Revisió del 19:25, 30 set 2014 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.485 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:27, 30 set 2014 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.485 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 57: En termes biològics, tots els descendents d'una dona, siguin homes o dones hereten d'ella les seves [[mitocondri]]s. L'explicació es deu al fet que l'[[espermatozoide]] en fecundar al [[òvul]] es desprèn del seu [[Flagel eucariota\|flagel]] i amb això de tot el seu material cel·lular a excepció del [[nucli cel·lular\|nucli]], el qual es fusiona amb el de l'òvul. És per això pel que en el zigot solament estan presents els mitocondris que li va conferir la seva mare. D'acord amb això, tots tenim els mitocondris de la nostra mare les quals li van ser heretades de la seva mare (nostra àvia), aquesta les va heretar de la seva progenitora i així prèviament. Això dóna com a resultat que tots els [[Humà\|éssers humans]] descendeix per línia materna d'una sola dona anomenada l'[[Eva mitocondrial]]. == Termes jurídics == En diverses societats occidentals, es transmet únicament el [[cognom]] patern als fills. Exemple d'això són principalment les societats anglosaxones. En la major part del món de parla hispana, els nounats reben el cognom patern de tots dos pares, i al seu torn ells transmetran només el seu cognom patern als seus fills. En alguns casos, el fill d'una [[mare soltera]] rep el cognom de la mare i el nom del pare s'omet. No obstant això, en la societat occidental moderna l'adscripció a llinatges no és rellevant. En altres paraules, la nominació d'un nou fill no implica l'adscripció a la família d'un dels seus pares posat que els llaços de parentiu han perdut rellevància com a organitzadors de les relacions socials. És també factible i legítim heretar els béns de les mares i ancestres femenins fins a la tercera i quarta generació, depenent de les lleis dels estats o països que corresponguin. En aquest cas es parla de [[herència (dret)\|herències]] matrilineals. En aquest tipus d'organització familiar el pare és rebut com un visitant, i el paper patern ho exerceixen els germans de la mare. == Vegeu també == * [[Heide Gottner-Abendroth]] * [[Matriarcat]] == Lectures == * [[Marvin Harris]] (1997): ''Caníbales y reyes'', Alianza Editorial, Madrid, ISBN 84-206-3950-8, * Schlegel, Alice (1972) ''Male dominance and female autonomy: domestic authority in matrilineal societies''. HRAF Press. ([http://links.jstor.org/sici?sici=0094-3061%28197311%292%3A6%3C630%3AMDAFAD%3E2.0.CO%3B2-J review]) * [http://www.shamash.org/lists/scj-faq/HTML/faq/10-11.html The origin of Matrilineal Descent in Judaism] Linha 70 ⟶ 81: * Sear, R. (2008). Kin and child survival in rural Malawi: Are matrilineal kin always beneficial in a matrilineal society? ''Human Nature, 19,'' 277-293. [http://personal.lse.ac.uk/sear/pdfs/sear%20fulltext.pdf Full text] * Mattison, S.M. (2011). Evolutionary contributions to solving the "Matrilineal Puzzle": A test of Holden, Sear, and Mace's model. ''Human Nature, 22,'' 64-88. [http://auckland.academia.edu/SiobhanMattison/Papers/865962/Evolutionary_Contributions_to_Solving_the_Matrilineal_Puzzle_A_Test_of_Holden_Sear_and_Maces_Model_ Full text] == Referències == {{referències}} [[Categoria:Antropologia]]

Matrillinatge: diferència entre les revisions