que en el zigot solament estan presents els mitocondris que li va conferir la seva mare. D'acord amb això, tots tenim els mitocondris de la nostra mare les quals li van ser heretades de la seva mare (nostra àvia), aquesta les va heretar de la seva progenitora i així prèviament. Això dóna com a resultat que tots els [[Humà|éssers humans]] descendeix per línia materna d'una sola dona anomenada l'[[Eva mitocondrial]].
== Lectures ==
| |||