Diferència entre revisions de la pàgina «Rebel·lió Àrab»

+ enllaços interns
m (Corregit: Insistiren en què no > Insistiren que no)
(+ enllaços interns)
 
== L'efímer Estat àrab (1918-1920) ==
En aquells dies, des de la [[Damasc]] alliberada dels otomans, els àrabs organitzaren el projectat Estat sota el control de l'[[emir]] [[Faysal ibn Husayn|Faysal]]. L'Estat hagué de fer front, des del seu naixement, a la negativa aliada a que la seva autoritat s'estengués fins a la costa mediterrània, considerada estratègica per britànics i francesos tal com s'havia establert a la correspondència entre Husayn i McMahon i als [[acords de Sykes-Picot]]. Bàsicament, es tractava de la costa de la Síria històrica, és a dir, de les actuals [[Síria]] i [[Líban]]. Faysal acabà per acceptar aquesta retallada i la tutel·latutela francesa sobre Síria, que semblaven inevitables, a la conferència de pau de [[París]] (novembre de [[1919]]), on acudí com a representant àrab. Aquesta decisió, però, contrarià a les resolucions del Congrés Àrab, que s'havia reunit aquell mateix estiu a Damasc i s'havia oposat a qualsevol divisió o interferència estrangera. Un segon congrés Nacional, constituït en Parlament, es refermà en aquesta oposició i proclamà, el 7 de març de [[1920]], la independència de Síria «dins dels seus límits naturals». Faysal es convertí en el cap del nou Estat, regit per una constitució democràtica.
 
== El repartiment d'Orient Mitjà ==
Els successius tractats signats (com ara bé ella [[TractatConferència de San Remo]] o el [[Tractat de Sèvres]], ambdós de [[1920]]) serviren de suport ''legal'' dels interessos colonialistes i establiren, malgrat tot, el repartiment definitiu de la regió entre les dues grans potències. En poc temps, aquesta divisió fou segellada per una resolució de la Societat de Nacions, i el text dels mandats fou aprovat el [[1922]]. Vuitanta mil soldats francesos desplegats a Síria obligaren a Faysal a exiliar-se, fet que establí definitivament el mandat francès sobre el país. Amb el temps, els francesos dividiren el país en diferents Estats ''independents'' (com ara bé el [[Líban]]) i regions autònomes, tot i que més tard es van veure forçats a desfer algunes d'aquestes divisions. A la zona britànica, les províncies otomanes de [[Mosul]], [[Bagdad]] i [[Bàssora]] s'uniren per formar una nova entitat coneguda com a [[Iraq]], sota mandat britànic, al tron del qual col·locaren al príncep Faysal. [[Palestina]] també quedà en mans dels britànics, que es comunicà amb l'Iraq a través d'un passadís al desert anomenat Transjordània (més endavant [[Jordània]]), amb el príncep Abdal·là com a Rei. D'aquesta manera quedà conformat el mapa d'[[Orient Mitjà]] per a les dècades següents.
 
A l 'actualitat, els [[haiximita|haiximites]] descendents de l'emir Abdal·là segueixen governant a [[Jordània]]. Aquest país, malgrat haver estat creat del no-res, ha mostrat una sorprenent estabilitat. Precisament, la monarquia jordana és, segurament, la institució que més es proclama com a hereva de la rebel·lió àrab.
104.889

modificacions