Viquipèdia

Filosofia de la ment: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''Filosofiafilosofia de la ment''' és l'estudiuna [[filosofia|filosòfic]]branca delsde fenòmensla [[psicologia|psicològicsfilosofia]], incloent-hique investigacions sobreestudia la naturanaturalesa de la [[ment]], iels delsesdeveniments, [[estatfuncions mental|estatsi mentals]]propietats end'aquesta, general. La filosofia de la ment engloba estudisel [[metafísicaConsciència (psicologia)|metafísicsconscient]] sobrei ella moderelació deque [[ser]]té detot laaixò ment,amb sobreel lacos naturalesafísic, delsparticularment estatsamb mentals i sobre lael [[consciència (ètica)|consciènciacervell]]. Engloba estudis [[epistemologia|epistemològics]] sobre la manera com la ment [[autoconeixement|es coneix a si mateixa]] i sobre la relació entre els estats mentals i els [[estat de cosa|estats de cosa]] que aquests [[representació|representen]] ([[intencionalitat]]), incloent estudis sobre la [[percepció]] i altres maneres d'adquisició d'[[informació]], com la [[Memòria humana|memòria]], el [[testimoni]] (fonamental per l'adquisició del [[llenguatge]]) i la [[introspecció]]. Engloba encara la investigació de qüestions de l'[[ètica]] com la qüestió de la [[llibertat]], normalment considerada impossible en cas que la ment segueixi [[llei natural|lleis naturals]]. El [[problema ment-cos]], o sigui la relació entre la ment i el cos, sovint es pren com l'aspecte central de la filosofia de la ment, encara que hi ha altres temes sobre la naturalesa de la ment que no involucren la seva relació amb el físic que també aixequen debat, entre d'altres com poden ser possibles la consciència i la naturalesa de certs estats mentals.<ref>{{ref-llibre|cognom=Kim|nom=J|capítol=Problems in the Philosophy of Mind|títol=Oxford Companion to Philosophy|lloc=Oxford|editorial=Oxford University Press|any=1995|editor=Honderich, Ted}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Siegel|nom=S|títol=The Contents of Visual Experience|lloc=Nova York|editorial=Oxford University Press|any=2010}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Disjunctivism: Perception, Action, Knowledge|lloc=Oxford|editorial=Oxford University Press|any=2008|editor=Macpherson, Fiona; Haddock, Adrian}}</ref>
 
Les dues principals [[Escola de pensament|escoles de pensament]] que tracten el problema ment-cos són el [[Dualisme filosòfic|dualisme]] i el [[monisme]]. El dualisme es remunta a [[Plató]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Plató|títol=Apology, Crito, and Phaedo of Socrates|editorial=Dodo Press|any=2007|isbn=1-40683-156-5|enllaçautor=Plató|capítol=[[Fedó]]}}</ref> i les escoles de filosofia [[Hinduisme|hindús]] del [[sankhya]] i el [[ioga]], encara que no seria fins al segle XVII que [[René Descartes]] el formularia amb major precisió.<ref>{{ref-llibre|cognom=Descartes|nom=René|títol=[[Discurs del mètode]]|editorial=Hacket Publishing Company|any=1998|isbn=0-87220-421-9|enllaçautor=René Descartes}}</ref> Els dualistes ontològics argumenten que la ment és una substància independent del cos, mentre que el [[dualisme de propietats]] sosté que la ment és un grup de propietats independents que [[Emergentisme|emergeixen]] del cervell i que no s'hi poden reduir, però que no és una substància diferent.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hart|nom=W. D|títol=A Companion to the Philosophy of Mind|pàgines=265-267|lloc=Oxford|editorial=Blackwell|any=1996|autor=Dualism|editor=Guttenplan, Samuel}}</ref>
La investigació filosòfica sobre la ment no implica ni pressuposa que existeixi alguna entitat -- uma [[ànima]] o [[esperit]] -- separada o diferent del [[cos (anatomia)|cos]] o del [[cervell]], i està relacionada amb diversos estudis de la [[ciència cognitiva]], de la [[neurociència]], de la [[lingüística]] i de la [[intel·ligència artificial]].
 
