Diferència entre revisions de la pàgina «Ernest Soler i de les Cases»

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula d'artista | nom = {{subst:PAGENAME}} | sexe = <!-- si és dona completeu-ho amb "dona", si no deixeu-ho en blanc --> | ima...».)
 
| sepultura =
| esposa = <!-- indiqueu-hi el marit si es tracta d'una dona -->
| art = PinturaPintor i escriptor
| moviment = [[pintura de gènere]]
| educacio =
| obresdestacades =
}}
 
'''Ernest Soler i de les Cases''' (Barcelona, 1864 - 1935), fou un pintor i escriptor. Era fill de [[Frederic Soler]] (Pitarra).
 
Va pintar temes literaris i religiosos, si bé la seva especialització varen ser els paisatges, les marines i la [[pintura de gènere]]. Al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] es conserven una bona part de les seves obres, entre les que destaquen: «Un bateig a Campins», «Un casament a Campins», «Cementiri de Cervelló», «Quadra d'una casa de camp de Cervelló», «Galliner», «Emmotllats de guix», «Pati d'una casa de camp», «Bust d'home», «Retrat d'home jove», «Jesucrist camí del Calvari», «La Verge», «Noia pregant» i un «Autoretrat».<ref name=MNAC>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Ingrés d'obres de Soler de les Cases |publicació=Butlleti dels Museus d'art de Barcelona|data=abril-1937|exemplar=núm. 71|url=http://ddd.uab.cat/pub/butmusartbcn/butmusartbcn_a1937m4v7n71.pdf|consulta=5 octubre 2014}}</ref>
Fill de Frederic Soler (Pitarra). Pintà temes literaris i religiosos, però també es distingí en el paisatge, la marina i l’escena de gènere.
 
ComEn ala literatseva escrivívessant d'escriptor, va combinar la comèdies[[comèdia]] (Bon jan qui paga, 1889; La feina d’end'en Jafà, 1892), la [[tragèdia]] (Hidro-mel, (publicada el 1892), la [[sarsuela]] («La roca de les mentides»), el [[poema]] dramàtic («La llar» (de 1897) i «Quadros de costums» (de 1904). Algunes composicionsde les seves forencomposicions varen ser recollides ena [[Lectura Popular]].
Té obres al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].
 
Com a literat escriví comèdies (Bon jan qui paga, 1889; La feina d’en Jafà, 1892), la tragèdia Hidro-mel (publicada el 1892), la sarsuela «La roca de les mentides», el poema dramàtic «La llar» (1897) i «Quadros de costums» (1904). Algunes composicions seves foren recollides en Lectura Popular.
 
Després de la seva mort la seva vídua, Rosa Hernan i Lloret, va fer donació d'una bona part de les seves obres a la Generalitat que van ser distribuïdes entre l'[[Institut del Teatre]], els originals de l'obra escrita, el [[MNAC]] per l'obra pictòrica i el [[museu d'Arts Decoratives]] on varen depositar alguns objectes i mobles que havien estat propietat del seu pare, [[Pitarra]].<ref name=MNAC/><ref>{{ref-publicació|cognom=Generalitat de Catalunya|títol=Decrets de Cultura|publicació=La Vanguardia|data=12-12-1936|pàgines=pàg. 3|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/12/12/pagina-3/33133293/pdf.html?search=%22Ernesto%20Soler%20de%20las%20Cases%22|consulta=5 octubre 2014}}</ref>
 
== Referències ==
144.036

modificacions