Anglosaxons: diferència entre les revisions

Els '''Anglosaxonsanglosaxons''', en [[anglès]]: ''Anglo-Saxons'' foren les [[tribus germàniques]] que envaïren el sud i l'est de [[Gran Bretanya]] al començament del segle V de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la [[conquesta normanda d'Anglaterra]]. El període anglosaxó va de l'any 550 a 1066.<ref>Frank M. Stenton, ''The Oxford history of England: Anglo-saxon England: Volum 2: 550-1087'' (3ra ed. 1971)</ref><ref>[http://www.bbc.co.uk/history/ancient/anglo_saxons/ BBC - History - Anglo-Saxons]</ref>

by Patrick Brantlinger. Cornell University Press, 1990</ref> i [[Edward A. Freeman]]<ref>Race and Empire in British Politics by Paul B. Rich. CUP Archive, 1990</ref> feien servir el terme "''Anglo-Saxon''" per justificar el [[racisme]] i [[imperialisme]], també ho feren als [[Estats Units]] [[Samuel George Morton]] i [[George Fitzhugh]].<ref>Race and Manifest Destiny: The Origins of American Racial Anglo-Saxonism by Reginald Horsman. Harvard University Press, 1981. (pgs. 126,273)</ref>

El terme "''Anglo-Saxon''" de vegades s'usa per referir-se a la gent descendent o associada d'alguna manera amb el grup ètnic anglès. La definició ha variat segons els temps. Actualment en les cultures dels anglòfons de fora del [[Regne Unit]], aquest terme es troba en certs contexts com el de "[[White Anglo-Saxon Protestant]]" (Blancblanc Anglosaxóanglosaxó Protestantprotestant) o "WASP". Aquests termes sovint estan polititzats i tenen poca connexió amb la definició etnològica precisa del terme "''Anglo-Saxon''".

{{AP|Anglaterra anglosaxona|història dels anglosaxons}}

{{AP | Cristianització}}

El [[597]], el Papa [[Gregori I|Gregori I el Gran]] envia [[Agustí de Canterbury]] a [[Regne de Kent|Kent]] i quaranta [[monjo]]s [[benedictins]] romans per tal de convertir els anglosaxons en un fet conegut com la [[Missió gregoriana]]. El rei [[Etelbert de Kent]] (560-616), casat amb una reina [[francs|franca]] cristiana, es converteix al cristianisme: Sant Adalbert. Sant Agustí funda un monestir a [[Canterbury]], on és coronat [[bisbe]] el [[601]], i rep poders per nomenar bisbes. Des de llavors Canterbury és la seu oficial de l'[[Església romana]] a la [[Gran Bretanya]]. Poc després s'inicia la construcció de les [[catedral]]s de [[Rochester (Kent)|Rochester]] i [[Londres]] (la [[Catedral de Sant Pau de Londres]]).

Ethelbert com altres reis va ser reconegut pels reis veïns com ''[[Bretwalda]]'' (líder brità). L'anomenada 'Supremacia Mèrcia' va dominar durant el segle VIII encara que no va ser molt constant. [[Ethelbald de Mèrcia|Ethelbald]] i [[Offa de Mèrcia|Offa]], els dos reis més poderosos, van aconseguir un prestigi elevat. [[Offa]], rei de Mèrcia ([[757]] - [[796]]), arriba a dominar tots els regnes excepte el de Northúmbria, Wessex i les terres al nord de l'[[Humber]]. Offa és el primer a ser anomenat rei dels anglesos. Va envoltar als britons de Gal·les amb la [[muralla d'Offa]], una barrera defensiva de 240 km de longitud. Aquest període és descrit com l'Heptarquia, encara que tal terme està perdent actualment el seu ús en l'àmbit acadèmic.

*''[[Woden]]'', l'equivalent anglosaxó d'[[Odin (déu)|Odin]]: ''Wednesday'' (dimecres)

*Malcolm Todd, [http://books.google.cat/books/intellect?id=D3GPUqysfoAC&lpg=PA3&dq=anglo-saxon&pg=PA9#v=onepage&q=anglo-saxon&f=false Anglo-Saxon Origins: The Reality of the Myth] by [[Malcolm Todd]]