Renat I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Ampliació |
||
Línia 17:
El [[1421]] Alvons IV havia aconseguit de part de la reina Joana II de Nàpols el seu reconeixement com a hereu universal a falta de descendència directa.
Una aliança entre els ducats de [[ducat de Milà|Milà]] i de [[ducat de Venècia|Venècia]] juntament amb [[Lluís III de Nàpols]], va permetre la reconciliació entre les dues branques Anjou enfrontades pel tron reial de Nàpols. Així el [[1423]] la reina Joana II adoptà Lluís III com a hereu, i a la mort d'aquest els drets passaren al seu germà Renat. En la [[batalla de Bulgnéville]] de [[1431]], durant la [[guerra dels Cent Anys]], Renat d'Anjou fou fet presoner per [[Felip III de Borgonya]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vaughan |nom=Richard |títol=Philip the Good |volum=vol.3 |url=http://books.google.es/books?id=H7VFJAK8LSUC&pg=PA118&dq=Philippe+le+Bon+ren%C3%A9+anjou+1431&hl=ca&sa=X&ei=EuUxVJ7OFIfqaInkgqgG&ved=0CDEQ6AEwAg#v=onepage&q=Philippe%20le%20Bon%20ren%C3%A9%20anjou%201431&f=false |llengua=anglès |editorial=Boydell Press |data=2002 |pàgines=118 |isbn=0851159176}}</ref> Renat hagué de renunciar completament, pel tractat de 28 de gener de [[1437]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Villeneuve |nom=François L. |títol=Histoire de René d'Anjou, roi de Naples, duc de Lorraine et Cte. de Provence |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=3385AAAAcAAJ&pg=PA241&dq=Rene+of+Anjou+1437&hl=ca&sa=X&ei=WOhYUqbiC4PJ0AXD3oD4Bw&ved=0CDAQ6AEwADgK#v=onepage&q=Rene%20of%20Anjou%201437&f=false |llengua=francès |editorial=Blaise |data=1825 |pàgines=228-229 |isbn=}}</ref> a totes llurs possessions a [[Flandes]] procedents de l'herència del duc [[Robert de Bar]], i prometre per la seva esposa i filla única [[Violant de Lorena]] (nascuda el [[1428]]) a [[Frederic II de Vaudémont]], fill d'[[Antoine de Vaudémont]], i fou alliberat, tornant al [[Regne de Nàpols]], on va reprendre la [[Conquesta del Regne de Nàpols|defensa del seu regne]] contra [[Alfons el Magnànim]].
Amb l'enuig d'Alfons, el [[1441]] [[Setge de Nàpols (1441)|provocà un setge]] a la ciutat de [[Nàpols]] que durà sis mesos.<ref>{{Ref-llibre |cognom=O'Callaghan |nom=Joseph F. |títol=A History of Medieval Spain |url=http://books.google.es/books?id=yA3p6v3UxyIC&pg=PA561&lpg=PA561&dq=naples+siege+1441+Alfonso+V+of+Aragon&source=bl&ots=PdYMuvmXJ1&sig=uzURNfuF_srK7I_S1xp7UZvcN3U&hl=ca&sa=X&ei=qYjdUtz9N6qV0QW4-IHoAg&ved=0CE4Q6AEwAw#v=onepage&q=naples%20siege%201441%20Alfonso%20V%20of%20Aragon&f=false |llengua=anglès |editorial=Cornell University Press |data=1983 |pàgines=561 |isbn=0801492645}}</ref> Renat fugí cap a les seves possessions de [[França]], que havien estat governades per la seva mare, però aquesta morí el [[1442]]. Amb aquella fugida els napolitans li giraren l'esquena i tot i que ell pensà que mantindria la corona reial de Nàpols el cert és que la perdé en favor del comte de Barcelona.
| |||