El monisme s'oposa a la ment i el cos com a dues entitats de tipus [[Ontologia|ontològicament]] diferents (substàncies independents). Aquesta visió s'advocà primerament a la [[filosofia occidental]] per [[Parmènides]] el segle V a.C.; el [[Racionalisme|racionalista]] [[Baruch Spinoza]] la readoptà el segle XVII.<ref>{{ref-llibre|cognom=Spinoza|nom=Baruch|títol=Tractat teològico-polític|editorial=Hackett Publishing|any=2001|isbn=0-87220-608-4|enllaçautor=Baruch Spinoza|edició=2a}}</ref> Els [[Fisicalisme|fisicalistes]] defensen que només existeixen les entitats postulades per una teoria física i que els processos mentals tard o d'hora s'explicaran en termes d'aquestes entitats així com la teoria física segueixi evolucionant. Els fisicalistes mantenen diverses posicions en relació a reduir les propietats mentals a propietats físiques (moltes les quals adoptes formes compatibles de dualisme de propietats),<ref name="Schneider2013">{{cite journal|last1=Schneider|first1=Susan|title=Non-Reductive Physicalism and the Mind Problem1|journal=Noûs|volume=47|issue=1|year=2013|pages=135--153|issn=00294624|doi=10.1111/j.1468-0068.2011.00847.x}}</ref><ref name="DePaulBaltimore2013">{{cite journal|last1=DePaul|first1=Michael|last2=Baltimore|first2=Joseph A.|title=Type Physicalism and Causal Exclusion|journal=Journal of Philosophical Research|volume=38|year=2013|pages=405-418|issn=1053-8364|doi=10.5840/jpr20133821}}</ref><ref name="GibbLowe2013">{{cite book|author1=S. C. Gibb|author2=E. J. Lowe|author3=R. D. Ingthorsson|title=Mental Causation and Ontology|url=http://books.google.com/books?id=-sBoAgAAQBAJ&pg=PA58|date=21 March 2013|publisher=OUP Oxford|isbn=978-0-19-165255-4|page=58}}</ref><ref name="Demircioglu2011">{{cite journal|last1=Demircioglu|first1=Erhan|title=Supervenience And Reductive Physicalism|journal=European Journal of Analytic Philosophy|volume=7|issue=1|year=2011|pages=25--35}}</ref><ref name="Francescotti">{{cite web|last1=Francescotti|first1=Robert|title=Supervenience and Mind |work=The Internet Encyclopedia of Philosophy|url=http://www.iep.utm.edu/supermin/ |issn=2161-0002|accessdate=2014-08-10}}</ref><ref name="Gibb2010">{{cite journal|last1=Gibb|first1=Sophie|title=Closure Principles and the Laws of Conservation of Energy and Momentum|journal=Dialectica|volume=64|issue=3|year=2010|pages=363--384|issn=00122017|doi=10.1111/j.1746-8361.2010.01237.x}} Vegeu també {{cite journal|last1=Dempsey|first1=L. P.|title=Consciousness, Supervenience, and Identity: Marras and Kim on the Efficacy of Conscious Experience|journal=Dialogue|volume=51|issue=3|year=2012|pages=373--395}} Vegeu també {{cite journal|last1=Baltimore|first1=J. A.|title=Defending the piggyback principle against Shapiro and Sober's empirical approach|journal=Dialectica|volume=175|issue=2|year=2010|pages=151--168}}.</ref> i l'estat ontològic d'aquestes propietats roman poc clar.<ref name="Francescotti" /><ref name="McLaughlinAndBennett">{{cite web|last1=McLaughlin|first1=Brian|last2=Bennett|first2=Karen|title=Supervenience |work=The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Spring 2014 Edition)|editor=Edward N. Zalta (ed.)|url=http://plato.stanford.edu/archives/spr2014/entries/supervenience/ |date=2014|accessdate=2014-08-10}}</ref><ref name="Megill2012">{{cite journal|last1=Megill|first1=Jason|title=A Defense of Emergence|journal=Axiomathes|volume=23|issue=4|year=2012|pages=597–615|issn=1122-1151|doi=10.1007/s10516-012-9203-2}}</ref> Els [[Idealisme|idealistes]] sostenen que la ment és tot allò que existeix i que el món extern és o bé mental en si o bé una il·lusió creada per la mateixa ment. Els [[Monisme neutral|monistes neutrals]] com [[Ernst Mach]] i [[William James]] argumenten que els esdeveniments del món es poden classificar com a mentals (psicològics) o físics segons la xarxa de relacions en què entrin; d'altra banda, els monistes d'aspecte dual com Spinoza defensen que hi ha alguna altra substància neutral, de moment desconeguda, de la qual la matèria i la ment en són propietats. Els monismes més comuns dels segles XX i XXI són tots variacions del fisicalisme, entre ells el [[conductisme]], el [[fisicalisme de tipus]], el [[monisme anòmal]] i el [[funcionalisme]].
 
