I Congrés Internacional de la Llengua Catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 5:
Durant l'època del [[Modernisme]] aparegueren arreu dels Països Catalans, però sobretot a [[Catalunya]], una sèrie d'iniciatives d'institucionalització i modernització cultural al marge del món oficial espanyol de la [[Restauració (absolutisme)|Restauració]], com l'aparició de l'[[excursionisme científic]] al voltant de diferents centres, els congressos de jurisconsults i de metges de llengua catalana, el congrés universitari català, els [[Estudis Universitaris Catalans]], l'[[Diccionari Català-Valencià-Balear|Obra del Diccionari]], impulsada per Antoni M. Alcover; el periodisme català, les col·leccions de l'[[Editorial l'Avenç]], etc. I la darrera d'aquestes iniciatives col·lectives de redreçament nacional i la que pel caràcter transversal podia obtenir més suport popular malgrat el caire científic fou el '''I Congrés Internacional de la Llengua Catalana''', sota el títol «Aixeca't i parla».
Les circumstàncies polítiques en què es celebrà el '''Congrés''', és a dir, la promulgació de la [[Llei de Jurisdiccions]]<ref>{{
==Participació==
Línia 12:
Com a representants dels diferents ''pobles de llengua catalana'', segons l'expressió emprada al Congrés, cal citar, a més dels altres congressistes i entitats i dels membres de la comissió tècnica, del Principat de Catalunya, [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]], [[Joan Bardina]], [[Marià Grandia]], [[Àngel Guimerà]], [[Joan Maragall]], [[Pompeu Fabra]], [[Manuel de Montoliu]], [[Enric Prat de la Riba]], [[Joan Rubió i Bellver]], [[Joaquim Ruyra]]; del País Valencià, [[Teodor Llorente]], [[Lluís Fullana]] i l'associació [[Lo Rat Penat]]; de les Balears [[Joan Alcover i Maspons]], [[Gabriel Alomar i Villalonga]], [[Miquel Costa i Llobera]], [[Mateu Obrador i Bennàssar]], [[Àngel Ruiz i Pablo]] i [[Llorenç Riber]]; de la Catalunya Nord, [[Juli Delpont]] i [[Esteve Caseponce]]; de l'Alguer, [[Antoni Ciuffo]] i [[Joan Palomba]].
Participaren en el '''Congrés''' els científics estrangers [[Körösi Albin]] (Budapest), [[Adolfo Bonilla i Sanmartín]] (Madrid), [[Göran Björkmann]] (Estocolm), [[Dimitrios Bikelas]] (Atenes), [[Joseph Calmette]] (Dijon), [[Albert Counson]] (Halle), [[Prospèr Estieu]] (Raissac-sobre-Lampy, Llenguadoc), [[Arturo Farinelli]] (Innsbruck), [[Robert Foulché-Delbosc]] (París), [[Pier Enea Guarnerio]] (Milà), [[Aniceto Goçalves Vianna]] (Lisboa), [[Fritz Holle]] (Berlín), Marcelino Menéndez Pelayo, membre de la presidència honorària, [[Ramón Menéndez Pidal]] (Madrid), [[Alfred Morel-Fatio]] (París), [[Kr. Nyrop]] ([[Gentofle]], Copenhage), [[Antonín Pikhard]] (Praga),<ref>{{
==Transcendència==
| |||