La majoria de filòsofs de la ment moderns adopten una posició reductiva o no reductiva fisicalista, mantenint de diferents maneres que la ment no està separada del cos. Aquests enfocaments han estat molt influents a les ciències, especialment en els camps de la [[sociobiologia]], les [[ciències de la computació]], la [[psicologia evolucionista]] i les diverses [[Neurociència|neurociències]]. Tanmateix, alguns filòsofs adopten una postura no fisicalista que repta la noció de la ment com una mera construcció física. Els fisicalistes reductius afirmen que eventualment els reports científics de processos i estats fisiològics explicaran tots els estats i propietats mentals.<ref name="Pat">{{cite book | author=Churchland, Patricia | title=Neurophilosophy: Toward a Unified Science of the Mind–Brain. | publisher=MIT Press | year=1986 | isbn=0-262-03116-7 }}</ref><ref name="Paul">{{cite journal | author=Churchland, Paul | title=Eliminative Materialism and the Propositional Attitudes | journal=Journal of Philosophy | year=1981 | pages=67–90 | doi=10.2307/2025900 | volume=78 | issue=2 | publisher=Journal of Philosophy, Inc. | jstor=2025900}}</ref><ref name="Smart">{{cite journal | author=Smart, J.J.C. | title=Sensations and Brain Processes | journal=Philosophical Review | year=1956}}</ref> Els no reductius argumenten que tot i que la ment no és una substància separada les propietats mentals [[Superveniència|supervenen]] aquelles físiques, o que els predicats i el vocabulari emprats a les descripcions i explicacions mentals són indispensables i no es poden reduir al llenguatge ni les explicacions de nivell més baix de la ciència física.<ref name="Davidson">{{cite book | author=Donald Davidson | title=Essays on Actions and Events | publisher=Oxford University Press | year=1980 | isbn=0-19-924627-0 }}</ref> El progrés neurocientífic continu ha ajudat a aclarir alguns d'aquests debats; no obstant, encara no estan ni de bon tros resolts. Els filòsofs de la ment moderns se segueixen demanant com es poden explicar les qualitats subjectives i la [[intencionalitat]] dels estats i propietats mentals en termes naturalístics.<ref name="Int">{{cite book | author=Dennett, Daniel | title=The intentional stance | publisher=MIT Press | location=Cambridge, Mass. |year=1998 |isbn=0-262-54053-3 }}</ref><ref name="Searleint">{{cite book | author=Searle, John | title=Intentionality. A Paper on the Philosophy of Mind | publisher=Nachdr. Suhrkamp | location=Frankfurt a. M. | year=2001 |isbn=3-518-28556-4 }}</ref>
 
== La naturalesa de la ment ==
Linha 146 ⟶ 150:
* [[Gilbert Ryle]]. [[1949]]. ''[[El concepte d'esperit]]''.
* [[John R.Searle]]. [[2004]]. ''Mind: A Brief Introduction''. New York: Oxford University Press.
 
== Referències ==
<references />
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia_de_la_ment»